Silicon Valley és la referent per excel·lència de hubs digitals. La regió de Califòrnia és el parc tecnològic més conegut a tot el món on empreses com Apple, Google, Netflix i Facebook van néixer. Tanmateix, Nova York o Londres també tenen un paper important en l’àmbit global i reben grans quantitats d’inversions privades per desenvolupar start-ups tecnològiques.
Barcelona encara està molt lluny de les ciutats més punteres del sector, però, tot i això, la capital catalana aconsegueix una gran posició a escala europea. Segons dades de l’estudi State of European Tech 2021, Barcelona és la setena ciutat europea que més inversió tecnològica ha rebut durant 2021, 1.503 milions de dòlars. No obstant això, l’informe confirma la diferència que existeix amb la capital anglesa, que lidera el rànquing amb 18.365 milions invertits. A més, Barcelona es troba a una distància considerable de la sisena ciutat, Munic, que quasi duplica el capital invertit de la ciutat comtal amb 2.952 milions. En l’estudi elaborat per Atomico, Barcelona també està entre les deu primeres ciutats europees en nombre de contractes d’inversió tecnològica firmats i en empreses unicorn per càpita.
L’ecosistema format a Barcelona ha promogut el sorgiment d’start-ups del sector, així com la instal·lació d’empreses líders i emergents internacionals a la ciutat. Més concretament, segons dades d’ACCIÓ, a Catalunya hi ha 8.900 globals multinacionals i 1.369 són de perfil tecnològic. Alguns exemples de les empreses que s’hi han instal·lat en els últims anys són Microsoft, PepsiCo, Facebook, Amazon o Zurich.
En particular, Microsoft va confirmar al setembre l’establiment d’un hub d’R+D en models d’intel·ligència artificial a Barcelona. El centre comptarà amb 30 professionals, i en els pròxims anys podrien superar el centenar d’experts en plantilla. Fonts de Microsoft expliquen a Fulls d’Enginyeria l’elecció de Catalunya, ja que consideren a Barcelona com un “gran pol d’innovació i d’atracció de talent”. A més, en territori català treballen 100.000 professionals en el sector tecnològic, que compta amb 800 grups d’investigació i 25.000 investigadors. Així mateix, destaquen Barcelona com un dels “principals pols d’atracció d’emprenedors” amb més de 1.500 start-ups a la ciutat.
De la mateixa manera, PepsiCo va anunciar el seu primer hub digital a escala mundial a Barcelona per ser una de les ciutats més “importants d’Europa” en el sector, gràcies al seu ecosistema format per start-ups, centres tecnològics, empreses TIC i universitats, així com per la seva capacitat per “crear i retenir talent digital”. A finals de 2021, Veriff també va comunicar l’obertura del seu hub tecnològic a la ciutat comtal, per ser la cinquena ciutat europea amb més fonts de venture capital. Per Duncan Steblyna, vicepresident de producte de Veriff i director del centre, a la capital catalana es troben dels millors talents en enginyeria del món.
Per què a Barcelona?
En una entrevista a Fulls d’Enginyeria, Joan Romero, director executiu d’ACCIÓ explica que són diversos els motius pels quals les companyies escullen Catalunya. Per una banda, el nostre territori ja té un sector empresarial “molt robust” on es troben empreses de “tota” la cadena de valor. Així, les companyies poden aconseguir cobertura dels socis que puguin necessitar, declara Romero. A més, afegeix que tant Barcelona com Catalunya és un ecosistema que està “molt obert” internacionalment amb un gran teixit de multinacionals estrangeres. Finalment, segons el director d’ACCIÓ, l’element més imprescindible pel qual les empreses s’implanten a Barcelona és perquè hi ha “molt talent” i existeix la capacitat d’atraure talent internacional, ja que l’ecosistema universitari i de recerca tecnològica i d’innovació és “molt potent”.
Tanmateix, per Romero l’ecosistema d’empreses emergents és el més important en el procés de decisió de les empreses. De les 1.700 start-ups que tenen identificades des d’ACCIÓ, més del 26% compta amb talent estranger, i segons el seu director, l’àmbit “talentós i multicultural” és un “factor diferencial d’èxit”. Això és degut al fet que els processos d’innovació dels digitals hubs de les grans multinacionals no són “processos d’innovació interna”, sinó d’innovació “oberta” que requereixen connexions amb universitats, centres tecnològics i de recerca, i amb l’ecosistema d’start-ups, explica Romero.
