Sabadell tenia un problema endèmic amb l’aigua. La ciutat creixia però el riu i els pous no eren prou per abastar la població que s’anava sumant al municipi. Resoldre el problema de manera permanent va ser obra de l’enginyer industrial Francesc Izard (Sabadell, 1872-1957) que tot i no construir-la, va ser l’artífex de la Torre de l’Aigua tan representativa per la ciutat. Izard era, doncs, un “tècnic total” que ha deixat un llegat inesborrable a la capital vallesana.
Així ho ha definit el seu besnet, el també enginyer industrial, Jordi Izard en l’acte d’homenatge que ha tingut lloc a Sabadell aquest dijous. Era, segons el besnet, un enginyer amb una “gran capacitat de creació i innovació pel progrés de la ciutat”. En declaracions a Fulls d’Enginyeria, Jordi Izard ha recordat el llegat d’Izard en el terreny de les aigües però també les 1.400 llicències demanades que es conserven a l’arxiu municipal, per a construir fàbriques, l’aportació per fer arribar el tren de Sarrià al centre de la ciutat. “Després de moltes trifulgues el ferrocarril va arrobar a la Rambla, el 1925 i va entrar soterrat”, explica orgullós el besnet.
Francesc Izard és el protagonista de la darrera publicació de la col·lecció Enginyers Il·lustres que edita Enginyers Industrials de Catalunya per recopilar i recordar la contribució d’enginyers industrials històrics pel país. El coordinador de la publicació, Guillermo Lusa, defineix Izard com un personatge “molt interessant” del canviant de segle XIX a XX, en un moment que l’enginyeria més acadèmica “penetra” a la societat. D’Izard, Lusa en destaca ser un gran coneixedor de l’enginyeria “prèvia” a l’enginyera científica. “Era un gran pràctic, un empíric”, diu Lusa, que recorda que va exercir en moltes empreses “tècniques però amb poc contingut científic però molt eficients”. És un personatge, afegeix Lusa, que conflueix entre la branca més pràctica i la més teòrica de l’enginyeria “de manyà a acadèmica”.
A més de Lusa i Jordi Izard, l’acte a Sabadell ha comptat amb la presència del president de la Delegació del Vallès, Germán Palacín, la sotsdirectora Laura Ivern, i els redactors del document, Jaume Barberà i Manel Camps, que han exposat les diferents facetes amb què va treballar l’enginyer sabadellenc.
