Com és la planta d’hidrogen de la Zona Franca?

El febrer de 2022, d’aquí només dos mesos, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) posarà en circulació a la seva flota, els vuit primers autobusos de pila d’hidrogen (H2). És una aposta que fa la companyia per un vector energètic emergent i que ha de suposar que el 2025, ja siguin 60 els autobusos d’hidrogen que circulin per la ciutat. Aquesta novetat va acompanyada de la construcció d’una planta de generació d’hidrogen, la primera hidrogenera d’ús públic de tot l’estat espanyol, que està ubicada a la Zona Franca. La seva construcció ha anat a càrrec d’Iberdrola que ha presentat el projecte en una jornada a Enginyers Industrials de Catalunya, organitzada per la Comissió d’Energia i la Comissió de Mobilitat.

Segons ha explicat Pedro M. Aranguren López de Vergara, director del Projecte de l'Estació de Repostatge d'Hidrogen Verd de la Zona Franca de Barcelona, la planta s’ubica en una parcel·la de 5.000 metres quadrats i s’anirà executant en funció de les diferents fases que preveu TMB a l’hora d’implantar els autobusos d’hidrogen i, per tant, poder arribar a subministrar l’hidrogen als seixanta vehicles que es preveu que circulin el 2025. La hidrogenera de la Zona Franca serà la primera de caràcter públic a Espanya i es vol iniciar així la creació d’un hub d’hidrogen verd en una de les principals zones industrials de Catalunya i Espanya.

hidrogeneraSerà una planta de generació d’hidrogen per electròlisi i, per tant, compta amb dues zones diferenciades. La primera és la zona de procés, amb la part de producció d’hidrogen, zona de compressió i zona d’emmagatzematge i altres serveis addicionals. El cor de la planta està format pels compressors – que mouen l’hidrogen- mentre que l’emmagatzematge és la “tercera pota” de la instal·lació. La segona zona, és per a dispensar l’hidrogen, on hi ha dos sortidors i s’abastirà la flota de vehicles de TMB, així com altres flotes que hi estiguin interessades. Per al seu creixement, Iberdrola ja compta en anar sumant elements en funció del creixement de la flota.

És una instal·lació que estarà operativa durant tot el dia i cada dia de l’any, s’operarà remotament des del centre operatiu d’Iberdrola i es preveu que tingui un accés restringit a la zona de procés per a les tasques de manteniment. Per accedir-hi amb els vehicles a carregar, caldrà cita prèvia, un sistema que s’ha pensat per garantir minimitzar els riscos,  “que tot vagi sobre rodes”, segons Aranguren.

El marc legislatiu

Tal com explica Aranguren, el disseny d’aquesta planta té molts aspectes “desafiants” ja que en un any s’ha tirat endavant una instal·lació malgrat que el marc legislatiu s’hagi anat adaptant a les novetats tecnològiques en aquest àmbit, com és la norma ISO 19880. Per Aranguren és una norma que “no copia paràgrafs” d’altres normes i és “sensata” perquè fa referències “clares i precises” a altres normatives. En canvi, considera que “l’estat de maduració” respecte al disseny d’aquesta planta és que està “verd” perquè se centra en la gestió del risc en considerar que es fa servir gas en una instal·lació. Per tant, s’hi tenen en compte mesures, per exemple, de mitigació.

L’aposta de TMB amb els autobusos d’hidrogen

Els autobusos d’hidrogen són una aposta que ha fet TMB per mostrar el seu compromís amb la mobilitat sostenible. Segons explica Mario Canet, responsable de Nous Desenvolupaments de TMB, són vehicles elèctrics que en comptes de bateries disposa dels propis dipòsits d’hidrogen per poder generar l’energia que necessita per circular. Es calcula que un autobús de 12 metres fa 200 quilòmetres al dia i necessitarà 9 quilos d’hidrogen per cada 100, és a dir, que amb 20 quilos d’hidrogen podrà fer els 200 quilòmetres del dia dedicant només uns 10 minuts a la càrrega. Canet reconeix però que l’eficiència d’aquests vehicles encara es “baixa” si es compara amb el vehicle elèctric però situa en l’hidrogen una bona manera de fabricar energia neta a partir de les renovables en moments que el consum és baix i la producció alta i que, per fer el mateix recorregut amb bateries, se’n necessitarien 4 tones de bateries.

Per això, recalca que l’hidrogen i la seva alta densitat energètica permet aprofitar “excedents energètics” amb avantatges com ara la recàrrega ràpida de vehicles. Un dels inconvenients, però, n’és la manca d’infraestructures que, amb aquesta instal·lació a la Zona Franca, es vol començar a solucionar. En aquest sentit, Canet defensa que TMB ha fet una aposta també per un model de negoci “innovador” ja que han licitat la compra dels vuit autobusos que circularan sense tenir clara la infraestructura que els alimentaria. Per decidir com tirar-la endavant, van fer una prospecció de mercat per veure el “potencial” de l’hidrogen a l’entorn i es va considerar que Zona Franca podia ser un bon espai. Tanmateix, TMB no tenia interès en muntar la infraestructura i per això, ha licitat la planta amb el compromís de la compra de gas per als vuit primers vehicles, 71 Tn el 2022,  i fins als 60 previstos per al 2026.

Canet defensa que els autobusos d’hidrogen són una “alternativa de futur” i confia en anar “més enllà” del 2026 però creu que això depèn de l’evolució dels vehicles i l’avaluació que se’n faci de tot el procés.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.