Big data i ètica

Avui en dia, és gairebé impossible viure sense deixar rastre digital: utilitzem les xarxes socials, internet, paguem amb mitjans electrònics, consumim, utilitzem el reconeixement facial al mòbil, estem geolocalitzats, etc. Això genera una quantitat increïble de dades que són emmagatzemades de forma sistemàtica i continua gairebé sense que nosaltres ens adonem.

Tot aquest conjunt de dades són la base del Big Data. El tractament massiu de les dades que ha significat aquesta eina i el seu potencial ha fet créixer en paral·lel el debat sobre l'ètica de les dades.

El problema en sí no és el Big Data o la utilització de les dades, sinó la necessitat de determinar el límit que separa el bon ús o el mal ús de les dades. El Big Data és una eina molt potent que pot oferir molts avenços importants per la humanitat ben utilitzada, però que pot tenir un impacte molt negatiu en el cas d’una utilització incorrecta. L’exemple el tenim en l’ús que va fer Cambridge Analytica de dades de Facebook per influir en el pensament polític dels seus usuaris.

A Europa, tenim el RGPD (Reglament General de Protecció de Dades) que suposadament ens protegeix i que regula l’ús de les dades personals, però el cert és que aquest reglament normalitza bàsicament la recol·lecció i l’ús de les dades, però no aprofundeix en que és un ús ètic i lícit d’aquestes. Per exemple, no regula l’ús que es pot fer de les dades d’activitats o comportament de forma agregada. La realitat és que ens trobem sovint amb consentiments per recollida de dades que no són massa explícits en el seu ús i els acceptem sistemàticament, el que permetria la seva utilització fora dels àmbits que en els que inicialment creiem que seran utilitzades.

I què és un ús ètic i lícit de les dades? Doncs depèn de molts aspectes i criteris i moltes vegades influenciat per aspectes culturals. La visió pot ser molt diferent si preguntes a un nord americà, a un europeu o a un asiàtic. I ja no parlem de la subjectivitat humana a l’hora de dissenyar la recollida dades, els algoritmes per al seu processament, la seva interpretació, etc.

El pas natural següent és la Intel·ligència Artificial, de la qual el Big Data serà la seva base. Desenvolupem algoritmes per dotar d’intel·ligència a les màquines i aquests algoritmes necessiten estar alimentats de les dades del Big Data. Com podrem assegurar que les màquines prenguin decisions sobre aspectes que ens afectaran a nosaltres mateixos si no estem del tot segurs de la objectivitat i integritat de les dades que utilitzin?

Davant d’aquests reptes, hem de plantejar solucions que no siguin un aturador de la ciència i de la tecnologia, però que sí que garanteixin l’ús ètic, lícit i correcte de les dades. El RGPD es queda curt en molts aspecte i hem de garantir la ètica i el bon ús de les dades en tot el seu cicle de vida. La manera de fer-ho és, a part de garantir la transparència i la integritat tècnica d’aquestes, incorporar l'ètica normativa en el Big Data i en el seu desenvolupament.

La solució seria dotar als projectes en aquests camps en desenvolupament de comitès ètics o assessors que vagin més enllà de les decisions purament tècniques o científiques. El seu objectiu hauria de ser tenir en compte els principals valors ètic i traslladar-los al treball científic o tècnic, garantint la seguretat de les dades, que no hi hagi biaixos en la utilització de les dades o en l’aplicació d’algoritmes de processament de dades. Per fer-ho realitat és necessària la implicació de l’administració pública i del sector privat, així com dels diferents associacions i col·legis professionals, amb estudis i propostes que abordin les implicacions socials, jurídiques i ètiques del Big Data i la Intel·ligència Artificial.  

The content of this field is kept private and will not be shown publicly.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.