“Tenir referents no és suficient per eliminar la bretxa de gènere en les enginyeries”
“Tenir referents no és suficient per eliminar la bretxa de gènere en les enginyeries”. Així de contundent és la catedràtica del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona Victoria D. Chamizo. Creu que és molt important, encara que insuficient, i lamenta que no es faci referència a un aspecte que considera primordial: en general, les dones tenen menys habilitats en la cognició espacial. Chamizo fa referència als estudis que ha portat a terme la professora americana Sheryl Sorby, que s’ha dedicat a crear material per a futures enginyeres per ajudar a superar aquestes dificultats o carències que tenen, en aquest cas, més les dones que els homes. “Pot ser una de les raons per les quals hi ha menys dones que estudien carreres STEM” apunta Chamizo, que precisament ha publicat recentment l’article ‘Quan el sexe sí que importa: la cognició espacial’.
La catedràtica, tot i que està jubilada, continua estudiant els temes que més li interessen, com aquest, el de les habilitats espacials i les diferencies entre homes i dones. Després d’anys d’estudiar-lo en rates ha començat a interessar-se per els humans i s’ha endinsat en aquest món. Lamenta que al ser un missatge “políticament incorrecte” no s’està treballant en aquesta direcció i que, en canvi, cal posar-hi remei si de veritat es vol solucionar la igualtat en les disciplines STEM. Altres països, com els Estats Units o Canadà, fa anys que ja ho estan fent. “L’últim que s’ha de fer si es vol resoldre un problema és posar-lo sota la catifa”, alerta Chamizo, “cal fer alguna cosa més”.
En una entrevista a Fulls d’Enginyeria, Chamizo explica que entre els investigadors està bastant acceptada l’opinió que aquestes diferències entre els homes i les dones existeixen i són fruit de la nostra història evolutiva. És a dir, no és que el cervell sigui diferent sinó que l’activitat diferenciada dels homes i les dones al llarg de la historia, la divisió del treball, ha fet desenvolupar de diferent manera aquest tipus de habilitats, les espacials, tan importants en els àmbits tècnics com el matemàtic, o la geometria.
Chamizo ho exemplifica: els homes paleolítics es desplaçaven distàncies enormes per poder caçar animals grans mentre que les dones només recorrien distàncies curtes per aconseguir fruits o animals petits, així com restes d'animals morts, perquè sovint portaven nadons a sobre o estaven embarassades. Això, durant milers d'anys, ha fet que de vegades, fins i tot avui en dia, els homes i les dones mostren estratègies diferents per resoldre un mateix problema espacial, i que fins i tot arribin a utilitzar una altra part del cervell -ells més l'hipocamp, mentre que elles més el nucli caudat. Sorprenentment, l'ús continuat d'una d'aquestes àrees del cervell va en detriment de l'altra, que s’atrofia parcialment. I avui se sap que un hipocamp gran i saludable té molts avantatges, per exemple que pot ser un protector de la malaltia d'Alzheimer. Chamizo insisteix que és un tipus d’habilitat, el pensament espacial, poc estudiada. I que està demostrat que manca en més dones que homes i per tant, superar-ho, és clau per poder introduir les nenes a les STEM en igualtat de condicions.
Admetre aquestes diferències, diu Chamizo, hauria de permetre introduir en el sistema educatiu assignatures o temes dins d'assignatures ja existents, per treballar aquest pensament espacial i aconseguir que les dones superin les dificultats que poden tenir en matèries com la física, la química, les matemàtiques, l'arquitectura o les enginyeries, per citar algunes disciplines crucials i, per tant, puguin sentir interès per totes aquestes carreres agrupades en l’àmbit STEM. La bona notícia és que les habilitats espacials s'aprenen, com qualsevol altra habilitat, encara que requereixen un entrenament específic.
Per Chamizo també és important superar-ho perquè són “les disciplines del futur que generaran més feina i millor pagada”. Per això insta les institucions educatives, el Ministeri i el Departament d’Educació, a incorporar millores en els plans d’estudi també a Primària i fins i tot en l’etapa 0-3, per poder començar a superar aquesta bretxa. “Si no es fa res en aquesta direcció, els programes de promoció de les vocacions STEM quedaran curts”, alerta.
