“Si els meus germans són enginyers, per què no ho puc ser jo?”
Inés Cantoral és enginyera de Manteniment de Baixa Tensió i Sistemes Electromecànics de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Fa quatre anys que s’encarrega, doncs, del manteniment del sistema de ventilació del túnel i l’estació i de les calderes dels centres de tallers de material mòbil, una feina que no es veu però que en canvi és imprescindible perquè els viatges que cada dia es mouen amb metro puguin fer-ho de manera “eficaç i segura”.
Li agrada el seu lloc de feina perquè creu que dona servei a la ciutadania: “tu has de poder entrar a l’estació, que les escales mecàniques funcionin, que l’ascensor no estigui aturat, que estigui il·luminada i que els trens es moguin sense problemes”. Un dels temes que ha treballat els darrers anys i que recorda com especialment “dur”, és la garantir la ventilació de túnels i estacions durant la pandèmia. Insisteix que els usuaris del metro poden estar tranquils perquè, malgrat el règim de funcionament ja havia de ser “òptim” abans del 2020, amb la pandèmia no es podien permetre una fallada del ventilador del túnel “perquè les recomanacions sanitàries eren aquestes. “La supervisió d’aquests equips ha estat al punt de mira”, diu Cantoral, “qualsevol fallada s’ha de resoldre ràpid”.
Cantoral va aconseguir aquesta feina el 2018 després d’un procés que recorda llarg i dur però n’està satisfeta perquè creu no s’imaginava arribar “tan lluny” i en una posició com la que té. Se sent afortunada però alhora reconeix que ha treballat per arribar fins aquí. De fet, la seva incorporació a TMB és anterior a aquest procés de selecció. El 2015, amb la inauguració de la línia 9 Sud, el tram de la línia automàtica, va aconseguir entrar com a tècnica d’operació de línia automàtica (TOLA) amb un ventall de tasques molt divers, des de l’atenció al client fins a la resolució de problemes a l’andana passant per possibles rescats. No era feina d’enginyeria, però si amb un perfil tècnic, diu, però sabia que si volia arribar en una posició diferent, calia començar en aquest tipus de posicions. De fet, gairebé que va ser la seva primera feina perquè després d’acabar la carrera a Girona, el 2013, va estar a Endesa un any de becària i ja ho va encadenar amb TMB.
Creu que actualment té molta sort perquè aplica al 100% els coneixements adquirits durant els estudis. “És enginyeria pura i dura”, diu. Amb aquesta perspectiva lamenta no haver aprofundit més quan era estudiant les diferents assignatures que, en alguns casos, confessa que aprovar era un tràmit. “Ara li trauria més suc”, assegura. No recorda la carrera com “flors i violes” però està contenta d’haver escollit aquests estudis. El seu dilema va ser decidir-se per Enginyeria Industrial o Aeronàutica. La polivalència dels estudis industrials van ser el que la va fer decantar per aquesta branca. Defineix l’enginyeria com una professió creativa que busca donar solucions a grans problemes i fer la vida més fàcil a les persones.
I per què va triar ser enginyera? Cantoral ho té clar: tenia referents. Ella sabia que havia d’anar cap als números i li atreia la vessant tecnològica i científica de les coses. Els seus germans ja són enginyers i quan a ella li va tocar escollir ja exercien i el seu plantejament va ser “si ells ho són, per què no ho puc ser jo?”
Ara treballa en un equip on, amb set enginyers i un auxiliar administratiu, i és l’única noia. S’ha sentit sempre ben integrada però creu que s’han de fer accions per normalitzar la presència de les dones en aquest sector. Veu que un dels principals problemes és la poca visibilitat de la vessant social i humana d’aquesta professió. “Un enginyer o enginyera fa una servei brutal a la societat”, defensa. I en canvi, creu que s’han de trencar els estereotips que fomenten que un enginyer és “un friki, poc agraciat i molt intel·ligent”. Per això, aposta per donar més presència i visibilitat a les dones enginyeres, sobretot a les que estan en posicions importants, perquè la dona té una vessant “social i d’intel·ligència emocional que aporta moltíssim a la professió”.