El 2021, a Indústries Puigjaner van fer un model d’intel·ligència artificial per aplicar a una de les seves màquines i detectar, abans que passi, quan una de les peces de metall que es deformaven, es trenqués. Va ser el resultat de moltes dades i petits models d’IA en un procés que a l’empresa no és fàcil, tant per mida – són només 62 treballadors- com per gestió del coneixement. Tot i això, se’n van sortir i ho van instal·lar i explicar a un client. A 2026, però, el client no té el robot que ho hauria d’aplicar i l’operari no utilitza la IA. Blanca Puigjaner, directora de Projectes i I+D de la companyia, ho posa d’exemple de les dificultats o reticències del sector a l’hora d’implementar novetats tecnològiques que han d’afavorir la seva productivitat. “El client va pagar el model d’IA, el vam instal·lar, el vam ajudar a implementar-lo, però no s’està fent servir, diu Puigjaner, “això a la ‘indústria passa”.
El diagnòstic, per Puigjaner, és clar. No s’ha fet servir el model perquè tot i que l’operari ara és “esclau” i no pot moure’s del costat de la màquina que deforma les peces, no va poder gestionar “que un model decidís per ell”. Conscients que això passa, des d’Indústries Puigjaner han començat a preparar els enginyers i enginyeres en lideratge de les persones per millorar la gestió d’aquests canvis. “Ara no fan les preguntes adequades per assegurar-se que l’eina no genera neguit”, reconeix Puigjaner.
La gestió del canvi també costa a una empresa gran com Allianz Technology. La responsable de Soluciones Globales, Núria Fernàndez, la qualifica “una de les peces amb més inversió” a l’hora d’implementar possibles solucions d’intel·ligència artificial. En el seu cas, tenen programes en dos vessants: IT i negoci. A AI4IT, així s’anomena el programa per als sistemes informàtics, adopten eines per introduir IA generativa en processos i desenvolupament de software. Per exemple, es va impulsar una alerta que evita activar molts dels casos que s’havien d’atendre fora d’hores. A AI4OE, per al negoci, s’ha implementat una aplicació per a la gestió de reclamacions que millora l’experiència del client.
L’adopció d’aquestes noves tecnologies ha estat, en el cas d’Allianz, una aposta del CEO de la companyia que considera que si no s’implementa no sobreviurà i la qualifica de “la nova transformació industrial”.
Aquest tipus d’adopció de tecnologia és exemple d’una adopció ‘top-down’, habituals en empreses molt grans, tal com ho identifica Josep Carmona, CEO de Process Talks. En empreses més petites i mitjanes, l’adopció pot ser en el sentit contrari, ja que es perceben les eines “per a tothom, amb usos comunits i acotats”. Són dues maneres d’entendre aquest moment. Carmona, en canvi, defensa una estratègia “conjunta de persones i organització”, pel fet que actualment semblen separades. “És important que s’avaluï de manera combinada”, assenyala l’expert. “Hem de pensar la IA com una palanca i hem de pensar què va bé a cada mena d’empresa”, ha assenyalat Carmona.
Manca de talent i formació, també en IA
Carmona, Puigjaner i Fernàndez han exposat aquesta situació en la jornada Com impacta la IA a la teva estratègia empresarial, organitzada per la Comissió de Transformació Digital i la Comissió d’Equitat, Tecnologia i Futur del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya per reflexionar sobre la incidència d’aquesta nova eina en la transformació de les organitzacions que ha deixat, sobre la taula, un nou repte: la formació.
Tots tres han coincidit en el canvi de paradigma que ha suposat aquesta eina en el si de les companyies en diverses formes. Carmona ha detectat una “gran manca de formació en IA” que creu que s’ha de solucionar. “És fantàstic que un comptable pugui aplicar la IA, però ha de saber que està parlant amb un model probabilístic i adequar-ne les expectatives”, ha dit l’expert. En el seu terreny, a Allianz que no troben professionals formats en els sistemes més antics que fan servir i des d’Indústries Puigjaner han començat a digitalitzar dades i coneixement per fer una millor transferència d’aquest coneixement tècnic, per evitar que es quedi “en un calaix”. És una transferència, ara, “complexa” entre generacions que absorbeixen el coneixement “de manera diferent”.
