Quan l'estiu passat, en plena pandèmia, es va haver de decidir sobre l'obertura de les escoles i en quines condicions s'havia de fer, la decisió es va prendre a partir dels resultats del projecte Projecte COPEDI-CAT. Amb el lideratge de l'Hospital Vall d'Hebron es van estudiar les dades extretes de l'atenció primària i els hospitals, per fer la millor presa de decisions i es va tenir en compte que les dades demostraven que l'escola, per si sola, no era un lloc de transmissió de coronavirus. Aquest estudi és només un exemple de les possibilitats que ofereix el Programa d'analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut, el PADRIS, un programa impulsat pel Departament de Salut i gestionat per l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) basat en la reutilització de les dades anonimitzades i desidentificades que genera el sistema sanitari públic a Catalunya.
La directora de l'AQuAS, Montse Moharra ha exposat recentment en l'XI Fòrum Femcat alguns exemples del PADRIS, com una eina que, complint els marcs legals de protecció de dades i els principis ètics establerts, dona impuls i facilita la recerca i la innovació en l'àmbit de la salut. En una entrevista als Fulls d'Enginyeria, Moharra ha explicat que el sistema sanitari genera dades massives que, ben gestionades, ofereixen als centres de recerca o al mateix sistema, l'accés a grans cohorts que difícilment podrien tractar des del seu propi centre. D'aquesta manera es poden investigar determinats casos i incidir favorablement a determinats nivells poblacionals.
Moharra assegura que el PADRIS gestiona ''un gran volum'' d'informació atès que inclou les dades sanitàries dels 7,5 milions de persones usuàries del sistema de salut de Catalunya. La directora de l'AQuAS explica que, depenent de les peticions dels diferents centres se segmenta una cohort o una altra i que fins i tot, es poden creuar dades d'altres registres com poden ser de l'àmbit social, la natalitat o la mortalitat, o el medi ambient, protegides per fer-les anònimes.
El PADRIS va néixer el 2017, com a programa públic, i va es va construir a través d’un procés participatiu i de debat en diferents grups de treball amb investigadors, tecnòlegs, professionals de la salut, de la bioètica, representants dels grups parlamentaris, i de la ciutadania . Aquestes accions van permetre trobar el consens i ''la confiança'' en un programa que vol ser una eina potent a l'hora, tant de potenciar la recerca clínica com de dissenyar polítiques públiques al sector salut principalment, però també en d'altres. El seu antecessor, el Visc+ havia generat certa controvèrsia i s'havia anul·lat prèviament.
''Anirem molt més enllà''
Que el big data i la intel·ligència artificial s'han fet un lloc al sector sanitari és evident però per Moharra ''això només acaba de començar''. ''El sistema públic de salut genera tantes dades que digitalment, ofereixen grans possibilitats d'anàlisi'', especifica. Per això, exposa que a banda de la recerca, també puguin servir per retre comptes del sistema o ajudar a la planificació que ha de fer possible la sostenibilitat del sistema. ''Les dades i la intel·ligència artificial han de servir per això'', conclou.
En l'època de pandèmia, en què les dades han estat l'eina per poder preveure i elaborar models de predicció, recorda que també poden servir per fer el seguiment i la vigilància de fàrmacs, detecció d’interaccions i efectes adversos que els estudis clínics habituals no hagin posat de manifest, desenvolupar estudis d’efectivitat comparada, comprovar on s'ha d'invertir i on es poden deixar de fer accions de poc valor. ''Les dades ens haurien de permetre veure què fa el sistema que s'hagi de deixar de fer i preparar-nos per als propers reptes''.
Catalunya, capdavantera
El PADRIS vol ser un programa que ajudi a posicionar Catalunya a nivell internacional en l'àmbit de l'ús del big data i la intel·ligència artificial per a promoure la recerca i un model de país especialitzat en serveis d'alt valor afegit i que promou la recerca i innovació com a motor de millora de la salut de la ciutadania. Així ho veu Moharra que posa d'exemple el mateix COPEDI-CAT i altres estudis que s'han fet en relació al virus i la SIDA, que ha donat la possibilitat als investigadors a estar en ''taules de referència''. Defensa que reutilitzar les dades per impulsar la recerca i la transferència dels resultats a la pràctica clínica és una iniciativa destacada a nivell europeu, però veu que és un àmbit que evoluciona molt ràpidament.
Moharra aposta per estar ''amatents a les oportunitats'' per posar Catalunya al capdavant d'Europa i per això, cal estar incorporant innovacions per estar al dia de les iniciatives més punteres. ''Crec que hem de ser la brúixola'', diu Moharra, i alhora ''estar atents als reptes del sistema de salut''. I en aquest sentit, la directora de l'AQuAS situa la sostenibilitat del sistema com a principal repte de futur. ''Si no som capaços, mitjançant les dades – que les tenim-, de poder predir el nostre perfil assistencial, perdrem moltes oportunitats'', conclou Moharra.
