Quan tot just estava fent el treball de final de grau, l'enginyer industrial Amadeu Arderiu va posar les bases del que ara és la seva pròpia empresa, Sirvelia. Ho va fer perquè havia après a programar i sentia curiositat per la creació de pàgines web i va començar ajudant a gent del seu entorn. La seva primera clienta era una coneguda d'un amic de la infància i a partir d'aquí, el boca-orella va anar fent la seva feina. Va començar a l'estiu, però al setembre ja estava matriculat al màster en Enginyeria Industrial i per tant, havia de combinar el projecte, incipient, amb els estudis. Per tant, s'hi va anar posant de forma progressiva. Al cap d'uns mesos, va entrar a treballar a Enginyers Industrials de Catalunya i, per tant, compaginar-ho tot va ser encara més difícil.
Malgrat tot, la perseverança d'Arderiu va permetre que Sirvelia anés fent el seu camí. En una entrevista als Fulls d'Enginyeria, Arderiu reconeix que un error de l'inici va ser voler resoldre qualsevol problema dels clients i va acabar optant per especialitzar-se. El qui va ser el seu treballador va convertir-se en soci i tots dos van anar abandonant la programació a mida de webs per centrar-se en la creació de plugins de Wordpress. “Ara és la raó de l'empresa i per això en podem viure”, diu Arderiu.
Al principi, van començar fent webs des de zero per petites empreses que, moltes vegades, no podien assumir els pressupostos “elevats” que suposava la feina de programació. Per això, van veure que els era “més rendible” que les empreses implementessin plantilles de WordPress, el sistema més utilitzat al món, i ells se centressin en “el darrer 10 % de funcionalitat”. És a dir, per posar un exemple, si una empresa de lloguers d'apartaments turístics s'adona que la web no els fa bé la conversió d'euros a dòlars, Sirvelia programa el plugin que ho fa possible.
Els clients de Sirvelia són des d'intermediaris que fan el 90 % de la web per altres empreses i topen amb impediments que no els deixen completar-la, empreses grans a qui donen suport o petites companyies amb qui fan coses “molt puntuals” però amb qui tenen un tracte proper i acostumen a recomanar-los.
Un dels punts clau per desenvolupar Sirvelia ha estat que no han hagut de demanar préstecs ni finançament, ja que l'empresa no requeria grans inversions. Les despeses eren petites i Arderiu i el seu soci, Joan Rodas —que va ser el seu primer treballador— van optar per aquest sistema. “Estem orgullosos de no tenir cap deute”, diu Arderiu, que durant anys ha estat finançant amb el seu sou d’Enginyers Industrials de Catalunya el que ara és la seva empresa. Ara a l'empresa són els dos socis, tots dos enginyers, i dos estudiants en pràctiques que els ajuden en projectes paral·lels encarats, entre altres aspectes, al màrqueting, com ara gestionar els continguts del blog.
La COVID-19 i el futur
Tot i que la COVID-19 ha beneficiat el sector TIC i la crisi no ha fet els estralls que sí que s'han donat en altres sectors, Arderiu és prudent i reconeix que alguns clients han retirat inversions, i per tant, sí que els ha afectat. Reconeix, però, que a Sirvelia “va ser menys difícil” que en altres entorns i econòmicament han pogut complir l'objectiu de poder viure de la companyia. Per això, des d'aquest inici de trimestre, Arderiu es dedica exclusivament a Sirvelia i confia que l'entorn de transformació digital que ha accelerat la pandèmia els continuï beneficiant. De fet, en aquest primer trimestre de 2021 tot apunta que també podran complir els objectius del 2020: duplicar els beneficis de l'any anterior.
La solitud de l'emprenedor
Arderiu no es considerava emprenedor fins que no s'hi ha dedicat al 100 %, perquè compaginava coses diferents i les accions a l'empresa eren “progressives”. Ara que ja es posa ell mateix aquesta etiqueta situa “la solitud” com un dels principals esculls o impediments de l'aventura d'emprendre, sobretot quan s'han de prendre decisions que tot i buscar cert consens, recauen sobre ell mateix. “Són moments difícils”, diu, “els emprenedors hem d'unir-nos i compartir inquietuds, com a teràpia”.
