A finals de l’any passat, Facebook va anunciar el seu canvi de nom i estratègia, i es va convertir en Meta. La transformació de la companyia, segons el seu CEO, Mark Zuckerberg, era una aposta per les noves fronteres digitals, el metavers. Tot i això, veus contràries defensen que era una estratègia per allunyar-se de les acusacions de difusió de notícies falses i desinformació contra l’empresa.
Tanmateix, l’aposta de l’ara Meta, així com d’altres gegants com Google, Microsoft i Apple, en tecnologies relacionades amb els metaversos va originar un interès i una curiositat general en el nou sector en desenvolupament. Durant l’esclat de popularització d’aquest terme, el Centre Blockchain de Catalunya va decidir sumar-se al repte i formar el seu propi metavers, ja que el blockchain ha de ser “l’espina dorsal d’un metavers ideal”. Sergi Campmany, cap de projectes del CBCat, afirma en una entrevista a Fulls d’Enginyeria que el blockchain “juga un paper essencial” en la propietat digital i els actius digitals fet que diferencia els metaversos de la resta de mons virtuals.
El Centre Blockchain de Catalunya no és una empresa com a tal, sinó que és una iniciativa que sorgeix de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya. Així doncs, l’objectiu del metavers en desenvolupament pel CBCat, el CatVers, és promoure la llengua i cultura catalana en els entorns digitals immersius per evitar la seva desaparició en aquest àmbit. Campmany detalla que es vol replicar l’èxit que ha suposat Viquipèdia, on una llengua minoritària com el català ha arribat a assolir una gran importància, i evitar el que ha succeït en altres plataformes d’Internet en les quals “hem tingut molts problemes perquè la llengua catalana hi sigui present”.
El projecte del CatVers està plantejat a mitjà i llarg termini, reconeix Campmany, i es preveu que estigui construït definitivament, o si més no, amb plenes funcionalitats entre el 2023 i el 2024. Tanmateix, s’ha desenvolupat una fase 0, que es va presentar el passat 10 de gener, amb el programari lliure Mozilla Hubs per donar a conèixer la tecnologia i que la gent pugui començar a familiaritzar-se i endinsar-se en aquests entorns immersius. Campmany explica que han clonat i catalanitzat el software per adaptar-lo a les necessitats i funcionalitats adequades per aquesta primera fase. Així, no s’ha requerit construir tecnològicament des de zero un metavers i s’ha adequat al pressupost per aquesta primera fase zero.
La previsió és que el CatVers es vagi desplegant al llarg d’aquest any per mitjà de la tecnologia blockchain. Primer, permetrà fer reunions organitzades per entitats o institucions, més endavant hi entraran les exposicions d’art i, per últim, permetrà crear esdeveniments multitudinaris, com concerts.
Noves oportunitats en l’economia
El CatVers no s’ha d’entendre com un món de fantasia, sinó com una rèplica de la societat a la qual es pot accedir des de l’habitació i sense barreres físiques. La virtualització de la vida, social i laboral, descobreix noves oportunitats en l’economia digital, ja que l’oferta de serveis que es pot aportar és molt àmplia. És per això que Campmany està convençut que moltes empreses faran servir el CatVers.
A més d’elaborar experiències lúdiques i d’entreteniment perquè els usuaris passin estona al metavers català, Campmany explica que en aquest entorn moltes empreses, en comptes de videotrucades, podran fer reunions virtuals immersives que fan l’experiència entre treballadors més propera.
El fet d’organitzar una economia digital pot promoure l’ús de criptomonedes o NFT. Tanmateix, Campmany puntualitza que no totes aquestes monedes virtuals com Bitcoin o Ethereum han de ser volàtils. Un euro digital creat amb blockchain també és una criptomoneda, però és estable perquè està lligat al valor de l’euro.
La seguretat a les xarxes socials és encara un problema a solucionar per tal d’evitar la impunitat d’assetjaments i altres pràctiques. Aquest repte que s’ha arrossegat durant aquest període a Internet també “és una qüestió complicada” en aquest nou entorn digital, reconeix Campmany. L’objectiu de desenvolupar el CatVers és que “tothom pugui accedir, construir i participar de la forma que vulgui”, però entren en conflicte la llibertat d’expressió amb la seguretat, la privacitat i el dret a la intimitat.
