Cali Sanmartí: “He pogut fer de la meva passió la meva professió”

Des que era un adolescent, l’enginyer industrial Cali Sanmartí s’ha entregat a la seva gran passió, la navegació. Va començar quan, amb els seus estalvis, va construir la seva planxa de vela amb la qual poder practicar windsurf a les platges de Palamós. Des d’aquell moment, Sanmartí no ha deixat de navegar en tota classe d’embarcacions i ha arribat a fer la volta al món. Però té una altra passió; l’enginyeria. I com a enginyer, ha anat aplicant els coneixements tècnics adquirits per sortir de situacions d’alt risc en alta mar. Algunes d’aquestes experiències les explicarà aquest dissabte a la Festa de l’Esport d’Enginyers Industrials de Catalunya i d’altres, ens les avança en aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria des de l’embarcació que pilota, actualment amarrada al Port de Badalona.

 

Enginyer industrial... i navegant. Com casa això?

Ara per ara potser soc 70% navegant i 30% enginyer, però les dues coses són vocacionals. Tinc la sort d’haver aconseguit estudiar la carrera d’enginyeria i convertir-me en navegant professional. Han estat les meves dues grans passions i il·lusions.

Què t'ha aportat haver estudiat enginyeria per poder-te dedicar a la navegació?

Moltíssim. Tots els coneixements de mecànica, resistència de materials, dinàmica de fluids…, per navegar són fonamentals, i haver estudiat una carrera d'enginyeria et dona aquesta base tècnica. No és un requisit indispensable, però evidentment és una plataforma per desenvolupar una tasca professional que m'ha obert moltes portes. Alhora, et dona un punt de vista molt bo per plantejar grans projectes com ara una volta al món o una expedició a l'Antàrtida, on hi ha moltes àrees a controlar i a tenir en consideració.

En un vaixell deu haver-hi molta tecnologia on aplicar els teus coneixements en el teu dia a dia? 

Moltíssima. En aquest on estem, tenim des de veles, materials sofisticats, materials composite, que són fibres de carboni, tenim sistemes hidràulics per transmetre potència, els vaixells tenen motors de propulsió, la mecànica de fluids, ja que els perfils penetrants dintre d'un fluid són fonamentals, sigui l'aire o l'aigua. És a dir, acabes aplicant d'una manera o l'altra totes les àrees de l’enginyeria.

Cali_SanmartíI penses que tens cert avantatge al costat d'altres que potser no tenen aquesta visió d'organitzar projectes?

Evidentment. La carrera d'enginyeria no és fàcil, però t’ofereix una metodologia i un mètode de treball. T'acostumes a portar projectes, a desglossar tasques..., i això és molt útil de cara a grans expedicions o projectes que a vegades duren anys, no simplement una regata d'un dia. Són anys de projecte per acabar fent una de les proves, com hem fet.

A bord deveu haver d’aplicar també tecnologia per fer una gestió eficient de l'energia i de l'aigua, un tema plenament vigent aquest 2022?

Sí, la veritat és que a nosaltres no ens ve de nou, en absolut. Quan estàs al mar, tot i que l'aigua salada és abundant, l'aigua dolça és un recurs molt escàs. Navegant sempre l’hem estalviat. Nosaltres vam fer la volta al món calculant uns 3,2 litres per persona al dia. És a dir, amb 7 litres d'aigua passàvem cada dia dues persones navegant, i això és una xifra que tens claríssima. Avui dia sembla que una xifra així a casa és totalment desorbitada, però es pot viure, i es pot fer una volta al món amb aquesta quantitat.

Set litres, per beure, per cuinar i per higiene?

Tenim potabilitzadores, que és tecnologia amb osmosis inversa on aconseguim fer de l'aigua salada aigua potable per beure. Però això té un cost energètic que també s’ha de tenir en compte. Per cuinar el menjar liofilitzat que pren molta aigua; per beure i hidratar-te molt, que és importantíssim, sobretot a les nits, que amb les guàrdies es necessiten cafès i begudes calentes. Però haig de dir que dutxes, poquetes.

I amb l’energia com ho feu?

L'energia també és un ben molt escàs. De la mateixa manera que tanco aixetes, tanco llums. He creuat l'Atlàntic amb el meu vaixell amb 70 litres de dièsel, que era combustible per arrencar el motor. L'únic que feia és arrancar el motor per carregar amb un alternador les bateries i optimitzar el consum energètic. Els ampers els comptes un a un. Avui dia tenim plaques solars, però no arreu són eficients. També tenim hidrogeneradors, unes hèlixs que posem a la popa. Amb això, podem carregar bateries i alimentar tota l’electrònica que necessitem per navegar. I, evidentment, ens movem amb el vent, que és la primera energia, l'eòlica, altament sostenible.

Amb tot el que expliques començo a entendre una mica com casa enginyeria i navegació...

