La regió afronta un retard significatiu en el desplegament de les energies renovables, amb només un 20% dels objectius del 2030 assolits i una tramitació administrativa que continua frenant projectes clau per a la transició energètica. Aquesta dada i altres s'han exposat al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya durant la presentació de l’Informe de Situació 2024 de l’Observatori de les Energies Renovables a Catalunya (OBERCat), una radiografia tècnica i política del progrés, encara insuficient, en la implantació de renovables.
La generació renovable ha experimentat un lleuger creixement gràcies a la recuperació de l’energia hidroelèctrica, després de tres anys de cabals mínims. El 2024 s’hi han incorporat només 81,92 MW nous, 30 MW eòlics, 51,57 MW fotovoltaics i 0,35 MW d’altres fonts, un increment del 2,19% respecte a 2023. Tot i això, el balanç global ha estat insuficient: la fotovoltaica ha cobert només el 0,95% de la demanda, i l’eòlica ha registrat una davallada del 7,8%.
Segons ha declarat Víctor Cusí, president d’EolicCat, “caldrà multiplicar per cinc la capacitat instal·lada actual si es vol assolir el 50% de cobertura amb renovables el 2030”, tal com marca la PROENCAT. Cusí ha reconegut la millora de la interlocució amb el nou Govern, però també ha denunciat que Catalunya ha continuat aplicant taxes de tramitació fins a quatre vegades més elevades que altres comunitats autònomes, i que la tramitació urbanística ha continuat sent un dels principals colls d’ampolla.
D'altra banda, Helena Badger, advocada experta en renovables i membre d’UNEF, ha posat de manifest l’impacte econòmic que hauria tingut la transició renovable al territori. “Només haver assolit els objectius de la PROENCAT hauria suposat fins a 15.000 milions d’euros en rendiments per a municipis fins al 2080, entre tributs i arrendaments de terrenys” ha assegurat. No obstant això, bona part dels projectes han quedat encallats en moratòries urbanístiques o modificacions puntuals del planejament amb efecte suspensiu, sovint desvinculades de criteris tècnics.
L’informe ha posat en evidència que la Generalitat no ha autoritzat cap nou parc eòlic terrestre l’any 2024, tot i haver recaptat més de 12 milions d’euros en taxes de tramitació, només entre projectes solars i eòlics.
Gorka Martí, directiu d’UNEF i responsable d’operacions a Sonnen Espanya, ha reivindicat el paper estratègic de l’autoconsum i l’emmagatzematge elèctric com a eines per reforçar la resiliència del sistema. El 2024, Catalunya ha instal·lat només 28 MW en bateries, molt per sota dels 2.234 MW requerits per al 2030, segons la PROENCAT. Martí ha defensat la necessitat d’un nou marc normatiu i tarifari, així com d’incentius per a les bateries darrere de comptador, que han estat poc valorades pel sistema.
El director general de FEGICAT, Raúl Rodríguez, ha descartat que l’apagada del 28 d’abril hagi estat conseqüència d’un excés de renovables al mix elèctric. Al contrari, ha defensat que el sistema hauria d’haver estat preparat per absorbir aquesta demanda i que caldria haver reforçat la xarxa elèctrica i no pas qüestionar el model renovable.
A més, Rodríguez ha alertat sobre l’important desajust formatiu al sector, mentre el mercat necessita incorporar fins a 107.000 professionals nous fins al 2050, el sistema educatiu només ha pogut aportar 2.200 insercions anuals reals. Aquest desfasament ha provocat un dèficit estructural de més de 19.500 professionals qualificats.
A més, el Decret Llei 12/2025, aprovat recentment, ha suposat un canvi de marc rellevant en reconèixer les instal·lacions renovables i d’emmagatzematge com a infraestructures d’interès públic superior. Aquesta modificació ha introduït mecanismes com el silenci administratiu positiu o la simplificació de tràmits en sòl industrial i no urbanitzable, que el sector espera que el sector espera que permeti desbloquejar una part dels projectes aturats. No obstant això, els representants han advertit que aquest nou decret haurà de ser desplegat amb celeritat i recursos, si es vol que tingui un impacte real abans del 2030.
