A la Bisbal del Penedès disposen de dos polígons industrials i van de camí al tercer. Entre els que ja estan en actiu hi treballen unes 400 persones, el 10% de la població, i des que estan en funcionament ha canviat la fisonomia d’un municipi que no tenia ni sortida a l’autopista. Va ser, de fet, aquest accés que va fer créixer l’interès pel municipi que, tradicionalment, vivia de l’agricultura. Per l’alcaldessa en funcions, Judith Vidal, els polígons són importants perquè són molt pocs els que poden viure de la pagesia i aquestes infraestructures ocupades, en part, per empreses logístiques, aporten riquesa a la zona.
“La logística és fantàstica, ni l’olorem, ni la veiem ni la sentim i no entenem la mala fama que alguns li volen atribuir”, ha dit Vidal en la presentació del Llibre Blanc de la Immologística de Catalunya al Col·legi d’Enginyers Indutsrials de Catalunya. Vidal també ha reclamat una gestió més àgil en els permisos, ja que considera que les demores “potencien la negativitat” i ho ha fet en una taula rodona moderada per Sílvia Solanellas i al costat dels alcaldes de Riudellots de la Selva, Josep Lluís Santamaria, i Molins de Rei, Xavi Paz, que també han aportat la seva experiència en aquest àmbit. “La nostra activitat sí que fa olor, però m’agradaria que hi hagués atur zero al meu municipi”, ha reivindicat Santamaria. En el cas de Riudellots, el polígon acull instal·lacions de sacrifici de porcs i el situen en el quart poble d’Europa amb més activitat en aquest sector. Tot i això, Santamaria defensa que l’activitat dels polígons, també la logística, s’ha de veure com “una oportunitat”. “No ens podem quedar enrere ni en llocs de treball ni en riquesa”, ha demanat.
Tant la Bisbal com Riudellots com Molins de Rei formen part de l’eix de l’AP-7 que més demanda de sòl industrial i logístic registra, una de les conclusions que recull el Llibre Blanc i que reclama solucions per part de l’administració. “No hi ha res més decebedor per un alcalde que rebre peticions d’empresaris que volen implantar-se al territori i haver-li de dir que no tenim l’espai”, ha reconegut Paz, que també demana “no posar portes al camp” i reconèixer la importància de la logística i els nous sectors amb els quals cal treballar certa autonomia que permetrà a Catalunya “ser actors de primer nivell”.
Falta de sòl industrial, el repte
L’exemple dels alcaldes coincideix amb el diagnòstic dels experts que recullen la seva experiència i coneixement en una publicació, el Llibre Blanc de la Immologística a Catalunya, que s’ha impulsat des de la Comissió de Logística del Col·legi d’Enginyers Industrials. Per l’impulsor i coordinador del document, Joan Josep Vallvé, president de la Comissió, el Llibre Blanc, que vol ser un manual per a enginyers i enginyeres que treballen en el terreny, recull la feina de més d’un any per posar “negre sobre blanc” la situació de la logística immobiliària a Catalunya com a sector de futur.
Així ho reconeix Enrique Escribano, de Cushman & Wakefield, que veu Catalunya “molt ben posicionada per a nous desenvolupaments logístics” i envia un missatge en positiu: “Hem de treballar més i fer una empenta a desenvolupar noves àrees econòmiques; si ho aconseguim el mercat va a favor nostre amb una demanda estable i un finançament il·limitat”. En una línia similar es pronuncia Cristian Oller, director general de Prologis i coordinador del document, que posa també sobre la taula el problema de la lentitud de termins: “Catalunya no pot caure en complaença, cal seguit reballat i avançant. Falta sol i falta agilitat. És important que ho tinguem clar.”
I com treballa el sector?
Des de l’enginyeria Torrella, Josep Torrella mira enrere i corrobora que la construcció ha canviat molt els darrers anys i que les empreses s’han anat adaptant a les diverses necessitats. Actualment, la necessitat de flexibilitat així com la sostenibilitat i la digitalització són alguns dels reptes que troben organitzacions com Torrella que, a més, fa front a terminis ajustats que imposa el promotor. Les emissions dels edificis logístics també estan al punt de mira i les constructores han de tenir-ho en compte a l’hora de treballar. Des d’Onilsa, el director d’enginyeria Delfí López, explica que els objectius actuals són ‘netzero’ i que per aconseguir-ho cal tenir clar tot el cicle de CO₂ i l’economia circular potenciant el reciclatge i evitant l’ús de materials verges. “Busquem el disseny òptim que serveixi per a moltes activitats i sigui, alhora, adaptable, durable i estigui preparat per ser desmuntable al final de la vida”, ha afegit López.
Aquests canvis comporten tenir en compte tota la regulació que l’envolta i, per això, la publicació compta amb la visió d’Elisabeth de Nadal, advocada i sòcia a Cuatrecasas que destaca la importància de preparar-se en aquest àmbit. “Sou actors perquè sou cadena de subministrament de les empreses que sí que estan obligades complir aquesta regulació”, diu de Nadal.
El paper de l’administració
La presentació del Llibre blanc de la Immologística a Catalunya ha comptat amb la participació de la presidenta de la Diputació, Lluïsa Moret, que ha agraït la feina dels autors i ha defensat el paper “estratègic” de la logística. “El nostre territori necessita una logística pionera, capdavantera, al servei d’iniciatives econòmiques que generin competitivitat i oportunitats”, ha defensat Moret. En una línia similar s’ha pronunciat el degà del Col·legi d’Enginyers, Narcís Armengol, que ha situat la logística com un “element clau i estratègic en una Catalunya industrial, innovador ai competitiva”.
Per la seva banda, Pere Condom, cap de l’Àrea d’Anàlisi Estratègica de la Generalitat de Catalunya, ha reconegut les dificultats de sol logístic que té el país i ha recordat que s’ha tingut en compte en el nou Pacte Nacional per a la Indústria. “La indústria no són només instal·lacions manufactureres i plantes productives. És molt més i, per tant, cal que Catalunya proporcioni les infraestructures de suport a l’activitat industrial, començant pels espais”, ha afegit Condom.
