"Un smartport capta, registra, tracta i analitza la informació de forma òptima i completa"

Entrevista a Agustí Martínez, Project Manager d'IDOM i assessor de Port de Barcelona

 
Què és exactament un Smart Port i com encaixa en l'estratègia d'una Smart City?
La definició d'un SmartPort és altament complexa. En la meva opinió una SmartPort és aquell port (en el concepte ampli de port, no només Autoritat Portuària) que es caracteritza per permetre a les persones realitzar una gestió de les operacions de forma segura, eficient i sostenible, fent el millor ús possible dels recursos limitats que té disponibles per a això.
El factor comú en tot aquest cicle és la informació i la decisió. Hi ha una correlació directa entre les característiques de la informació i de la decisió. La qualitat de la informació i la seva completesa redunda en una decisió de major qualitat, la rapidesa en la captació, tractament i anàlisi de la informació pot suposar l'adopció de decisions més àgils. Per tant un SmartPort, al meu entendre, és aquell en què la captació, registre, tractament i anàlisi d'informació es realitza de forma òptima i completa. Sabem que la informació és poder (en molts sentits), al que es pot afegir, si saps com fer-la servir ... Una Autoritat Portuària vol informació per decidir, ja sigui en inversions o nous serveis, creant ecosistemes de col·laboració i proveint valor a l'activitat, afavorint un clima atractiu i més competitiu per als negocis.
Les sinergies amb una Smart City són enormes. El port de Barcelona, des de fa ja molts anys, mira a la ciutat. Fins i tot en la part més comercial, hi ha una necessitat d'intercanvi d'informació i optimització. La coordinació entre port i ciutat en les escales de creuers, en els esdeveniments marítims celebrats en aigües portuàries i en qualsevol altra activitat d'aquesta índole defineixen part d'aquest interfície port-ciutat. Si ens centrem en altres aspectes, podem comentar les necessitats de coordinació entre entitats de mobilitat de tots dos àmbits, tant de transport per carretera com ferroviari i finalment, però no menys important, la gestió d'incidències és un punt crític d'aquest encaix. Per tant no és que encaixi, crec que és part essencial del concepte SmartCity, en el cas de Barcelona.
 
Quins beneficis aconsegueix un port, d'una banda, i l'usuari, de l'altra, en adoptar tecnologies que la poden portar a ser un port intel·ligent?
Independentment de la definició d'ambdós termes, un port de forma global, en adquirir característiques de SmartPort esmentades anteriorment, incrementa els seus factors de competitivitat, en poder adaptar-se de forma més dinàmica als requeriments dels mercats realitzant una gestió més eficaç i eficient de la productivitat, qualitat i cost en les operacions.
Tant el port com l'usuari es beneficien de noves formes de fer negocis on aspectes com la transparència, les garanties de qualitat, la disminució de temps de resposta davant incidències i la proactivitat en lloc de la reactivitat formen part de la seva activitat.
 
Quin és el paper que ha de desenvolupar l'enginyeria davant el repte de transformar un port "tradicional" a un smart port?
A l'hora de transformar l'àmbit portuari, els enginyers, actuant com a consultors o enginyers tenen un paper molt rellevant. En l'exercici de la nostra activitat tenim l'oportunitat de conèixer i analitzar multitud de sistemes tant de captació com de tractament de dades, podem tractar amb multitud de clients i escoltar les seves necessitats i objectius, estem al dia en l'estat de l'art de moltes solucions gràcies al diàleg amb proveïdors i fabricants i coneixem diferents àmbits que van des del aeroportuari, tecnologies d'ITS, fins gestors de processos de les més diverses companyies. El nostre paper és donar resposta a les necessitats d'optimització i millora en les operacions portuàries tenint en consideració tots aquests factors ja sigui en una consultoria inicial, elaboració de fulls de ruta, un benchmarking o la redacció d'un projecte detallat de licitació.
A partir d'aquí, depèn del Smart que vulgui ser un port, el plantejament varia. Al meu entendre, l'aproximació més adequada és aquella que es reflecteix en la frase "think big, start small". Altrament, pots perdre't en les fases d'anàlisi i implementació.
 
