L’enginyer industrial Josep Oriol Sala fa mesos que treballa en un document inèdit: l’Observatorio de la Ingeniería de España. Es tracta de la radiografia del sector i de la professió enginyera a l’Estat que té, com a objectiu, sensibilitzar la societat i l’administració de la necessitat d’apostar per la indústria com a peça “fonamental” per l’economia del país. Sala, que també és President honorífic de Caixa d’Enginyers, ha encapçalat el Consell Rector de l’Observatorio, que ha fet possible un estudi que posa sobre la taula el cens d’enginyers i enginyeres a l’Estat, 750.000, i alerta que se’n necessitaran 200.000 els propers anys per poder respondre les necessitats de les empreses, en els sectors industrials però també de noves tecnologies. S’estima, de fet, que el 85% de les feines d’enginyeria més demandades d’aquí a deu anys encara no existeixen i per això Sala té clar que “l’enginyeria s’ha d’anticipar als canvis”.
Per què neix l'Observatorio de la Ingeniería de España?
És una iniciativa que el mateix Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va iniciar a Catalunya fa uns anys, amb un estudi de la situació al país. La Fundació Caixa d’Enginyers li va donar suport i ara ha sortit la idea de fer un estudi similar a nivell estatal, perquè a Espanya no hi ha dades en aquest sentit. A països com ara Alemanya, França o Itàlia es fan estudis d’aquestes característiques cada cert temps des de fa quaranta anys. En canvi, aquí no en teníem cap amb aquest objectiu i amplitud. La missió és contribuir a difondre l’enginyeria i les seves perspectives de futur per convertir l’estudi en centre de referència per a l’anàlisi, avaluació i difusió de la professió i així, contribuir en el progrés social i desenvolupament econòmic.
Com s’ha tirat endavant?
Es van marcar uns objectius molt clars i sabíem que per tenir el màxim de credibilitat calia involucrar tot el sector. A partir d’aquí va organitzar la configuració d’un Consell Rector i amb les diferents institucions de l’enginyeria, es van definir les polítiques per fer l’estudi. Aquest Consell Rector, que ha avalat i facilitat l’estudi, representa més de 450.000 enginyers, per tant, té un pes important. Després vam considerar que feia falta un Consell Assessor per donar la veu a les empreses i a les principals patronals per contrastar-ho.
La primera dada que s’ha donat a conèixer és la necessitat de 200.000 enginyers en 10 anys. Us ha sorprès?
Ens ha sorprès però no per la seva magnitud. Si m’haguessin preguntat la meva aposta abans de saber-ho, inferior no l’hauria donat. El que si que ens ha sorprès és que ara som 750.000 enginyers a Espanya. No en teníem, fins ara, cap cens. I la necessitat de creixement de 200.000 en deu anys, si tenim en compte que s’estima que la població mundial que creixerà un 20% en 25 anys, un 7% ja ve explicat per respondre al creixement de la població mundial. Però per una altra banda, estem en una situació de canvi de paradigma total. Som a la 4a Revolució Industrial, en una revolució tecnològica importantíssima, amb temes de transició energètica, revolucions com l’IoT, la mobilitat, la digitalització, la intel·ligència artificial, la fabricació additiva, etc. Al final la 4a Revolució Industrial integra els sistemes físics i digitals i la bioenginyeria. El món està canviant a una velocitat importantíssima i l’enginyeria s’ha d’anticipar als canvis. El fòrum econòmic mundial ja deia que el 2025 les màquines ja realitzarien més feina que els humans i que l’automatització crearia 60 milions de llocs de treball nets per any. I la tendència d’aquesta revolució incrementarà la necessitat d’enginyers.
Teniu clars els sectors on més falta faran?
Previsiblement totes les branques d’enginyeria han de créixer però aniran variant.. En principi industrials ha de continuar creixent, malgrat que ja és la més significativa que és 47% del sector de l’enginyeria. Però tot el que són noves tecnologies, també, perquè estem desenvolupament sistemes absolutament nous: l’enginyeria té una implicació molt gran en la descarbonització, vehicles autònoms, ciberseguretat, intel·ligència artificial... Tota la part més innovadora tindrà un creixement importantíssim. Fins i tot s’estima que el 85% de les feines d’enginyeria més demandades d’aquí a deu anys encara no existeixen. Per això, cal que les carreres universitàries vagin evolucionant i a més de donar una bona formació de base incorpori les necessitats del moment.
Fa temps que es parla de la manca de professionals, què creieu que no s’està fent del tot bé, malgrat la proliferació d’estudis?
