L'entorn econòmic i financer del primer semestre de 2025 es presenta ple d'incerteses i desafiaments. Així ho han exposat els experts financers de Caixa Enginyers durant la jornada Les claus del 2025: economia, mercats i estratègia d'inversió, organitzada per Enginyers Industrials de Catalunya i dedicada a analitzar les principals tendències que marcaran els mercats en els mesos vinents. Bas Fransen, director de Mercats de Capitals de Caixa Enginyers, ha sintetitzat les claus del 2025 en cinc grans blocs: geopolítica, el nou mandat de Trump, la Unió Europea, les decisions dels bancs centrals i els mercats.
1. Geopolítica: L'auge de l'antipolítica i de l'egopolítica
Segons Fransen, ens dirigim cap a un món multipolar on els grans actors internacionals prioritzen els seus interessos nacionals per sobre de la cooperació global. Aquest nou escenari genera tensions comercials i polítiques, que impacten directament en mercats financers.
L'administració de Trump ha anunciat nous aranzels que podrien afectar la Xina, Mèxic, Canadà i la Unió Europea, provocant tensions comercials. També es presenta una inestabilitat a Europa, la debilitat de l'executiu francès i la necessitat d'un nou govern a Alemanya compliquen l'impuls de reformes estructurals.
Respecte als conflictes, s'espera un alto el foc a Ucraïna en termes favorables a Rússia, mentre que la situació a l'Orient Mitjà es veu tensionada pel suport de Trump a Israel davant d'un Iran cada vegada més debilitat. “La geopolítica importa per als mercats financers perquè genera un factor d'incertesa empresarial, però també és veritat que els ensurts geopolítics importen més a curt termini que a llarg termini”, ha destacat Fransen.
2. Trump 2.0: Incertesa i "MAGAnomics"
El retorn de Donald Trump a la Casa Blanca genera expectatives i preocupacions en els mercats financers. Les seves polítiques econòmiques estan enfocades en tres grans objectius: popularitat, control de la inflació i impuls a Wall Street.
Entre les mesures i riscos trobem diversos exemples. En política comercial, aranzels del 10% generalitzats i del 60% per a la Xina, amb risc de desacceleració econòmica i augment de la inflació. Respecte a la política d'immigració es presenten restriccions i deportacions massives, que podrien afectar el mercat laboral.
La desregulació en els sectors energètic i financer comportarà un risc d'inestabilitat. D'altra banda, la retallada de l'impost de societats del 21% al 15%, impactarà de manera directa en el deute públic. Malgrat aquestes propostes, els analistes preveuen una implementació parcial d'aquestes mesures, amb ajustos en aranzels, immigració i regulacions tecnològiques.
3. La Unió Europea: Urgència de reformes davant un escenari fragmentat
Els informes Draghi i Letta han posat de manifest la necessitat de reformes estructurals per reforçar l'economia de la UE. No obstant això, la feblesa de països clau com França i Alemanya, i l'auge dels euroescèptics a Itàlia i els Països Baixos, compliquen la seva implementació.
Entre les mesures proposades trobem l'augment de la inversió en 800.000 milions d'euros (5% del PIB), la simplificació reguladora per afavorir la competitivitat, una coordinació més gran en recerca, innovació i finançament i el desenvolupament d'una indústria de defensa conjunta. Tot i aquestes propostes, es preveu una mobilització limitada de capital i una implementació parcial de les reformes.
4. Bancs Centrals: Divergència entre la Fed i el BCE
La inflació persistent als Estats Units manté la Reserva Federal (Fed) en alerta, mentre que el Banc Central Europeu (BCE), malgrat la relaxació de la inflació a Europa, preveu una recuperació econòmica més lenta del que s'estimava.
La Fed manté un discurs de prudència davant el risc d'inflació elevat. Mentre que al BCE tot i la millora, la incertesa política a Europa pot frenar les reformes necessàries per estimular el creixement.
5. Mercats: Riscos i expectatives
Els mercats afronten riscos associats al deute públic, la inflació i les decisions dels bancs centrals. Entre els principals trobem dèficits elevats per les polítiques fiscals de Trump, augmentant la prima de risc fiscal, la volatilitat de la inflació, que pot generar inestabilitat, i la dependència de compradors internacionals, que exigeixen majors rendibilitats. Malgrat aquests riscos, es considera que l'escenari base contempla una moderació de l'activitat i la inflació, amb certa neutralitat monetària.
Les perspectives per a les principals economies presenten les dades següents. Els EUA amb un creixement superior al 2%, però amb riscos a mitjà i llarg termini. Espanya amb un PIB superior al 2%, amb una moderació del ritme de creixement. Per la resta d'Europa, Alemanya i França, creixement inferior a l'1%, amb debilitats estructurals. I a la Xina es preveu un creixement inferior al 5%, afectat per la crisi de demanda interna.
Aliança per afrontar el futur
“Estem en un món amb una forta incertesa i amb múltiples factors de risc, polítics, geopolítics i econòmics. Però a favor, com a punt d’impuls, tenim una situació d’un entorn empresarial de fonaments econòmics molt sòlids” ha conclòs Fransen. Daniel Sullà, director general de Caixa Enginyers Gestió, ha destacat que "a llarg termini, els preus dels actius fonamentals segueixen els beneficis". Per la seva banda, Eduard Barcons, director de Banca Administracions Públiques i Banca Institucional de Caixa Enginyers, ha subratllat la importància de fomentar l'educació financera en temps d'incertesa.
L'acte ha estat inaugurat per Pere Homs, director general d'Enginyers Industrials de Catalunya, qui ha destacat la col·laboració cada vegada més estreta entre economistes i enginyers per anticipar els reptes del futur econòmic, assegurant que és una "aliança cada vegada més natural i necessària".
