Aquest dimarts fa just un any que la península Ibèrica es va quedar a les fosques, un incident insòlit que ha tingut conseqüències econòmiques en molts sectors i efectes diversos en la gestió de les crisis i la preparació de les organitzacions davant situacions iguals o semblants. Més enllà de l’anàlisi tècnic del succés, que ja s’ha fet des de la Comissió d’Energia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, a Fulls d’Enginyeria hem volgut conèixer com ho van viure enginyeres de diversos perfils i àmbits i reflexionar sobre què s’ha après i què seria diferent si es repetís.

A Maria Àngels Sebastià, l’apagada la va enganxar en una reunió de direcció d’Embotits Monells, on és directora general. Van constatar que s’havien quedat sense llum i quan van saber que a la planta, a 20 quilòmetres, també estaven igual, van veure que tenia un abast més gran. La plantilla es va reunir en un punt de trobada a l’espera d’indicacions perquè en un negoci on mantenir el fred és “imprescindible”, havien d’assegurar-se poder-ho posar de nou en marxa tot si es restablia el servei. Gràcies a la connexió amb França, la incertesa a Embotits Monells va durar poc i només dues hores després van poder començar a recuperar tots els processos, menys els que necessitaven seguiment informàtic. “El que podia haver durat només dues o tres hores es va allargar per poder reactivar la producció”, diu Sebastià, “sense l’enllaç amb França haguéssim tingut afectació econòmica”.  

En un servei essencial com el metro, l’impacte va ser total. Tot i això, Conchita Pedrós, aleshores treballant per la Línia 9 del metro com a responsable d'explotació a CEAL9, i en un primer moment, quan hi havia sensació de “desconnexió total”, reconeix que va patir molts nervis, “sobretot perquè no era capaç de posar-me en contacte amb el personal que treballava al camp”. En un primer moment ho va veure com una simple falta d’energia de l’edifici i se’n va anar a casa a teletreballar, però es va començar a preocupar quan va saber que la seva mare tampoc no tenia llum. A mig camí, va poder-se posar en contacte amb l’equip i va saber que els sistemes d’emergència havien funcionat i que tenien prou energia per comunicar-se i ajudar el personal del metro a evacuar els trens que havien quedat aturats al mig del túnel, així com a tancar les estacions amb seguretat. “Un cop va quedar tot tancat, només quedava esperar i seguir-ne l’evolució a través de la ràdio. Vam tenir molta sort de la ràdio”, recorda Pedrós, que també recorda que a la tarda es va poder començar a recuperar parcialment el servei.

A Núria Mallafré, facility manager d’una empresa amb instal·lacions crítiques i presidenta de l’AGEM, Associació de Gestors de Manteniment, explica que l’apagada la va enganxar en una reunió en una sala soterrada on totes les mirades van recaure en ella quan es van fer evidents les oscil·lacions de llum. No estaven fent cap tasca de manteniment o millora amb afectació elèctrica i aleshores van saber que era un incident més general. Recorda que, més enllà de les mesures que es van posar en marxa, la seva experiència en manteniment i gestió d’edificis, va ser “cabdal”.

“Amb una barreja de sorpresa, incredulitat i preocupació”. Per la també enginyera Goretti Torrella, CEO A Torrella Enginyeria, va ser una prova que “tot allò que donem per descomptat va quedar en suspens”. En el seu cas, el 28 d’abril de l’any passat era a les oficines amb bona part de l’equip i en recorda la capacitat de reacció de la gent. “Em va impressionar la calma, el sentit pràctic i la voluntat d’ajudar-se els uns als altres”, diu Torrella. De l’experiència la va impactar, també, veure “fins a quin punt la nostra vida quotidiana depèn de l’energia i de la continuïtat del servei”.

Una ocasió per aprendre

D’aquesta apagada i tot el viscut en un terreny més personal, Torrella explica haver comprovat que “la resiliència del sistema és important, però que encara ho és més la capacitat de preveure, coordinador i respondre amb rapidesa”. Torrella va més enllà i creu que en la societat també ha servit per reflexionar i aprendre que l’energia “no és només una qüestió tècnica”, ja que afecta molts altres àmbits, com la mobilitat, la salut, la comunicació “i fins i tot la confiança”. I en fa una recomanació: “cal pensar més en la prevenció”. Són aspectes que ella mateixa veu que ja se sabien, però que l’apagada ha ajudat a veure-ho tots més clar.

