L’àrea metropolitana de Barcelona és una de les conurbacions urbanes més grans d’Europa amb 636 km2 de superfície, 36 municipis i 3,2 milions d’habitants. A més, té un pes important en l’espai de la Mediterrània. En concentracions urbanes elevades, la contaminació atmosfèrica esdevé un risc per a les persones i el medi ambient. El diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules en suspensió (P;2,5/PM10) són els dos contaminants que originen més problemes, sigui quina sigui la seva procedència: fonts naturals incontrolables o fonts antropogèniques derivades d’activitats humanes.
Diversos acords mundials, tenen com a objectiu millorar la qualitat de l’aire a les ciutats, com el VII PMA, el programa general d’acció de la Unió Europea en matèria de medi ambient fins al 2020 o el PNUMA, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. A Catalunya, la xarxa de vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica de Catalunya (XVPCA) porta el control de les emissions atmosfèriques i vigila la presència dels contaminants a l’aire, seguin la normativa de la directiva europea 2008/50/CE, que marca els objectius de qualitat de l’aire, i el Reial decret 102/2011, que fa referència a la millora de la qualitat de l’aire.
El Pla d’Actuació per a la millora de la qualitat de l’aire, horitzó 2020, contempla com a estratègia metropolitana la lluita contra la contaminació atmosfèrica. Entre les mesures que cal desenvolupar, el Consell de Municipis Metropolitans ha identificat els diversos sectors a tenir en compte, com l’industrial, on cal una regulació i un control de les emissions de les activitats objecte de llicència ambiental de competència local; o en l’àmbit de l’energia, que cal incrementar l’estalvi i l’eficiència energètica, així com afavorir una transició cap a les energies renovables. Regular el nombre de camions per dia i establir els límits de velocitat tant a l’aeroport com al port; regular les obres públiques i privades en l’àmbit de la construcció; implantar zones de baixes emissions, reduir en un 30% les emisions de la flota de taxis i incrementar el nombre de vehicles elèctrics, són algunes de les mesures estructurals que proposen.
Aquestes mesures per àmbits poden ser tractades amb accions transversals que ajudin a gestionar la ciutat, com la introducció d’un Pla director urbanístic metropolità, que ajudi a definir uns criteris que afavoreixen la millora de la qualitat de l’aire; l’elaboració d’un model metropolità de predicció de la contaminació i seguiment de les emissions; l’accés en temps real a la informació ambiental o inclús un protocol metropolità d’actuació en episodis d’alta contaminació.
Setmana Europea de la Mobilitat 2018
Desplaçar-se a peu, en bicicleta, en transport públic o amb un vehicle elèctric, són les opcions de mobilitat sostenible que es promocionen durant la Setmana Europea de la Mobilitat, del 16 al 22 de setembre. Sota el lema “Combina i mou-te!”, aquesta campanya europea té com a objectius aconseguir que els ciutadans es desplacin de forma sostenible per protegir la qualitat de l’aire, prevenir els accidents de trànsit, reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i aconseguir un consum racional dels recursos energètics. La Setmana Europea de la Mobilitat busca sensibilitzar al ciutadà sobre l’impacte ambiental del transport i informar sobre les diferents opcions de mobilitat. A més, també fa una reflexió sobre com afecta l’ús excessiu del transport motoritzat a la salut.
