Per accessibilitat, entenem el conjunt de condicions de comprensibilitat i usabilitat que han de complir entorns, aparells, edificis, serveis, mitjans de transport, mecanismes ... Se suposa que tots han d'estar al servei de la ciutadania, independentment de la seva condició. Aquesta accessibilitat és fonamental pel 10% de la població i necessària per al 40% perquè es puguin emprar les infraestructures i serveis i en puguin gaudir amb seguretat i comoditat i de la manera més autònoma i natural possible. En novembre de 2023, la Generalitat de Catalunya va aprovar el nou Codi d'Accessibilitat que ha entrat en vigor el 4 de març d'enguany i que desenvolupa la Llei 13/2014 d'accessibilitat per adaptar-se a les necessitats dels ciutadans. Així s'ha exposat a la jornada organitzada per la Comissió d'Acció Professional d'Enginyers Industrials de Catalunya on s'han presentat les especificacions d'una normativa que busca una major i més efectiva inclusió social.
Al Codi s'estableixen les línies d'actuació en tots els àmbits, territori, edificació, mitjans de transport, productes, serveis, sistemes de comunicació, informació i noves tecnologies, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida dels catalans, però especialment de les persones amb discapacitat, ha destacat Guillermo Hurtado, tècnic superior en accessibilitat universal a l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) de l'Ajuntament de Barcelona. La normativa vol millorar les condicions d'accessibilitat dels dissenys nous, impulsant la transformació de l'entorn existent, tenint en compte l'accessibilitat comunicativa i cognitiva de la vida pública.
Pel que fa al territori, el codi activa el termini perquè tots els ens locals tinguin un pla municipal d'accessibilitat de 3 anys per revisar-lo o elaborar-lo. Concreta els ajustos raonables que s'han de dur a terme per adequar els espais urbans existents i s'ha introduït la possibilitat d'adoptar solucions específiques per als conjunts històrics. El pla defineix l'actuació de reurbanització integral i de reforma puntual i estableix les condicions que han d'assolir. A més, regula l'ús i les característiques de les plataformes úniques i de la pavimentació tàctil.
També regula la ubicació de les terrasses a la via pública i estableix la possibilitat de crear zones d'ordenació singular i incrementa la reserva de places d'aparcament per a PMR, amb major dotació i millor distribució. Intervé en espais naturals i costaners i proposa requisits de disseny de les àrees de jocs infantils i dels elements de joc, a més de regular l'accessibilitat de les platges, establint una dotació mínima al llarg de la costa de punts accessibles i les seves característiques.
D'altra banda, a l'àmbit de l'edificació estableix una limitació d'usos a les zones i trams de carrer no accessibles, trams amb escales o pendents molt elevades. Es milloren les condicions d'evacuació per a les persones amb mobilitat reduïda i es regula la dotació característica d'elements de comunicació: sistemes d'alarma, pantalles informatives, megafonia... Als recintes amb espectadors de nova construcció o canvi d'ús, s'estableix un 4% de places d'espectadors amb itinerari accessible per a persones amb mobilitat reduïda no usuàries de cadira de rodes, addicionals a les places accessibles per a persones amb discapacitat.
També incrementa l'accessibilitat de les piscines, es descriuen les solucions per accedir-hi i s'indiquen les condicions tècniques que han de complir. El codi, a més, estableix quins edificis d'ús públic han d'incorporar sistemes d'encaminament i orientació i les condicions d'accessibilitat per a les escales, escales mecàniques i rampes mecàniques, tot i no formar part dels itineraris accessibles.
Respecte als mitjans de transport, es regula el Pla d'implantació de l'accessibilitat que han de fer els operadors en relació amb les infraestructures i vehicles de la seva responsabilitat. S'imposa un termini de 2 anys per a l'execució d'ajustos raonables on es regulen les condicions d'accés amb transport públic i es defineix el Pla d'orientació. En aquest marc les estacions han de contemplar els encaminaments, la senyalística i, si escau, un servei d'acompanyament en casos d'elevada complexitat.
Així mateix, s'estableixen condicions d'accessibilitat comunicativa, com pot ser l'ús simultani de megafonia i informació visual a través de pantalles. Es determinen les característiques tècniques de la pavimentació tàctil i s'estableixen les condicions d'accessibilitat que han de reunir els vehicles de transport espais reservats, senyalització, comunicació... Per l'autobús turístic i altres serveis de vigència temporal, taxis i per al servei de transport adaptat, també s'estableixen condicions d'accessibilitat.
Entre els aspectes que el Codi té en compte també es troben els productes d'ús públic, establint condicions per als diferents bancs, fonts, caixers electrònics, datàfons... S'incorpora l'obligació d'un manteniment adequat perquè aquests productes a disposició del públic conservin les condicions d'accessibilitat. En aquest context, el mobiliari urbà temporal ha de garantir mesures d'accessibilitat en el seu disseny i ubicació. Els centres esportius també han de disposar d'aparells accessibles per facilitar la pràctica física i esportiva.
El codi estableix requisits d'etiquetatge en braille per als supermercats i cadenes de productes alimentàries o mixtes, a les localitats on tinguin algun local de més de 250 m² de superfície útil destinada al públic. Es desenvolupen les característiques dels elements que permeten una comunicació accessible: rètols, panells amb informació tàctil, interfícies, pàgines web...
D'altra banda, amb els serveis es desenvolupa el contingut de la fitxa de condicions d'accessibilitat on s'especifiquen els establiments que l'han de tramitar i el contingut. Es fixa un termini d'1 any perquè els establiments existents ho facin i es desenvolupen les condicions d'accessibilitat física i comunicativa, com subtitulació, audiodescripció i LSC, que han de complir els actes i esdeveniments públics. L'accessibilitat de les pàgines web i aplicacions per a dispositius mòbils de diversos serveis, com poden ser comercials, culturals o educatius, es veurà regulada a través de terminis perquè els serveis indicats facin accessibles les seves pàgines web, els més immediats sent financers, supermercats, sales d'exhibició...
Pel que fa a la gestió d'edificis d'habitatge, s'estableixen terminis per gestionar les sol·licituds de supressió de barreres i efectuar les obres que corresponguin. Es concreta quines actuacions són raonables i quines no, a més de regular les situacions de propietat vertical, com els drets i deures respecte a les millores d'accessibilitat a l'immoble. La normativa regula l'ocupació d'espais d'ús privatiu quan resulta imprescindible.
Accessibilitat, serveis per a tothom
"Amb l'eliminació de barreres es beneficien les persones amb limitacions funcionals, l'objectiu és facilitar l'accés a través d'una estratègia de supressió de barreres en els àmbits d'actuació per sectors" ha explicat Hurtado. El decret incorpora el marc normatiu català a les directrius de la convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides.
L'accessibilitat s'entén com a dret vehicular que garanteix altres drets i harmonitza les directrius incloses en la normativa bàsica estatal i europea. Ateses les competències que corresponen a Catalunya, desenvolupa també mesures més àmplies l'accessibilitat cognitiva i aprofundeix en aspectes poc regulats fins ara com el transport discrecional.
