Un fantasma recorre Europa. No és, però, el fantasma del comunisme, com anunciava Marx en el manifest comunista, de 1848. Aquest fantasma porta per nom baixa, baixíssima productivitat europea, comparada amb els dos grans pols de poder econòmic i polític: els Estats Units i Xina. Aquesta fantasmagòrica presència la tenim, i de quina manera, també a Catalunya.
La comparació és forassenyada, em poden dir vostès. És possible, però els efectes d’aquesta presència són letals per al progrés econòmic i social i per al manteniment d’un estat del benestar decent. No es manifesta en el curt termini, però actua insidiosament. Poden consultar les dades de l’evolució de la productivitat per als països de l'OECD aquí. Per a Catalunya, la taxa de creixement interanual de la productivitat, per al període 2000-2023, ha estat del 0,77%, igual que l’espanyola, però per al darrer subperíode, de 2015 a 2023, ha estat del -0,01%.
Els bons creixements del PIB en els darrers anys són un miratge. Són, fonamentalment, l’efecte d’introduir més treballadors, del mateix tipus, sobretot immigrants, i més capital, del mateix tipus, al sistema productiu, però el PIB per càpita pràcticament no ha variat ni tampoc ho ha fet la renda per càpita. Transitòriament, l’augment del capital per treballador, proporciona millores en la productivitat, però és només el progrés tecnològic (mesurat estadísticament per la productivitat total dels factors) el que garanteix una major prosperitat sostinguda. És a dir, una major renda per càpita.
Necessitem augmentar la nostra productivitat. Però com ho fem? I aquí apareixen les receptes que, simplificant molt, es concentren en intensificar els nostres processos d’innovació, disposar d’infraestructures eficients i desplaçar sectorialment el nostre sistema productiu cap a sectors amb més productivitat marginal. D’acord, però hi ha una condició necessària per a aquest canvi de direcció: les institucions. Daron Acemoglu i James A. Robinson van arribar a la conclusió, publicada en el llibre Per què fracassen els països, que són les bones institucions les que expliquen el seu èxit o fracàs. Però, vostès em poden dir, i si trobéssim una enorme bossa de gas en el nostre subsol o un jaciment d’iridi, això no canviaria la nostra sort? Doncs sense unes bones institucions, probablement no. Tenim exemples recents. Veneçuela, amb els seus jaciments de petroli, o el descobriment de jaciments de gas i petroli als Països Baixos els anys seixanta que va provocar un augment espectacular de l’atur i una disminució de la població activa. Aquest efecte és conegut com el mal holandès.
Si són necessàries institucions de qualitat, l’administració pública és una d’elles. Fa més de deu anys que el Col·legi/Associació d’Enginyers Industrials va participar en la creació del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) i avui n’és un membre actiu. Aquest Fòrum va organitzar el passat 27 de novembre un gran acte a la Llotja de Mar, que va reunir més de 300 entitats, per adherir-se a l’Acord de la societat civil per la reforma de l’administració.
L’acord se sintetitza en 8 punts:
1) Una reducció radical de la burocràcia
2) La professionalització de la direcció pública
3) Reduir la teranyina normativa
4) L’avaluació de les polítiques públiques
5) Una gestió de l’ocupació pública adaptada al segle XXI
6) Bon govern, transparència i integritat pública
7) Una digitalització eficient
8) Millorar la seguretat jurídica per garantir la bona pràctica dels empleats públics
L’actual govern de la Generalitat ha iniciat un procés de reformes. D’altres governs també van engegar processos semblants, però no van arribar enlloc. Aquesta vegada, les patologies s’han desbordat i existeix una finestra d’oportunitat, que cal aprofitar.
El FERA manifesta que no pot haver-hi un bon país sense una bona administració i, per això, estarem amatents per a garantir que aquest impuls reformista arribi a bon port.