La instal·lació de grans companyies digitals també actua com “efecte reclam” per altres projectes, afirma Romero. La decisió de Microsoft d’implantar aquí el centre d’IA és com una senyal perquè altres empreses que treballen en el sector vinguin a treballar a Barcelona. Romero ressalta el suport de catalans que es troben en “llocs de decisió” de les empreses per implementar els seus projectes a Catalunya i el paper de Jordi Ribas, vicepresident corporatiu de Microsoft Corporation i líder de l’equip de Search & AI, en el cas específic de la multinacional d’informàtica.
Així mateix, Romero destaca el treball de l’equip de projectes digitals de l’àrea especialitzada en atracció d’inversió estrangera d’ACCIÓ que identifica quins són els possibles inversors i els hi fan una “proposta de valor” perquè escullin Catalunya. El director afegeix que més que facilitats fiscals, ofereixen un “esquema d’ajuts públics” per projectes en funció de la seva inversió i els llocs de treball. Romero conclou que per les inversions en digital hubs el més important és el talent que es podrà proporcionar i no un diferencial de cost o les subvencions que podrien rebre.
Xavier Rovira, soci director de NTT Data Barcelona, ha assegurat en una entrevista a Fulls d’Enginyeria que no veu com a una amenaça la instal·lació de tots els hubs digitals a Barcelona, ja que la “competència és bona”. Segons Rovira, a les empreses catalanes també els interessa un “ecosistema fort i potent” a Barcelona, una ciutat “ben valorada” per viure i una “potència” en talent.
Què guanya Catalunya?
De forma directa, tal com reconeix Romero, la instal·lació de hubs a Catalunya genera llocs de treball. Microsoft començarà amb 30 i té la intenció d’augmentar fins a 100 treballadors, el nou centre de PepsiCo incorporarà a 400 persones fins a 2024 i Veriff comptarà amb més de 300 professionals de 35 nacionalitats diferents. A més, el fet d’afegir un agent altament qualificat afavoreix indirectament a la “transferència de coneixements que enriqueix” el nivell innovador i tecnològic de tot el territori.
El principal problema que generen els projectes és l’increment de demanda de determinats perfils tecnològics. Això, pot influir que hi hagi empreses que tinguin més difícil poder contractar aquest tipus de talent, fet que resultaria en un “punt crític”, afirma Romero. Per tant, creu que s’ha de “seguir apostant” per la creació i la captació de talent i igualar l’oferta amb la demanda per evitar tensions entre companyies. En el mateix sentit, Rovira afegeix que els titulats universitaris d’algunes enginyeries no són “suficients” i que les places d’FP “podrien ser més”.
Un nou model econòmic
La irrupció del sector digital a Catalunya ha presentat la possibilitat de focalitzar l’economia catalana en el sector TIC. Els efectes del confinament i restriccions a causa de la COVID-19 també han destacat una possible transformació econòmica i canviar l’estratègia centrada en els serveis i turisme. Per Romero, és “indispensable” establir una activitat tecnològica amb llocs de treball de més “qualificació” tot i que tots els sectors que han estat rellevants fins ara, ho continuaran sent. Romero reconeix que és important dirigir-se cap a una activitat amb “més valor afegit” perquè el pes en l’economia que tindrà tot l’àmbit digital serà cada cop més “creixent”.
El possible canvi de model no està exempt de polèmiques. Per exemple, des del sector tecnològic també es reclama una ampliació de l’aeroport de Barcelona, o un augment en el nombre de vols i connexions. Sense voler entrar en temes polítics, Rovira afirma que seria bo tenir un aeroport que permetés “més connexions” internacionals directes i que la gent no hagi de venir via Madrid o Frankfurt. En el mateix sentit, Romero explica que “potenciar” connexions internacions directes és un element que “ajuda i reforça molt” l’atracció d’inversió estrangera.
El paper del capital de risc o Venture Capital
La inversió de capital tant local com estranger té una gran importància en el desenvolupament de la Barcelona de hubs, i més concretament l’atracció de capital de risc, també conegut com a Venture Capital. En aquest sentit, el VC té una influència “importantíssima” en l’ecosistema d’start-ups, un dels reclams de les grans empreses per instal·lar-se a una àrea, recalca Romero. Tot i això, les inversions amb capital de risc no són “rellevants” en els projectes digitals de grans companyies multinacionals perquè no tenen la “necessitat” d’aquest capital de forma directa.
Per tant, el director d’ACCIÓ reconeix que és necessari un ecosistema de suport financer a les start-ups amb capital de risc robust amb la capacitat d’atraure també el capital estranger. Les dades mostren un creixement molt fort del que és el venture capital a Catalunya i s’està generant més inversió, però, tot i això, Romero explica que és “important reforçar” la inversió pública en les etapes inicials dels projectes.
