Que l'empresari Elon Musk només segueixi 115 persones a Twitter és, tot i el seu erràtic interès financer en aquesta xarxa, fins a cert punt normal. Que una d'aquestes persones sigui en Naval Ravikant automàticament el converteix en un nom a tenir en compte. Qui és aquest inversor a qui el tot poderós Musk segueix i per què ha esdevingut en alguna cosa més que un gurú del món de l'emprenedoria?
Naval, emprenedor, empresari, inversor i filòsof, no és el primer ni l'últim en aprofundir sobre els conceptes de riquesa i benestar, i com la felicitat es relaciona amb ambdós, però sí ho fa des d’una vessant rotundament actual. En primer lloc, perquè no entén la riquesa com un estat de gràcia o com l’acumulació de bens, sinó com la capacitat de generar un determinat nivell de benestar social i personal. I, en segon lloc, perquè ens fa veure que aquesta capacitat és avui, i gràcies a la tecnologia i a la formació, a l'abast de pràcticament tothom.
La riquesa, doncs, ha deixat de ser només una qüestió de sort, de poder adquisitiu, de capital, de sang o de classe. Tot i que, com ho era fa temps, es nodreix de factors de producció. És a dir, d’aquells recursos que permeten generar béns i serveis com ho eren abans (i també ara) la terra, el treball i el capital, capaços de produir rendes, salaris i guanys. Durant segles, la riquesa ha estat a les mateixes mans i apalancada pels mateixos factors, fins que, amb la Revolució Industrial dels s. XVIII i XIX, a poc a poc es va anant redistribuint segons augmentaven les tecnologies i mitjans disponibles (que possibilitaven nous negocis, noves indústries, noves maneres de fer economia) i la capacitació i coneixements de les persones. Amb cada nou avanç, la renda s'ha distribuït i la pobresa relativa ha baixat.
Aquest paradigma troba un element disruptor, que el potencia, al s. XXI amb l’actual Revolució Digital, ja que la capacitat de generar un volum ingent de riquesa s'allunya avui més que mai dels tradicionals factors de producció i les mateixes mans de sempre. Només cal veure la llista de persones amb més fortuna segons Forbes i que precisament lidera en Musk. La transformació digital, l'accés il·limitat i gairebé universal a Internet a través d'ordinador o mòbil, obre una nova època i deixa entrar nous jugadors al taulell.
Certament la riquesa no es distribueix amb la mateixa rapidesa que ho fa l'ús -o el consum- de la tecnologia, però el talent sí que es capil·laritza i, amb ell, l'oportunitat de generar riquesa d'allà on no n'hi ha. Es creen productes amb un cost marginal zero. Per exemple, és possible replicar continguts i coneixements de manera totalment lliure i gairebé sense infraestructura, mitjans o equip. És possible multiplicar els esforços d'una persona, d'un equip, d'una companyia, sense ajuda, sense demanar permís, sense capital. Què es necessita? Les noves fortunes (i també molts llocs de treball de treballadors benestants) parteixen de la programació com a base.
D'altra banda, més persones tenen estudis superiors i formació professional, quan aquest segment de la població fa un segle era més que minoritari. A tall d'exemple, la universitat de l’estat espanyol produïa menys de 2.000 llicenciats i de 200 doctors l'any 1900, majoritàriament advocats i metges; i el paper de la dona era gairebé invisible: només sis van obtenir un diploma de llicenciada i quatre, un doctorat abans de 1900. Per contra, el total d'estudiants matriculats en el sistema universitari espanyol en el curs 2020-2021 fou d'1.679.518. Una altra qüestió és que Espanya sigui l’estat de la UE amb més graduats universitaris ocupats en treballs de baixa qualificació. Però aquest és un altre debat.
Que dos estudiants amb un ordinador en un garatge i amb una bona idea puguin crear una de les empreses més valuoses de l'actualitat és un fet molt rellevant. De fet, no van ser els únics. Per sort la història s'ha repetit, s'està repetint i es repetirà els anys vinents. I és aquí on el discurs de Ravikant pren més sentit en mostra-nos un nou arc d'oportunitats. La tecnologia fa possible la col·laboració entre persones i equips, generant un efecte de xarxa infinita.
En definitiva, gràcies a la tecnologia i al talent, avui és possible accedir a la riquesa o, en tot cas, tenir a l'abast la possibilitat de generar aquesta riquesa i aquest benestar al qual les persones aspirem. Un escenari impensable en generacions anteriors, on la riquesa no es distribuïa ni era accessible tal com ho és avui en dia. La tecnologia ja està disponible. I, per tant, treballant sobre el talent és com podrem aconseguir una generació de benestar il·limitat. En som prou conscients? Fem-ho, perquè només depèn de nosaltres.
