Bombolla salarial

Acabo de trobar-me amb una publicació al meu mur de Linkedin reaccionant a un article publicat a El Confidencial.

El titular: Pérez-Llorca apuja el salari dels juniors als 45.000 euros i agita la batalla pel talent

El subtítol: En la seva darrera revisió salarial, el bufet liderat per Pedro Pérez-Llorca s’allunya de les empreses nacionals i situa la retribució dels seus advocats de primer any al nivell dels despatxos anglesos.

Les reaccions: “No sé si algú s’atrevirà a acusar Pérez-Llorca de “mercenaris” o de “bombolla””, “En la meva opinió són els primers a abandonar la narrativa absurda de “falta de talent” i reaccionen pagant més” o “Si busques persones qualificades que es comprometin és senzill: PAGA MÉS”.

En aquest cas l’article parla d’un bufet d’advocats però aquestes reaccions les he llegit i sentit també en entorns tecnològics. Tant en grans empreses internacionals com en start-ups: enginyers, tècnics, mànagers… tota mena de perfils que se senten infravalorats en la seva posició.

Voldria tornar a l’última reacció que us he llistat prèviament perquè és una de les que he anat sentint de forma més recurrent. “Si busques persones qualificades que es comprometin és senzill: PAGA MÉS”

¿Segur que és en aquesta direcció en la qual volem que vagi el nostre sistema laboral? ¿Volem que tot es redueixi a la millor oferta salarial? ¿Arribar cada matí, invertir un mínim de vuit hores del nostre temps diari, al lloc on ens ofereixin més diners a canvi? I em refereixo al lloc on ens paguin més monetàriament parlant, després ja entrarem en el salari emocional.

Entenc que sempre hi ha unes quantitats mínimes acceptables, i que aquestes depenen molt de les condicions personals de cadascú per establir on està el límit. Però assumint aquesta base, no entenc com podem o volem acceptar que l’objectiu al qual dediquem la major part del nostre temps diari vingui definit per la variable salarial. Pagar un salari digne i just hauria de donar-se per fet en qualsevol sector, escollir com invertim la majoria del nostre temps basant-nos únicament en el que una empresa estigui disposada a pagar-nos no hauria de donar-se mai. I si el que busques és tenir talent a la teva empresa o equip, el formes i el cuides.

La idea que el talent s’ha de retenir també em provoca certa gràcia. La idea de generar una cultura d’empresa que faci que els teus empleats escullin diàriament quedar-se en ella sembla que ni passa per la ment d’algunes persones. Preferim queixar-nos i intentar retenir a les persones a cop de talonari i després, encara fer-nos els sorpresos quan els professionals marxen a un altre projecte perquè els han fet una oferta millor.

Actualment, tenir un bon salari no és equivalent, ni directament proporcional, a estar satisfet professionalment. Segons un estudi realitzat per Infojobs, el 55% dels empleats s’han plantejat deixar la seva empresa per una on li ofereixen flexibilitat horària. I és que aquesta és una de les mesures en les quals es transforma el conegut com a salari emocional.

Segons l’Associació Espanyola per la Qualitat, el salari emocional consisteix en aquells “conceptes associats a la retribució d’un empleat en el qual s’inclouen qüestions de caràcter no econòmic amb la finalitat de satisfer les necessitats personals, familiars i professionals del treballador, millorant la qualitat de vida d’aquest i fomentant la conciliació laboral”. Conciliació laboral, ambient a la feina, oportunitats de promoció o reconeixements, serien alguns exemples.

De fet, per al 35% dels joves d’entre 18 i 24 anys el salari no és l'element principal per acceptar una oferta laboral, dada totalment oposada si mirem el cas dels empleats d’entre 55 i 64 anys, d’acord amb l’estudi Employer Brand Research 2021 realitzat per Randstad. Les excuses de falta de talent quan tenim a les generacions més ben preparades treballant en feines per a les quals estan sobrequalificades són quasi insultants. Però les excuses per no començar avui mateix a generar una cultura d’empresa al teu lloc de feina que facin que aquest sigui un lloc una mica millor ho són encara més. No totes les empreses són iguals, ni totes han de ser Google amb una oficina plena de tobogans, però ja és hora de deixar de donar la culpa dels nostres problemes als altres.

salvador baill…, dl., 23/05/2022 - 20:45
Després de treballar 49 anys en 11 empreses et puc dir que, quan he canviat, ho he fet per avançar-me a riscos de tancament o progresar en la meva carrera.
Tinc una pregunta, qué hi entens per un sou "just" o "digne"?
El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.