L'enginyer industrial Gabriel Ferraté i Pascual (Reus, 1932) ha mort als 91 anys i deixa un llegat de compromís social, polític i cultural que passa per la seva faceta d'investigador, director d'escola, rector i fundador de la primera universitat en línia de tot l'Estat, la UOC.
D'empresari a catedràtic, director, rector i fundador de la UOC
Gabriel Ferraté va ser, al seu moment, el catedràtic més jove de l'estat. Amb 32 anys va aconseguir guanyar la plaça d'una nova Càtedra d'Automàtica a Barcelona, en obtenir més puntuació que els seus contrincants. El també enginyer industrial Josep Amat, deixeble i amic personal de Ferraté, explica que es va preparar el temari amb un sol dia en una biblioteca especialitzada de Londres. No era ni tan sols professor de l'Escola d'Enginyers, aleshores, sinó que es dedicava a la seva empresa d'electrònica.
A l'hora de triar la destinació, Ferraté no va dubtar a escollir Barcelona davant la incomprensió dels tribunals. Una de les seves grans gestes va ser la creació del Laboratori d'Automàtica on, precisament, Amat va ser un dels seus tres primers becaris. Amat el recorda com tot un referent en investigació i, malgrat que aquesta etapa va ser curta perquè al cap de pocs anys el van fer director de l'Escola – també el més jove-, va continuar aportant les directrius del que creia que havia de fer-se en recerca en aquest àmbit. "Ens va deixar orfes, però el seu mestratge va continuar", explica Amat que el defineix com tot un referent que, a més de l'aposta per la recerca, creia fermament en "el caliu" de la universitat. Per això, va haver de compaginar l'empresa pròpia amb la seva tasca docent i investigadora.
De la seva faceta directiva, Amat en recorda la "valentia" amb què va defensar la universitat en una època, el franquisme, convulsa. Explica que fins i tot, en una acció policial davant l'Escola, Ferraté es va quedar sol davant de la tanqueta d'aigua, però que va aconseguir que cap agent entrés al recinte. De director, va passar a rector, un càrrec que, gràcies a la interrupció pel seu nomenament com a director general d'Universitats i Recerca a Madrid, va poder exercir durant més temps de l'establert.
La tasca al capdavant de la UPC va precedir la creació de la Universitat Oberta de Catalunya, la primera universitat a distància de l'Estat. Explica Amat que Ferraté es va inspirar en Austràlia per dur a terme aquest nou model d'ensenyament superior.
Compromís polític i social, també amb la recerca
Tot i que la seva tasca al capdavant del Laboratori d'Automàtica no va ser llarga, Ferraté tenia clar que calia impulsar la recerca a Espanya i a Catalunya. A Espanya ho va procurar separant les direccions generals d'Universitats i Recerca. A Catalunya, a més del seu rol a la universitat, ho va fer a través del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), creat en l'etapa de Jordi Pujol a la Generalitat, de la que en va ser el vicepresident i impulsor.
En aquest organisme, Pere Homs, director general d'Enginyers Industrials de Catalunya, va ser un dels seus col·laboradors. El defineix com un treballador "incansable", un "visionari" que sabia "fer equip" amb altres disciplines, el químic Enric Casassas o el matemàtic Eduard Bonet, i que era capaç de localitzar les persones que podien ajudar-lo a tirar endavant els seus projectes. Com a anècdota, Homs en recorda un particular mètode de treball: escampar tots els papers al terra del despatx fins a finalitzar la tasca encomanada, "sense importar-li que fossin les 3 o les 4 de la matinada!"
El reconeixement de l'Institut d'Estudis Catalans (i la seva destitució)
El reconeixement de l'Institut d'Estudis Catalans se li deu, també, a Gabriel Ferraté. Josep Amat explica que va aconseguir que el Consell de Ministres – quan ell era director general- aprovés la reconstitució de l'Institut d'Estudis Catalans, prohibida durant el franquisme. Ell mateix l'havia definit com una entitat històrica però sense rellevància. El fet, però, no va passar desapercebut a la premsa espanyola i els titulars de l'endemà, divendres, assenyalant aquesta important gesta, van portar la seva destitució al càrrec. Ell, tanmateix, no ho va saber fins al dilluns següent quan va tornar a entrar al Ministeri i ja li van negar l'accés.
La trajectòria de Ferraté: càrrecs i reconeixements
Ferraté va centrar, doncs, la seva activitat professional, científica i investigadora en els camps de la informàtica, l'automàtica i la robòtica. De fet, a més d'enginyer industrial i pèrit agrícola, Ferraté era, des del 1968, catedràtic d'Automàtica de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, centre universitari que va dirigir del 1969 al 1972.
Del 1972 al 1994 va ser rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb un parèntesi del 1976 al 1978, quan va ser nomenat director general d'Universitats i Investigació, i més tard director general de Política Científica del Ministeri d'Educació. El 1995 va fundar la Universitat Oberta de Catalunya i en va ser escollit rector, càrrec que va ocupar fins al 2005. Va ser membre del Comitè Executiu de la International Federation of Automatic Control (IFAC), director de l'Institut de Cibernètica i vicepresident del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT). També va ser president de l'Institut Cerdà i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i del Centre de Lectura de Reus. Va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Madrid i per la Universitat de Lleida.
El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2017 la UOC li va lliurar la Medalla d'Honor, la més alta distinció de la Universitat. El 2003 va rebre el Premi Trajectòria Professional a la Diada d'Enginyers Industrials de Catalunya i el 2005, el Premi Nacional de Telecomunicacions. Ferraté va llegar, el 1996, una part molt important de la seva col·lecció de poesia catalana, de més de 6.000 volums, a la Biblioteca de la UPC que porta el seu nom, al Campus Diagonal Nord, a Barcelona.