Sí, de fet és com un case study, diguéssim, d'aplicar una miqueta petites coses. I una cosa que té la carrera d'enginyer és que és molt generalista.

Això en positiu, no?

Molt.

cali_sanmartí2La carrera és exigent però dedicar-se a l'esport també ho és, oi?

Avui en dia l'esport està molt tecnificat, tot l'esport, i especialment la nàutica. No podem oblidar que estem en un medi hostil ja que no vam néixer per flotar. I els esports d'elit requereixen dedicació absoluta. L'entrenament, la preparació, l'anticipació és fonamental i, la veritat; si t’agrada, al final és com un regal. Però, sí, és molt sacrificat arribar a un nivell de competició com per fer una volta al món nonstop, requereix molts sacrificis, moltes hores de navegació. Normalment, si és la teva passió és més fàcil.

Entenc que va començar com una afició que s'ha sabut transformar en la teva professió, o no?

Sí, és l’ideal. Jo vaig iniciar-m’hi als deu anys, fent windsurf a la platja de Palamós de manera autodidàctica. Després vaig començar a construir taules, perquè no podia pagar-les, i vaig aprendre a treballar amb materials compostos per elaborar taules de windsurf. I així, vaig anar avançant, amb altres embarcacions, fent regates... Fins que culmines una volta al món, que és una mica l'Everest de la nàutica.

Quin balanç fas de tota aquesta carrera?

Boníssim, jo soc molt afortunat. He pogut fer de la meva passió la meva professió. És un balanç que excel·lent.

I què diries a enginyers o altres estudiants o professionals de carreres també tan exigents, que tenen una altra afició, com l'esport per poder combinar-ho de la mateixa manera que ho has pogut combinar tu?

Que tenir una vessant professional amb un objectiu difícil i tenir un objectiu personal o de realització que compensi aquests esforços és important. És un balanç. Evidentment he passat moments de crisis on ho hagués deixat tot, però al final tot acaba donant un molt bon equilibri que ajuda a superar els moments difícils, que en cap cas s’han de negar, sinó reconèixer-los i acceptar-los.

Amb tants anys d’experiència, segur que tens alguna anècdota per explicar, oi?

Buff... moltes! Però mira, una molt divertida és de l’experiència a la volta al món. Estàvem a unes mil milles de Nova Zelanda i vam bolcar. Es va inundar el compartiment on teníem les pantalles de navegació, els ordinadors, etc. Vam trigar una hora a restaurar la navegació però mentre que el sistema d’ordinadors funcionava no el podíem fer anar perquè s’havia espatllat el ratolí. Havien caigut a l’aigua i estaven mullats. Teníem, doncs, tot un sistema de comunicacions per satèl·lit, cartes de navegació, etc., però no teníem ratolí! I clar, al mig de l’Úndic no hi havia opció d’aconseguir-ne de recanvi... El nostre projecte estava en crisi per un ratolí! Al final, vam provar de posar els ratolins desmuntats en una capsa al compartiment de motor, el més calent del vaixell. Dos dies després, de dos ratolins, en vam aconseguir fer un. Això ens va salvar i vam poder acabar la regata.

Un altre cop coneixements tècnics o saber sortir-se'n de segons quines situacions us va ajudar...

Primer, la necessitat. Que potser potser no ets enginyer i ho fas igual. Però està clar que un bagatge tècnic t'ajuda.

Quins plans de futur tens per aquests propers mesos o anys?

Porto uns anys amb aquest projecte, un vaixell de luxe que navega a l’estiu al Mediterrani i a l’hivern, al Carib. Però títol personal, estic entrenant per començar a competir amb el foil, els apèndix que tenen algunes embarcacions per, a més de navegar, aixecar-se i autosustentar-se amb la càrrega hidrodinàmica. Hi ha windsurf foil, kite foil...  i estic fent l’adaptació per aconseguir cert nivell.

Per competir?

Per seguir competint, però amb aquestes noves tecnologies que són les altes velocitats sobre l'aigua.

Ja per acabar, la vela és un esport poc practicat a Catalunya i precisament tenim força quilòmetres de costa. Què creus que hauríem de fer per acostar-nos-hi? 

Jo crec que hem tingut una cultura molt elitista de la vela, quan realment és molt accessible. Som un país que tenim infinitat de quilòmestres de costa, tenim una meteorologia espectacular, on es pot navegar tot l'any, sense gaires problemes i amb unes condicions bones. Però ens falta educació bàsica, que sigui un esport com és el futbol, el bàsquet o el voleibol. Cal que es popularitzi molt més la vela perquè no és tant car com es creu. Jo he fet una volta al món començant de manera autodidacta. Si ho potenciéssim, en podrien sortir navegats de moltes especialitats, de classes olímpiques i de classes no olímpiques, i amb vaixells com ara el Petit Català, el millor vaixell per entrar a la sorra perquè no té timó. I és autòcton, relativament econòmic, senzill i bàsic.

cali_sanmartí

Video
El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.