Quines accions i tecnologies són necessàries implementar per poder considerar a un port intel·ligent i on s'implementen?
Les accions deuen ser executades en els quatre eixos: Organització, Sistemes, Infraestructures i Procediments.
L'organització ha de plantejar-se diverses qüestions, entre elles la migració cap a una gestió de la seva activitat per processos i nivells de servei. Els sistemes, deuen integrar-se. Els processos establir-se i evolucionar i les infraestructures adaptar-se a les necessitats de captació de dades i nous serveis.
Pel que fa a sistemes i tecnologies que es troben típicament involucrats:
-Sistemes de posicionament geogràfic en elements mòbils (GPS, AIS, ...)
-Sistemes d'explotació portuària, ja sigui marítima, terrestre, terminal, CCTV, Control d'Accessos, ...
-Sistemes de gestió documental
-Sistemes d'anàlisi d'informació, Business Intelligence
-Sistemes de gestió de processos, BPM
-Sistemes de connexió amb la comunitat portuària, PCS
-ESB
 
Com valora l'estratègia seguida per Port de Barcelona per arribar a ser un smart port?
Bàsicament ho estan fent molt bé, al meu entendre. Són projectes més o menys ambiciosos, però els van evolucionant de manera incremental i amb un o bjectiu clar, incrementar i establir garanties de qualitat i millora en l'eficiència de les operacions.
 
En què es diferencia el cas del Port de Barcelona amb el d'Algesires?
Barcelona es troba un punt més desenvolupat en l'àmbit de sistemes, no obstant això, encara que hauria de ser bo, hi ha més realitzat i de vegades és més difícil introduir noves solucions.
A nivell de negoci portuari, els focus són completament diferents. Algesires està més focalitzat en trànsits, Barcelona a Import-Export. Creuers, bunkering, dispersió geogràfica ... hi ha molts factors diferents, encara que les necessitats operatives són similars.
 
A Espanya hi ha altres ports que estan desenvolupant iniciatives d'aquest tipus: la Corunya, Algesires, Bilbao, València i Sevilla. Quines raons expliquen el sorgiment de tants projectes de smart ports?
En el context actual, la disminució de costos i augment de la productivitat, entre d'altres, són objectius estratègics de les grans corporacions, entre elles, les navilieres, terminals portuàries, actors globals, etc ... Analitzen en profunditat els indicadors de la cadena d'activitat logística (marítima i terrestre) dels ports on operen, prenen decisions en base als resultats i traslladen els seus models de negoci i necessitats als ens gestors de les infraestructures i serveis portuaris. Els ports s'enfronten a la necessitat d'implementar els models de negoci d'empreses privades en l'àmbit de les operacions portuàries, proporcionant nivells de qualitat de servei, mantenint fixos o disminuint els costos dels mateixos i optimitzant la gestió en base a un millor ús dels recursos.
Per això estan sorgint moltes iniciatives relacionades amb el concepte Smart, però no només al nostre país, ports com Hamburg, Rotterdam i Goteborg, per posar alguns exemples estan molt actius en aquest aspecte. Amb independència de l'existència de finançament europeu per a projectes d'innovació, que han dinamitzat molt l'aparició d'aquest tipus de projectes, és innegable que cal aprofitar millor els recursos i informació que està disponible a les comunitats portuàries. La millora i abaratiment en les tecnologies de captació de dades, la millora en els elements d'integració i estandardització i sobretot, la conscienciació que cal optimitzar els recursos, són els factors per tant SmartPort.
A nivell nacional, coneixem iniciatives que comentes, ja sigui perquè estem involucrats, ja sigui perquè hem estat optant a això. L'important, sigui del calat que sigui és que hi hagi una sensibilitat cap a la millora de la gestió basada en un ús més eficient dels recursos disponibles.
 
La tipologia de port, si és únicament de transport de mercaderies o més de passatgers, determina d'alguna manera el plantejament enginyeril i les tecnologies a implementar?
Pel que fa al control i gestió de trànsit marítim no, ja que ambdós tipus de trànsit, segons el prisma amb què es miri són absolutament prioritaris. Tanmateix a nivell de gestió d'altres operatives, com a control de mobilitat, fluxos de persones, etc ... si. Les necessitats de partida són diferents. La gestió també ho és. És possible que comparteixin un 40-50%, la resta correspon a casuístic de cada port. Els ports tenen molta inèrcia.
 
*Autor: Albert López
 
 
El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.