Conchita Pedrós creu que l’apagada també li ha ensenyat que “no passarà mai”, no és una exageració. “Pensar en el pitjor escenari possible, tenir protocols i procediments d’actuació és clau”, diu Pedrós, que ho veu com eines que ajuden a prendre decisions correctes “quan realment tot falla”. En aquest sentit, també valorar haver après que “conservar la calma i fer el possible per mantenir-se informat i comunicat” és clau en situacions de crisi. “Només així es poden prendre decisions raonables”, afegeix.

A Embotits Monells tot l’equip de direcció ha fet una sessió per valorar els aprenentatges i van constatar què havia sortit bé i què no, cosa que els ha permès modificar alguns punts dels protocols que ja tenen establerts per a la gestió de les crisis, com poden ser detalls com tenir llanternes en llocs concrets o millorar la redundància dels servidors, tenir sempre els dipòsits de gasoil plens. “És veritat que sense electricitat nosaltres no podem treballar, però és impossible tenir generadors per al fred que necessitem”, especifica Sebastià.

Mallafré posa la mirada més llarga i creu que l’apagada va constatar que “la feina de formiga, del dia a dia” en el manteniment és crucial i per això es queda amb la necessitat de tenir les instal·lacions ben mantingudes i actuar amb previsió i anticipació. Per Mallafré, l’apagada i el que se’n va derivar, té similituds amb els sistemes de protecció contra incendis, que són invisibles sempre que no hi ha problemes, però que quan es necessiten cal que funcionin. “Si s’ha de córrer, malament”, alerta Mallafré, que compara els edificis amb éssers viu amb un sistema nerviós, les instal·lacions, que s’ha de cuidar.

Estem més preparats?

“Hem après a ser més resilients, a gestionar de manera més àgil la crisi, a no atabalar-nos..., la capacitat és millor i tothom està més preparat en aquest sentit”, diu Maria Àngels Sebastià quan respon a la pregunta del dia: estem més ben preparats? Tot i això, l’enginyera dubta que aquesta reflexió que pràcticament ha fet tothom “és important que la faci Red Elèctrica”. Reconeix que a Embotits Monells una eventual apagada els agafaria més ben preparats però dubta que les conseqüències pugui ser diferents. “Les coses són lentes”, adverteix.

En una mateixa línia es pronuncia Pedrós, que reconeix que la conclusió que van arribar gràcies a la col·laboració de perfils molt diferents de l’equip va ser que el protocol davant d’una pèrdua d’energia ja era correcte. Haver fet simulacres, encara que fos pensant que “no passaria mai”, va fer, precisament, que tothom sabés com actuar aquell dia. “Tant és així que els Bombers van arribar a les estacions per “rescatar” persones atrapades als ascensors, i quan els dèiem que no hi havia ningú, no s’ho creien”, explica Pedrós, que veu que la feina de manteniment d’equipaments i sistemes va funcionar “a la perfecció” quan realment va fer falta.

Torrella, per la seva banda, veu més consciència. “El risc zero no existeix, però encara hi ha marge de millora”, diu l’enginyeria, que creu que cal continuar reforçant xarxes, protocols i capacitat de resposta i, sobretot, continuar avançant en flexibilitat i redundància. “En energia, com en tants altres àmbits, la preparació real és la que es construeix abans que arribi la crisi”, adverteix Torrella.

Justament aquesta prevenció i preparació prèvia són els consells que dona Mallafré per encarar situacions de crisi amb èxit i confia que, en general, tothom ha fet els deures. “Un incident que es deia que no podia passar ja ha passat i enginyers i enginyeres som prudents, segurament sí que ens hem preparat”, diu Mallafé. Recorda que la tecnologia que ens fa independents de la xarxa fa molt que existeix i recalca que “cal estar dimensionats i no tenir només escomeses elèctriques”. “Jo crec que sí, que estem més ben preparats perquè tots n’hem après”, conclou l’enginyera.