Enginyera de vocació, Silvia De la Flor va estudiar Enginyeria Industrial, intensificació en mecànica, a la UPC, on també va fer el doctorat en Enginyeria Industrial. Des de ben petita volia cursar alguna carrera que li permetés transformar, crear, innovar, construir... "Va ser el meu pare qui em va dir que la millor manera de transformar el món era essent enginyera". Fa 28 anys que treballa de professora a la Universitat Rovira i Virgili on dirigeix el Departament d’Enginyeria Mecànica, és Adjunta al Rector per l’Optimització de Processos i exerceix d’investigadora del Grup de Recerca Functional and Smart Materials. En aquesta entrevista, De la Flor reflexiona sobre l'engineyria. Afirma que ser enginyera és la clau per resoldre innumerables problemes i cobrir les necessitats de la humanitat. “Els enginyers som el motor del canvi”, assegura.

Quins són els reptes més destacats en la formació dels futurs enginyers?

És important trobar un equilibri entre els coneixements tècnics i fonamentals en un enginyer amb el desenvolupament de les habilitats transversals o "soft skills" tan necessàries en una formació integral. Les universitats estan fent grans esforços per aportar als nostres alumnes una formació més completa, però en aquest procés és molt valuosa la complicitat de les empreses i la societat en general. Un altre gran repte és transmetre'ls la vocació de servei a la societat. L'enginyer, tant ara com en el futur, ha de saber donar resposta a les noves necessitats i reptes que demana la societat: noves fonts d'energia renovable, minimització de l'impacte de l'activitat industrial i processos de producció fonamentats en l'economia circular. En l'àmbit de la salut, els enginyers també hem de desenvolupar la tecnologia per estar al servei de les persones i del seu benestar, innovant per aconseguir millorar la qualitat de les nostres vides. En resum, una formació tècnica sòlida, integral, amb una mentalitat molt oberta i amb una total vocació de servei a la societat.

I els reptes i transformacions imminents de la societat?

Els esdeveniments dels últims anys han deixat ben palès que el model productiu existent a Europa no era tan robust com pensàvem. La pandèmia va posar de manifest una crisi de matèries primeres i components en les cadenes de subministrament i la invasió d'Ucraïna ha agreujat una crisi energètica que ja es començava a evidenciar. L'enginyeria és la clau per canviar el paradigma, aportant la tecnologia necessària per a desenvolupar nous models de distribució així com noves fonts d'energia. En aquest sentit, cal destacar el projecte de la Vall de l'Hidrogen Verd on Tarragona s'ha postulat com una de les impulsores en l'àmbit tecnològic gràcies a la col·laboració de la indústria, els agents socials i la universitat.

En quin moment es troba la relació entre la docència, la recerca i la transferència a indústries?

La recerca que es porta a terme a les universitats és essencial per al desenvolupament tecnològic del territori i la seva aplicació pràctica es posa de manifest quan es transfereix a les empreses. Aleshores, la bona comunicació i relació entre l'entorn empresarial i les universitats és fonamental per aconseguir més sinergies. És innegable que un adequat equilibri entre recerca i transferència enriqueix la docència en l'àmbit tecnològic, imprescindible en la formació dels nostres estudiants. Les universitats són molt conscients d'aquesta relació i cada vegada s'estan impulsant més iniciatives per potenciar aquestes col·laboracions.

Quin és l'impacte d'un enginyer en la societat?

Els enginyers han de ser formats per estar al servei d'una societat diversa, inclusiva, integradora, basada en el coneixement i que ambiciona el benestar de les persones. Els enginyers som imprescindibles no només en l'àmbit productiu i de manufactura sinó també en la recerca i la innovació, la formació i la gestió, i en sectors tan diversos com l'industrial, l'agroalimentari, salut i benestar o en el sector serveis, entre d'altres. I, encara més: no només som imprescindibles, també som essencials.

Quin és el futur que espera la Tarragona que coneixem a dia d'avui?

Al territori tenim una amplíssima varietat de sectors econòmics, com l'oci i turisme, la indústria química, alimentària, manufacturera, d'automoció, energètics, de serveis, etc. Tots aquests sectors estan en una fase de transformació enfront dels reptes als quals s'enfronten. I ho estan fent amb molta visió i estratègia de futur gràcies al suport i col·laboració dels agents socials i de la Universitat, generadora de coneixement al servei del territori. Tarragona ha de voler ser un dels motors i referents social i industrial de Catalunya, per això ha de teixir les complicitats necessàries i treballar conjuntament amb tots els actors socials, econòmics i institucionals de les nostres comarques.

Per acabar, quin valor té la ciència i l'enginyeria per a la qualitat de vida del territori?

En moments socioeconòmics de tanta incertesa i canvis com els actuals, els enginyers hem de demostrar que podem ser part important del motor del canvi amb el nostre coneixement, les nostres capacitats i la nostra empenta. I ho podem fer des de tots els sectors on hi estem desenvolupant la nostra feina sent un referent a nivell tècnic, d'innovació i de gestió.