El futur ja no és com solia ser
Aquesta frase, atribuïda a Arthur C. Clarke, és plenament aplicable a la situació actual. La rapidesa amb què es produeixen els canvis, a la tecnologia i la seva repercussió a la societat, així com la proliferació de cignes negres com la COVID o la guerra energètica o les conseqüències del canvi climàtic, fan que el futur es presenti amb moltes més incerteses que en temps anteriors relativament propers.
Apareixen majors dificultats per trobar pautes per preveure l’evolució dels escenaris futurs on desenvolupar l’acció empresarial i també la política. El món globalitzat inclou variables interrelacionades de forma complexa que demanen solucions també complexes. La temptació de buscar solucions simples per enfocar problemes complexes és molt forta en política, com podem veure en la proliferació de populismes a molts països, però també ho és al món de l’empresa.
La planificació estratègica com a eina per a la gestió del futur ha de, necessàriament, canviar de focus. La dificultat de visualitzar el futur fa que el planejament dels recursos emprats per arribar a assolir els objectius desitjats, no es pugui basar en mètodes que prioritzen l’eficiència sinó en altres consideracions més properes a la resiliència. És a dir, més que decidir el camí i organitzar els recursos disponibles per arribar de la millor manera possible on es desitja, es tracta de canviar els recursos o adequar-los per a que puguin facilitar la decisió de modificar el camí a mesura que es necessiti.
Per això cal tenir en compte uns nous factors clau, entre els que destacaria els tres següents:
L’actitud flexible amb la que s’enfoca el problema. Vol dir, en termes empresarials, que enlloc de mantenir-se obstinadament ferm davant d’un canvi important de l’entorn, s'ha de poder canviar ràpidament el producte, o la forma de fer-lo, per poder adequar-se a una nova situació imprevista. Així, enlloc de ser abatut per un fort canvi, cal tractar d’adaptar-se a les noves condicions el més ràpidament possible.
La visió amplia amb que s’analitza el problema. Per poder adaptar-se ràpidament cal disposar d’informació el més precisa i immediata de l’entorn. Però a més cal interpretar-la correctament fugint d’estereotips i de biaixos basats en el passat, i mantenir una amplitud de mires que permeti descobrir, el més aviat possible, els canvis reals i les seves conseqüències.
Un lideratge facilitador amb el qual trobar la solució al problema. El lideratge tradicional en temps menys incerts està basat en la creença que algú pot controlar el que passa o pot passar i, per tant, generar la confiança que pot guiar l'equip per trobar el camí que porti a l'objectiu desitjat. Però en temps convulsos, tothom sap que ningú és capaç de trobar la solució i que el lideratge ha d’estar basat en fer-la emergir del propi equip, recolzant les persones i facilitant la seva feina.
Un resum de tot això es troba a la frase de Bruce Lee que diu: Be water, my friend. Donat que l’aigua s’adapta ràpidament a qualsevol canvi en el seu contenidor, que analitza totes les possibilitats de sortida quan el seu entorn canvia i que permet que totes les seves parts trobin el seu curs quan apareix un sobtat obstacle.
Els enginyers som especialistes en l’optimització dels processos amb els que ens enfrontem, ja que estem formats, i ho portem al nostre ADN, per utilitzar la racionalitat i les eines rigoroses que la fan possible. També ens caracteritzem per la imaginació que ens permet trobar solucions que normalment no són conseqüència de purs anàlisis automàtics.
Però quan ens trobem en entorns de forta incertesa, l’optimització no és tan útil perquè precisa que l’entorn no canviï gaire, ja que sempre s’optimitza respecte a unes condicions externes mesurables que, en aquest cas, no es donen. En canvi pren més força la imaginació perquè, només aquesta és capaç de crear escenaris diferents a partir de la interpretació de la realitat, feta amb una visió prou oberta. I també la imaginació és la que permet idear les millors condicions per fer emergir la solució del col·lectiu de les persones implicades.
Així que en el balanç entre optimització i imaginació, creix aquesta última a mesura que l’entorn es fa més complex i incert. I donada la tendència de la incertesa a incrementar-se cada cop més en els problemes que afecten al futur, conseqüentment, caldria incrementar el desenvolupament de les capacitats que fomenten la imaginació tant en la seva formació, com al llarg de la vida professional. Fent evolucionar la imatge de l’enginyer expert en microsistemes fortament estructurats, a la de l’enginyer capaç de lidiar amb sistemes més complexes i en entorns més incerts.
En definitiva: Be water, my engineer.
- Respon
Enllaç permanent