I l’eficiència?
Els romans ens van deixar obres d'enginyeria civil que, dos-mil anys més tard, adornen el nostre paisatge, mostren les bondats d'una civilització triomfadora, i ens fan meravellar d'una cultura dissenyada per durar per sempre. Un constructora d'obra civil que avui rebés l'encàrrec de construir un aqüeducte amb criteris tècnics romans, seria sense dubte capaç de fer-ho però hauria de demanar al client que segués abans de mirar el pressupost. I és que, els darrers dos-mil anys, hem aplicat el concepte d'eficiència a la majoria de les disciplines de disseny, construcció i gestió.
El diccionari defineix així l'adjectiu "Eficient'': 1 - Que produeix realment un efecte. Causa eficient. Acció eficient de la calor. 2 - Que és eficaç en la realització d’una funció, que té capacitat i competència per a dur a terme una feina. Una gestió eficient dels recursos públics. Un treballador eficient. Tot i que el diccionari no ho esmenta, les disciplines aplicades hi afegeixen l'obligació d'obtenir resultats òptims amb els recursos justos.
És interessant que el diccionari esculli l'exemple "Una gestió eficient dels recursos públics." Tots sabem que la gestió pública és "complicada" (1 - Que consta de parts combinades o associades intricadament. 2 - Difícil d’entendre, de resoldre.) i que, per tant, jutjar si "es du a terme la feina" tampoc no és senzill. És sorprenent, però, que l'eficiència hagi estat la gran desapareguda de la campanya electoral. El debat polític ha girat sobre els serveis públics, si s'han de proveir amb estructures de titularitat pública o público-privada, i si s’han de prendre decisions més a prop o més lluny. També, i és lògic tenint en compte que escollim l'òrgan legislatiu del nostre país, se'ns ha promès fer lleis per..., però en quin moment se'ns ha promès que es farà Una gestió eficient dels recursos públics? L'experiència ens mostra que les opcions eficients varien segons el tipus de solució a proveir, o fins i tot segons el moment, el territori i la disponibilitat de diners i persones formades, i per això els nostres serveis públics son una amalgama d'entitats públiques, público-privades i consorciades, repartides en diversos nivells d’administració. És lògic i benvingut que els partits, segons la seva ideologia, ens prometin que crearan l'opció més propera a la seva proposta d'estructura econòmica i política, però agrairia que, a més a més i en tots els camps, afegissin "eficient".
Paguem un preu molt alt per haver-nos oblidat de l'eficiència. L'avaluació de polítiques públiques és la germana pobra del discurs polític. Es fa una anàlisi insuficient del problema real, que acaba magnificat en un sentit o altre segons la visió que en fan els mitjans i els grups de pressió. No s'aprofita l'experiència d'altres països que han pres mesures abans que nosaltres, per saber si les lleis que volem aprovar han estat eficients. No es fa una bona revisió de l'efecte de les mesures preses, si és que se'n prenen, ja que algunes lleis triguen tant a desplegar-se que la situació muta tota sola abans que s'hi posi solució. L'assignació de recursos als serveis públics no té prou en compte les dades. El resultat és que vivim envoltats d'ineficiències, de lleis i reglaments que no produeixen l'efecte per a les quals pretenien ser dissenyades, i tampoc som sistemàtics per mesurar-ho i rectificar-ho. Aquesta situació, però, és evitable. L'avaluació de polítiques públiques és una disciplina avançada, que s'explica als estudiants de ciències polítiques. A Catalunya disposem d'una agència d'avaluació de polítiques púbiques, i d'una àmplia xarxa d'entitats acadèmiques i de la societat civil capaces de proveir l'evidència necessària, però no les utilitzem bé.
Ens trobem en plenes negociacions per la formació de govern, i en un tens compàs d'espera per l'aplicació dels fons europeus New Generation Europe. Tenim l'oportunitat de fer una gestió eficient dels recursos públics i de començar a legislar, assignar pressupost i configurar projectes partint de les dades i que es millorin amb dades. Com a ciutadans, tenim dret a una gestió pública eficient; la definició, com hem vist, no té a veure amb la opció ideològica amb la que s'aplica, sinó amb els resultats.
- Respon
Enllaç permanent