Campmany explica que hi ha gent que promou la creació de tribunals per avaluar exclusivament situacions com aquestes. Tanmateix, “és difícil” limitar la llibertat d’expressió d’algú sense afectar la d’aquells que en fan un bon ús, comenta el coordinador d'operacions i de projectes del CBCat. Així, tot i que encara no poden donar una resposta de com s’enfrontaran a aquest repte, Campmany assegura que estan treballant molt seriosament en la qüestió per garantir un espai segur per a tothom.
La tecnologia blockchain permet associar una persona amb una identitat digital d’una forma segura, és el que es coneix com a credencials verificables. Així, la seguretat de les dades personals estan assegurades. A més, Campmany detalla que es permet verificar el compliment de certes condicions sense haver de posar informació privada a disposició de tothom. Per exemple, al CatVers es podria assegurar que una persona compleix un mínim d’edat sense la necessitat que ella proporcioni la informació. Segons Campmany, aquesta característica del blockchain “ens permet mantenir la privacitat alhora que garantim una transparència en tots els aspectes de la vida, siguin econòmics, personals, socials o professionals”.
Les credencials verificables també impedirien la presència de bots en els metaversos o la web 3.0. Tot i això, Campmany reconeix que “serà molt difícil evitar que busquin una nova alternativa o nou camí per col·locar bots”. Encara que el fet de lligar les identitats de les persones amb credencials verificables farà que “sigui molt més difícil” falsificar o suplantar una persona que realment no ets o directament no existeix.
Com totes les noves tecnologies, els metaversos poden provocar un agreujament en la bretxa digital. Per tal d’evitar aquesta dificultat o almenys reduir-la, Campmany indica que en la fase 0 han utilitzat un programari que permetés entrar al CatVers des de diferents dispositius, tot i que “no hi ha punt de comparació entre experimentar un entorn immersiu com aquest amb ulleres de RV o amb un ordinador o un telèfon mòbil”.
Campmany creu que el problema està en el hardware, ja que les ulleres de RV no han aconseguit entrar al mercat de la mateixa manera que els telèfons intel·ligents o les videoconsoles. Tanmateix, Campmany defensa que no és per un defecte del mateix dispositiu, sinó que és per “la falta de contingut i experiències” que existeix actualment en aquest àmbit.
En el futur, tots els metaversos estaran connectats, de forma que no competiran entre ells, sinó que conviuran. Però per Campmany, aquest seria “l’escenari ideal” en el qual tots els metaversos tenen un mateix objectiu, “l’adopció de les tecnologies immersives”. En realitat, un usuari no podrà estar a tot arreu al mateix temps i, per tant, d’una manera indirecta és evident que “els metaversos competiran entre ells per atraure i, sobretot, retenir el màxim nombre d’usuaris”.
Així doncs, l’usuari haurà d’escollir on vol passar una estona, si vol ser a la plataforma del CatVers o vol ser a una altra plataforma, amb el risc que alguns d'aquests entorns virtuals vagin perdent rellevància amb la creació o incorporació progressiva de nous metaversos. Tot i això, Campmany indica que un dels propòsits del CatVers és que generi prou tràfic perquè les altres plataformes tinguin interès a vincular d’alguna forma els usuaris d’ambdós metaversos. Així, Campmany detalla que l’única condició que posaran des de CBCat serà que en els seus espais almenys “donin la possibilitat que l’usuari pugui escollir el català com a llengua vehicular” o si més no com a opció elegible.
Aposta internacional
Catalunya, amb el CBCat, no ha estat l’únic territori que s’ha decidit a fer el salt i apostar per la tecnologia que pretén fer l’experiència virtual més rica i més eficient en la transferència de coneixement. Seül va anunciar que seria el primer govern municipal en tenir el seu propi metavers que s’anirà desenvolupant fins al seu ple funcionament, que pretenen assolir durant l’any 2026. El pla de la capital sud-coreana és promoure les àrees d’economia, educació, cultura, turisme, comunicació i administració.
Així mateix, Xangai construirà el seu metavers per obrir seus digitals de les seves institucions i agències governamentals. La ciutat més gran de la Xina oferirà un metavers amb orientació social i professional amb serveis públics i espais pel desenvolupament del comerç, de la indústria i de l’entreteniment. De la mateixa manera, Barbados també ha declarat que serà la primera nació a obrir una ambaixada a Decentraland, un dels metaversos més complets i populars actualment.
Tot i l’esclat de popularitat dels metaversos que va sorgir amb el canvi de nom de Facebook a finals d’any, ara el rebombori és molt menor. Nogensmenys, Campmany creu fermament en el concepte i afirma que el metavers “serà una realitat” i que “anirà creixent i cap endavant”, encara que no es pot saber si serà en dos, cinc o deu anys.
