Un marc regulador adequat i estable, el desenvolupament tecnològic i normatiu, i els mercats energètics són els factors que requereix el desplegament efectiu de l’hidrogen a Catalunya, com a matèria primera i vector energètic. Així ho recull el posicionament “Només un hidrogen competitiu i neutre en emissions podrà substituir el gas natural”, el Grup de Treball d’hidrogen dels Enginyers Industrials de Catalunya a través del qual, els professionals de l’enginyeria, reclamen un hidrogen “competitiu i neutre d’emissions”.
Els enginyers consideren que els objectius de zero emissions fixats a la Unió Europea han de ser la guia principal d’actuació per a la transició energètica però defensen, en canvi, que passar “d’un extrem a l’altre sense transitar per estadis intermedis” pot ser molt difícil. En canvi, defensen que l’hidrogen renovable pot ser un element de transició “excel·lent”.
Europa defineix com a hidrogen verd, aquell produït per electròlisi amb un subministrament elèctric provinent d’energies renovables dedicades. En canvi, l'hidrogen renovable (des de la regulació del febrer de 2023) és aquell que en la seva producció les emissions estan per sota del llindar dels 18 g CO2/MJ. Tal com indiquen els enginyers, el sistema elèctric de la península ibèrica té un factor d’emissió que, en molts moments, es troba per sota dels 18 g CO2/MJ. Per això, indiquen que s’haurien de redoblar els esforços per garantir que l’electricitat produïda estigués sempre per sota d’aquest llindar. Així, es podrien connectar tots els equips de producció d’hidrogen a la xarxa elèctrica i tot l’hidrogen produït seria considerat renovable i, per tant, podria disposar de certificats d’origen que n’afavorissin l’exportació. Pels enginyers, aquesta situació està associada a disposar, també, d’una producció estable d’origen nuclear significativa, conjuntament amb la de generació renovable.
L’aposta per l’hidrogen renovable en favor d’una indústria competitiva
En la producció actual d’hidrogen mitjançant electròlisi es perd, en el millor dels casos, una tercera part de l’energia elèctrica utilitzada. Si es vol emprendre el procés invers i tornar a convertir l’hidrogen en electricitat, l’eficiència de les piles de combustible encara no arriba al 60%. Per tant, tenint en compte aquestes ineficiències, el rendiment final seria del 40%, cosa que posa en dubte que es pugui utilitzar aquesta tecnologia per donar potència ferma al sistema elèctric.
Per això, els Enginyers Industrials de Catalunya considera que en una primera etapa, l’ús preferent de l’hidrogen serà a la indústria “com a matèria primera i en processos tèrmics”. Destaquen que Catalunya i Espanya tenen una indústria petroquímica significativa a Europa i que si volen mantenir la seva competitivitat, durant el procés de descarbonització, “necessitaran jugar en igualtat de condicions respecte a la resta dels seus competidors”.
Tot i la preferència per la indústria, els enginyers aposten per la mobilitat com un altre camp d’aplicació creixent de l’hidrogen, ja sigui com a combustible, per alimentar piles de combustible o per la producció de combustibles sintètics, metanol o equivalent.
En aquest sentit, defensen que “el desplegament de l’hidrogen verd i renovable suposa una oportunitat per Europa, Espanya i Catalunya, en termes d’inversions, competitivitat i progrés”. Però, adverteixen que s’ha de continuar millorant la tecnologia de l’hidrogen perquè sigui més eficient, ja que “en la producció mitjançant l’electròlisi es perd, en el millor dels casos, una tercera part de l’energia elèctrica utilitzada”. Enginyers Industrials de Catalunya avisa que la importació des d’altres països i el transport en el marc de la UE són un aspecte clau de l’hidrogen i alerta que és un aspecte amb moltes consideracions tècniques, geopolítiques i de competitivitat dins l’UE, per optimitzar la seva producció i la utilització dels sistemes i xarxes de transport.
Les consideracions de l’hidrogen
L’energia elèctrica renovable és una condició necessària però no suficient per fer la transició energètica i buscar alternatives als combustibles fòssils. Per això, la UE considera que l’hidrogen pot ser una de les alternatives i ha fixat objectius ambiciosos de producció i importació. Igual que l’electricitat, l’hidrogen és un vector energètic i una matèria primera. Per tant, cal produir-lo a partir d’altres energies amb les dificultats tècniques i els costos que comporta i per això, Enginyers Industrials de Catalunya assenyala que, entre altres aspectes, s’ha de sotmetre l’hidrogen al trilema energètic, garantia de subministrament, cost i impacte ambiental. Perquè l’hidrogen pugui substituir els combustibles fòssils, s’ha de donar que no sigui emissor de CO2 i que el seu cost sigui competitiu en relació al cost de l’element substituït. Un hidrogen “competitiu i neutre” en emissions, diuen els Enginyers, podria substituir el gas natural a més de ser utilitzat com a primera matèria a la indústria.
“L’energia elèctrica renovable és condició necessària, però no suficient”, assenyalem des d’Enginyers, i “l’hidrogen verd i el renovable poden ser una alternativa als combustibles fòssils (com el gas natural), sobretot a la indústria”. Tot i així, advertim que “Europa no serà capaç de produir tot l'hidrogen renovable que necessita i que, per tant, s’haurà de dotar de les infraestructures necessàries per a la seva importació, trànsit i emmagatzematge”. De totes maneres, recordem que “transportar energia en forma de gas és més eficient que fer-ho en forma d’electricitat”.
