Amb una trajectòria dedicada, en bona part, als projectes entre empreses i universitat, l’enginyera de mines, enginyera industrial especialitzada en metal·lúrgia i doctora en Enginyeria Industrial Maria Dolors Riera ha estat la primera guanyadora del Premi Rosa Argelaguet i Isanta – Premi del Campus de Manresa. És un guardó que homenatja la figura de Argelageut qui va ser directora de l’Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) durant sis anys i va morir el 30 de gener del 2020 de forma sobtada. Companyes a Manresa durant molts anys, Riera es mostra “especialment satisfeta i orgullosa” d’haver estat escollida en aquesta primera edició del premi pel que significa Argelaguet per a l’EPSEM. “Li estem molt agraïts i la trobem molt a faltar”, reconeix emocionada.
El guardó, una iniciativa impulsada des de la regidoria de Feminismes i LGTBI i la regidoria d’Universitats de l’Ajuntament de Manresa, reconeix també la seva contribució a despertar vocacions industrials entre les dones, una vessant en què Riera no creu que hagi fet una “tasca intensa” sinó que sempre que se li ha demanat participar en xerrades o iniciatives vinculades a la promoció de les STEM, ho ha fet.
“Realment no sé com es pot transmetre una vocació per l’enginyeria a les nenes”, admet Riera. Allunyada del discurs més habitual sobre la necessitat de visibilitzar referents femenins de tot aquest àmbit per incentivar les nenes a seguir carreres STEM, Riera es reconeix poc “amant” de les lleis de paritat que forcen determinats percentatges i alerta que en enginyeria seria “impensable”. “Si les dones volen ser enginyeres que ho siguin”, diu Riera, “les portes estan obertes”. Veu els percentatges actuals com un “fet natural” i creu que la societat no s’hauria de preocupar d’aquesta situació”.
De fet, l’enginyera explica que ha estat en quatre escoles i que en totes ha estat de les poques dones que hi ha estudiat però, en canvi, recalca que en la seva participació en projectes i xarxes europees ha pogut comprovar com Espanya és dels països amb més presència femenina en aquesta àrea tot i treballar en la branca “més matussera” de l’enginyeria. “Les dones no s’hi veuen atretes”, conclou.
De la seva participació en programes de promoció de les STEM, Riera creu que actualment, les enginyeries són estudis “poc atractius” tant per a nois com per a noies i veu que ho consideren matèries “feixugues, poc glamuroses”. Alerta que els universitaris actuals tendeixen a abordar els problemes amb “menys seguretat” que els joves de fa 25 anys, perquè arriben amb menys formació de base i menys preparació per afrontar l’enginyeria. “Es frustren” amb més facilitat, diu.
La pandèmia a la universitat
Riera exemplifica aquesta actitud dels estudiants universitaris amb la manera com han afrontat la pandèmia i les classes. Explica que en un sol cap de setmana ella va posar en marxa les classes virtuals i que les ha fet durant tres quadrimestres. “Jo ho he viscut bé, he aprofitat tots els avantatges”, admet. Ara bé, ha vist com els joves van aguantar molt bé els primers tres mesos però que, en canvi, a la tardor ja no tots atenien totes les classes. Va voler entrevistar-se amb cadascun d’aquests alumnes i els va trobar “desbordats” i amb sensació de “perdre el temps”.
En aquest sentit creu que potser el sistema els ha protegit molt, en general, i això fa que afrontin els problemes de forma “menys decidida”. “Estan molt cuidats, més aïllats de les agressions externes i quan veuen una carrera costosa s’ho pensen dues vegades”, diu Riera que també creu que es tria carrera amb una “idea romàntica” de la feina i en una edat en què no es té la maduresa suficient.
Universitat, empresa i recerca
A banda de la docència, Maria Dolors Riera ha treballat per a les empreses des de la universitat i, en el seu cas, en àmbits com els dels materials i la mecànica, la recerca universitària és un puntal per a les empreses del sector que es beneficien dels equips de recerca que hi treballen. I és que Riera defensa que una universitat politècnica ha d’estar “al servei de la societat industrial”. Creu que la UPC precisament és de les que més activitats destina a aquesta línia de treball que, d’altra banda, beneficia sempre el territori que s’impulsa industrialment. Posa d’exemple que una empresa arrelada al Bages que vulgui fer un projecte per desenvolupar un nou procés o un nou material pot aprofitar l’Escola d’Enginyeria de Manresa i confiar amb els qui hi treballen perquè es faciliten aspectes com la comunicació o el temps de desplaçament.
“Un país ric és el que fabrica coses”
Amb el debat de la necessitat de reindustrialitzar el país i l’arribada de fons europeus després de la crisi COVID-19, Riera té clar que cal apostar en ferm per aquest canvi de model productiu que es pregona. Veu que el Bages en concret, però també Catalunya i Espanya han perdut capacitat de fabricació els darrers anys i defensa que disposar d’una indústria amb molta necessita de recerca és “molt bo pel país”. “Un país ric és el que fabrica coses, i per fabricar calen empreses amb vocació de fabricar de forma competitiva”, afirma Riera. Veu en els Next Generation una “oportunitat” de fer les coses “ben fetes” però és escèptica: “qui gestiona aquests diners no són enginyers, ni matemàtics, ni tecnòlegs”. Per això, vol confiar que Europa ajudi a invertir en empreses perquè es mantinguin i innovin a les seves fàbriques. “No cal fabricar el xip més petit del món, s’han de fer peces normals el millor possible perquè ens ho vingui a comprar tothom”. I per això, diu Riera, s’ha de tenir “el cap molt clar”. Confia que no passarà com amb els fons del RIS3CAT, del qual critica que van arribar molts diners però molt pocs van anar a parar a la recerca aplicada ales empreses.
Projectes de futur
Després de 44 anys fent classes a la universitat i tot i que ja ha complert els 65 anys, Maria Dolors Riera encara no es vol jubilar i espera allargar la vida laboral fins als 70 anys i aleshores sí, descansar. De moment però, seguirà combinant la tasca docent i la relació amb les empreses dues feines que, fins i tot amb la pandèmia, ha pogut continuar fent, amb la mateixa energia, des de casa. I de fet, té projectes de futur per dedicar-s’hi els propers anys, en exclusiva.
