''L'objectiu és lluitar contra el canvi climàtic, descarbonitzar l'economia, no electrificar-la''. Així veu el moment actual i la transició energètica el president de Repsol, Antoni Brufau, que considera que eines com el projecte de Llei del Canvi Climàtic, en tramitació, o la proposta del Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric tenen ''biaixos conceptuals''.
En una conferència a Enginyers Industrials de Catalunya, organitzada per la comissió d'Energia, Brufau ha lamentat que el projecte de Llei parli ''d'emissions directes de CO2'' sense tenir en compte les emissions que es generen a la cadena de valor completa necessària per produir l'energia per la mobilitat. Alhora, ha criticat la proposta del FNSSE perquè considera que confon ''erròniament'' el concepte de descarbonització amb ''electrificació'' i pretén que tots els sectors energètics financin ''els extra costos dels projectes fallits d'electricitat renovable de principis del segle XXI''. Per Brufau, implica una ''nova fallida del principi de neutralitat tecnològica''.
Brufau ha recalcat que la companyia no pretén que se li financin activitats que poden desenvolupar sobre la seva capacitat tecnològica, d'innovació, d'eficiència d'operacions, etc. però que tampoc volen finançar a uns altres. Per això, recorda que l'objectiu és la lluita contra el canvi climàtic, ''no la promoció d'unes tecnologies respecte les altres''.
Per això, Brufau creu que cal permetre que les tecnologies competeixin entre si, en un entorn de ''joc net'', evitant afavorir a unes respecte d'altres, per criteris no transparents. El president de Repsol és partidari d'aprofitar totes les opcions tecnològiques, deixar-les desenvolupar i competir en igualtat de condicions, a l'espera de ''la selecció natural''. ''La neutralitat climàtica només pot aconseguir-se amb èxit i sent cost-eficient des de la neutralitat tecnològica''.
Els reptes de Repsol
Entre els objectius de Repsol, Brufau ha destacat reduir la intensitat de carboni per a l'any 2030 en un 25% respecte el 2016. Per això, considera que la companyia ''no s'està adaptant, sinó que serà el motor de la transició''. Per fer-ho possible, s'estan plantejant inversions de 18.300 milions d'euros els propers 5 anys. El compromís, diu Brufau, és aconseguir ''zero emissions netes el 2050''.
Energia i mobilitat
El president de Repsol ha recordat que la mobilitat representa el 16% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i d'aquest 16%, la meitat la produeixen els vehicles lleugers, el 30% els camions i el 10% l'aviació i el 10% el transport marítim. Per això creu que el futur de la mobilitat és un futur ''multienergètic''. ''Hi cap tot'', diu Brufau, i hi inclou els combustibles sintètics, els combustibles de menys intensitat de carboni, els biocombustibles i, ''sens dubte'', l'electrificació. Per això considera que s'ha de decidir, tenint en compte que només el 2% dels mil milions de vehicles són elèctrics, en funció del que volen els clients i el que necessiten.
Brufau creu que el futur serà una ''alternativa multienergètica'' i recorda que el vehicle elèctric encara no està prou evolucionat i posa d'exemple que per aconseguir l'energia que produeix un quilo de gasolina cal una bateria de 35 kg. Reconeix que la bateria ''pot anar avançant'' però els que s'hi dediquen no creuen que puguin variar molt els propers anys. Per això, Brufau defensa que ''tot no ha d'estar electrificat'' i aposta per posar recursos a la innovació i a la investigació per desenvolupar tot tipus d'energies.
Quatre projectes a Tarragona
Brufau ha dit que de les cinc refineries que Repsol té a Espanya, Tarragona és el complex més important del grup i la companyia té plans d'invertir els propers cinc anys ''centenars de milions'' en quatre projectes alineats amb el Green Deal europeu. D'una banda, es preveu fer una planta de producció de biojet mitjançant hidropiròlisi dels residus forestals, agrícoles i sòlids urbans. Per Brufau és una instal·lació ''molt complexa'' que requereix de tecnologies ''molt sofisticades'' que permetran treballar per a biocombustibles per a l'aviació, entre altres. A més, s'estudia fer una planta d'hidrogen renovable utilitzant també residus sòlids urbans per a la producció de biogàs per produir hidrogen neutre en carboni. També es vol aprofitar el material procedents del reciclatge de plàstics per fer una unitat de poliestirè expandit i alhora, una planta de producció de bioetanol per incorporar-lo com a biocombustible a les gasolineres.
Brufau ha recalcat que l'objectiu és no incorporar productes provinents del petroli o del gas natural a les refineries. Tot i ser conscient que projectes d'aquest tipus poden optar a fons europeus, el president de Repsol ha assegurat que es tiraran endavant si són rendibles ''per ells mateixos'' i suposen futur per la pròpia companyia.
La moda de l'hidrogen
Brufau ha reconegut que ''l'hidrogen està de moda'' però ha alertat que cal parlar-ne coneixent les dificultats que implica la seva producció però també el seu transport, ja que creu que actualment no es pot parlar d'exportar hidrogen a Europa a través de mecanismes ''econòmicament viables''. Per tant, Brufau veu l'hidrogen com una ''alternativa eficient'' per cobrir les intermitències de la generació renovable però que ''competitivament parlant no és rendible''. ''Han de passar moltes coses perquè aquests projectes vagin endavant'', diu Brufau, ja que s'espera que molts d'aquests projectes estiguin emparats amb el Green Deal europeu que li donarien competitivitat. Per Brufau, l'hidrogen serà rellevant però no serà''tan important com avui sembla que podria ser dins Europa''.
