La situació als embassaments d’aquesta tardor no es pot comparar amb la de fa tot just un any. Les pluges de la tardor passada, de la primavera i fins i tot de l’estiu han fet recuperar les reserves d’aigua i ja fa temps que hem pogut deixar de banda les restriccions de la sequera.
Potser per això, i per aprofitar que la pressa de fa un any per projectar infraestructures que garanteixin l’abastament d’aigua arreu del territori ha desaparegut, l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua ha concretat la seva proposta d’interconnexió que ha de servir per construir a Catalunya una xarxa d’aigua en alta connectada des de l’Ebre fins a la Muga.
No és la primera vegada que enginyers i economistes defensen la interconnexió. De fet, va ser una de les propostes inicials de l’Observatori de l’Aigua quan es va constituir però en aquests moments, i tenint en compte que no hi ha una emergència a resoldre, els professionals consideren que cal abordar el disseny d’aquesta xarxa que connecta totes les conques catalanes per facilitar l’accés a l’aigua independentment de les pluges i l’estat dels embassaments. “Proposem crear una gran xarxa de transport d’aigua perquè tot el país tingui accés als recursos hídrics en moments crítics o d’emergència” ha assenyalat Marc Oliva, coordinador de l’Observatori i president de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. “És hora de plantejar-nos la xarxa en alta amb una visió 2050. Ho farem sense pressa, però sense pausa”, ha conclòs Carles Conill, també coordinador de l’Observatori i president de la Comissió d’Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.
La proposta actual de xarxa d’aigua en alta interconnectada vol connectar totes les conques entre elles perquè tant l’aigua dels rius i aqüífers com la que es produirà amb les tres noves dessalinitzadores i les plantes de regeneració actual – que per la seva banda, també augmentaran la capacitat d’autoabastament de la regió Metropolitana de Barcelona- aportin resiliència al sistema en períodes d’emergències i sequeres extremes. L’anomenat corredor de l’aigua resoldria els problemes d’abastament a tots els territoris de Catalunya, ja que la interconnexió seria en tots dos sentits, i hauria de fer-se d’acord amb la futura Llei per a la Transició Hídrica, que seria el marc a través del qual es regularien els cabals, i amb pactes territorials amb els agents econòmics, socials i ambientals.
Tres interconnexions
1. Interconnexió CAT-ATLL
La connexió entre el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i el sistema Aigües Ter-Llobregat (ATLL) es va plantejar inicialment en un moment d’emergència, com la via més ràpida per assegurar l’abastament a l’Àrea Metropolitana de Barcelona si la sequera es perllongava. En el context actual, el projecte evoluciona cap a una solució més flexible i adaptada a les necessitats futures, basada en un model de corredor hídric interconnectat per transportar aigua en tots dos sentits. El cabal màxim de la connexió proposat és d'1,5 m³/s. La interconnexió pivotarà entorn de la dessalinitzadora de Cunit.
2. Ramal Nord
Té com a objectiu dotar de resiliència i seguretat hídrica a les comarques de Girona i permetria connectar-les conques del Ter, Fluvià i Muga i el sistema Sau-Susqueda-Pasteral amb la resta del sistema català. Així es garantiria la continuïtat de subministrament i, alhora, complir el Pacte del Ter que estableix una reducció progressiva de les aportacions a l’AMB.
3. Interconnexió amb el canal d'Urgell
Aquesta interconnexió és l’element final del Corredor Català de l’Aigua i completa la xarxa d’abastament interconnectada de Catalunya. El seu objectiu seria aprofitar eventuals excedents hídrics o de reg de les terres de Lleida, fruit de la modernització del canal d'Urgell, com a reserva estratègica d’emergència per a l’Àrea Metropolitana i altres zones en situació de sequera extrema.
Balanç d’inversions
Tot i que alguna de les infraestructures previstes es complirà amb cert retard, l’Observatori ha valorat la seva execució tal com està previst per tal d’incrementar els recursos no convencionals a la Regió Metropolitana de Barcelona. L’ITAM Tordera II, per exemple, es posarà en marxa amb un any de retard. Les obres s’han adjudicat a l’empresa pública estatal ACUAMED. L’ITAM Foix encara no ha estat aprovada i es posarà en servei més enllà del 2030. Per això, des de l’Observatori, demanen accelerar-ne tota la tramitació. A banda, també s’estan duent a terme les obres de l’estació de Regeneració d’Aigües (ERA) de Sant Feliu de Llobregat i l’ampliació de les potabilitzadores de la Trinitat permetran disposar de recursos addicionals de 30 hm3/anuals. També estan avançades les obres de nous pots de Sant Joan Despí i de la potabilitzadora Estrella, a Sant Feliu de Llobregat. L’estació de Regeneració d’Aigua del Besós també complicarà terminis.
