Des del punt de vista elèctric, Catalunya depèn significativament dels seus tres grups nuclears: Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, que representen més del 50% de la generació d’energia i asseguren una alta seguretat en el subministrament elèctric gràcies a la seva elevada disponibilitat operativa del 92%. El tancament previst d'Ascó-I i la resta de centrals nuclears abans del 2035, suposa una reducció significativa de la potència disponible a Catalunya.
La gestió de la transició energètica es focalitza en el desenvolupament accelerat de renovables, avenços en tecnologies d'emmagatzematge, i una implicació del sector privat amb incentius directes, que assegurin la sostenibilitat energètica a llarg termini. Les renovables no garanteixen una disponibilitat operativa equivalent a la nuclear, cosa que fa més necessària les tecnologies de suport com l’emmagatzematge o la generació fòssil.
La demanda elèctrica està en augment, impulsada principalment per la mobilitat elèctrica i els nous centres de dades, fins al punt que el PNIEC preveu un creixement del 34% en la demanda elèctrica per al 2030 respecte al 2019. L'autoconsum també està creixent, amb una potència instal·lada estimada de 8 GW a escala peninsular que aporta el 3,7% del consum.
"Sense una alternativa clara i operativa, el tancament de les nuclears suposa un risc elevat per al sistema elèctric."
Amb aquest escenari, des de la Comissió d’Energia acabem de donar forma a ‘Reflexions sobre el sector elèctric’. En aquest treball abordem les necessitats del sistema per garantir-ne el subministrament en les condicions actuals i fem deu propostes a mitjà termini. Els titulars dels mitjans de comunicació han escollit la proposta d’endarrerir el tancament de les nuclears per explicar aquestes propostes. Considerem que sense una alternativa clara i operativa, aquest tancament suposa un risc elevat per al sistema elèctric.
Però darrere d’aquest treball hi ha una anàlisi exhaustiva del sistema i deu propostes concretes més enllà d'aquest endarreriment del tancament. Els enginyers som conscients que l'actual capacitat instal·lada d’energia solar i eòlica no creix al ritme necessari per assolir els objectius de descarbonització. Els factors que contribueixen a aquesta situació inclouen una implementació feble de nova capacitat renovable, una complexa tramitació administrativa, l'oposició social, i les restriccions sobre la disponibilitat de terrenys adequats. El dèficit en xarxes i emmagatzematge també planteja reptes, ja que les infraestructures actuals no estan preparades per integrar un gran volum de generació renovable. Cal, doncs, continuar complementant la intermitència de les energies renovables amb una gran capacitat d’emmagatzematge i un paper “clau” de les centrals hidroelèctriques i de bombeig. La modernització de les xarxes de transport i distribució elèctriques tampoc no es pot deixar de banda, ja que es necessiten noves tecnologies per interconnectar sistemes elèctrics i evolucionar amb la demanda creixent. La planificació de la xarxa, amb un període de validesa de cinc anys, ha de ser coherent amb el PNIEC i permetre l'accés a la generació i la demanda.
Les dificultats en el desenvolupament de projectes d’energies renovables a Catalunya han portat a la presentació de projectes d’interconnexió amb Aragó, els quals han estat denegats per la Generalitat. Això implica la necessitat de buscar noves solucions. Per la seva banda, les interconnexions entre sistemes elèctrics són els elements bàsics per l'estabilitat i seguretat del subministrament elèctric. Aquestes permeten compartir els mitjans de generació renovables i assolir els objectius de descarbonització establerts per la UE. Està encara pendent assolir les ràtios del 10% establerts per la UE.
Totes aquestes idees són les que hem concentrat en aquest document, sense oblidar-nos, tampoc, de l’acceptació social i la disponibilitat de capital per a les inversions. Són factors determinants per a l’èxit de la transició energètica, i caldrà assegurar-se que els projectes compten amb el suport de la societat i dels recursos necessaris.
Així, veiem i podem fer veure que encara queda molt camí per recórrer per arribar a la transició energètica desitjada. Calen decisions fermes per poder-hi arribar i, de nou, enginyers i enginyeres estem disposats a contribuir amb el nostre coneixement, rigor i experiència, a prendre-les de la manera més eficient.