Hi ha un problema de base que no se soluciona d’un dia per l’altre: hi hauria d’haver més vocacions que es desenvolupen si hi ha atractiu per fer uns estudis d’aquestes característiques. Ens trobem que a Espanya, els docents, als 12 anys han dedicat a la seva pròpia formació només el 12% de matèries relacionades amb matemàtiques, tecnologia o relacionades amb enginyeria del futur. Per generar il·lusió has de tenir docents que dominin les matèries enfocades cap aquest destí i que transmetin aquesta il·lusió. És un punt de partida que penso que s’anirà solucionant cada vegada més, perquè la gent s’involucra amb la tecnologia de manera voluntària però hi ha molta feina per fer. Una vegada superat això, si que hi ha altres aspectes a tenir en compte: l’enginyeria no es coneix prou i ni tampoc el que aporta a la societat. S’entén com una carrera molt tècnica, que fa també que només el 20% dels enginyers siguin dones - que estan més enfocades a la vessant social. I al final, darrere de qualsevol cosa hi ha un enginyer. Per exemple, si pensem en la medicina, l’enginyeria està present a la medicina absolutament, hi ha més vocacions de metges però menys d’enginyers que es volen dedicar a la medicina
I això com se soluciona?
Penso que s’ha de fer una difusió important de la professió perquè es coneguin les vessants i l’interès. Tampoc no es coneix el nivell de satisfacció d’un enginyer quan desenvolupa la seva feina. L’enginyer té una sort de tenir una feina creativa, amb aportació a la societat, amb resultats tangibles que pot avaluar, i és la que més satisfacció generen en el moment que les estàs desenvolupant. I això s’ha de valorar, igual que el nivell de retribució de l’enginyer que és superior a altres professions i a la mitjana. I és una professió que no té atur. Si penses en el futur, vol dir estudiar per una professió de futur sense atur i amb necessitats creixents i importants a nivell mundial. I com que hi ha carència, puc tenir oportunitats de treballar a Espanya o desenvolupant cert coneixement a altres empreses. És una carrera que presenta atractius de caràcter tècnic, social, de satisfacció, econòmic, de seguretat de treball i de treballar en tecnologies de futur.
Per tant, faltaria donar a conèixer tot això a Secundària?
Exactament, i de cara a la dona, hem d’aconseguir motivar talents femenins. Possiblement podríem aconseguir que força més dones s’enfoquessin a l’enginyeria si coneguessin més les totes les possibilitats. El 55% de les universitàries són dones i només un 20% de les dones són enginyeres. Hi ha una bretxa important i crec que, a mesura que aconseguim motivar la dona, s’ajudarà a cobrir en part aquesta carència.
Què n’espereu de la presentació al Congrés?
El primer que fem és informar de les dades als diputats. Volem fer aquesta aportació fonamental perquè és la primera vegada que es fa un estudi d’aquestes característiques i volem sensibilitzar al respecte de la problemàtica que tenim que és el dels països on l’enginyera no és prou important. Perquè al final la indústria és molt important. A Espanya, feia 15 anys el PIB industrial estava al 19%, i en aquests moments està al 14,7%. Per tant, l’enginyeria genera més PIB; major valor afegit per unitat de treball, més satisfacció a la feina i millors retribucions. A més, permet fer exportacions de caràcter massiu i genera una riquesa pel país que és fonamental. Mentre la indústria ha perdut pes a Espanya a Alemanya ha pujat fins el 30%. Per això volem sensibilitzar, per contribuir a desenvolupar més el caràcter industrial del país. Si volem potenciar la inversió industrial forana, el primer que mirarem és estabilitat jurídica, que hi hagi les bases que necessitem i la capacitat tècnica – per això necessitem els enginyers. En paral·lel, també volem desenvolupar l'i+D. Ara estem a l’1,2% d’I+D a les empreses; els països que volen ser competitius estan al 3% .Si tenim investigació tindrem més productes propis, més fabricació, etc. i més capacitat de produir i exportar. Si no, estarem fabricant en funció dels qui hagin fet aquest i+D i per tant, treballant per a tercers. Al final les inversions en indústria reverteixen a la societat. Hem de buscar capacitat tècnica i seguretat jurídica.
Per tant demanem que l’administració prioritzi, doncs, aquest tipus de polítiques?
Absolutament. Què és millor donar peixos o ensenyar a pescar? Sí, l’administració ha de prioritzar l’aspecte industrial perquè és bo pel país, no perquè ho demanem nosaltres. Per l’economia és fonamental. I s’ha de tenir clara aquesta prioritat. L’economia d’un país depèn de la seva estabilitat a llarg termini i s‘ha de basar en un sector industrial potent i sòlid. En aquells moments, en l’enginyeria s’ha de preparar per fer feina que encara no existeixen i hem d’acceptar que la feina serà l’aula del futur.
