Cristian Oller: "Hem entès que la dada és l'or del futur"

El creixement electrònic, la transformació digital i la globalització han donat pas a la Logística 4.0. Els consumidors i usuaris han vist el potencial i els beneficis d'internet i són cada vegada més exigents, i això ha obligat als professionals d'aquest sector a integrar les últimes tecnologies i estar a l'avantguarda. En el marc del SIL Barcelona 2024, hem entrevistat a Cristian Oller, Head of Asset Management del Sud d'Europa de Prologis, membre del Comitè Executiu de la Comissió de Logística i president del Grup de Treball d'Immologística d'Enginyers Industrials de Catalunya. Oller va començar a Prologis el 2007 com a Project Manager i va ser promocionat com a country manager of Spain a 2019. És responsable de la cerca i compra de sòl per al desenvolupament de noves promocions i projectes claus en mà, adquisició d'actius i construcció dels nous desenvolupaments. Oller, que porta dos milions de metres quadrats construïts al llarg de la seva carrera, és titulat en Enginyeria Industrial per la UPC i MSC Architectural Structures a FPC

En aquest context accelerat, ens podries definir els principals reptes?

Els principals reptes es troben a cada cop ciutats més densificades, amb més entrada de mercaderia i amb necessitats de descarbonització. És a dir, s'ha de fer una transició cap a una mobilitat més sostenible. Hem d'establir la tecnologia, el tipus de mobilitat, la distribució dins de la ciutat, els hubs o microhubs, per poder analitzar realment quin problema de trànsit té la ciutat. Descarbonització, sostenibilitat, planificació, digitalització, intel·ligència artificial... són els reptes que hem d'aclarir.

Entenc que a Prologis esteu compromesos amb la RSC. Quines són les principals accions que porteu a terme en el vostre pla?

Nosaltres tenim un programa Net Zero 2040. Això són 10 anys abans del que marquen els acords de París. Per tant, ens estem anticipant per arribar al Net Zero el 2040, el que diu el Pacte de París 2050. L'objectiu és arribar a tota la cadena de valor, proveïdors i clients. Això s'aconsegueix potenciant l'energia renovable. A Prologis, el que fem és estar al costat dels clients, donar servei i, en conseqüència, estem molt focalitzats a intentar generar valor compartit. El secret va en invertir. Algú ha de pagar avui unes inversions amb energia renovable, amb una mobilitat sostenible, amb unes certificacions en els magatzems, amb uns sistemes de calefacció i de refrigeració elèctriques perquè encara hi ha molt consum de gas.

Per tant, hem d'anar cap a aquestes energies renovables. Per poder-ho fer, estem focalitzats a trobar una generació de valor compartit. Per generar valor afegit, fem la inversió i busquem un retorn. En conseqüència, els nostres clients no tenen per què fer aquesta inversió, però sí que hem d'intentar trobar un balanç entre el qual paga el client i el benefici que en treu. Treu un benefici perquè pot complir amb els seus objectius de desenvolupament sostenible, perquè pot complir amb els objectius de descarbonització. On estem focalitzats és a intentar donar una viabilitat a això, perquè demana inversió i hem de desbloquejar-la.

Com us esteu adaptant a la transformació digital de la societat global?

Des d'un principi hem entès que la dada és l'or del futur. En conseqüència, des de fa molt de temps hem implementat una cultura de la dada amb tot el que fem. Prologis és una empresa promotora i proveïdora d'espai logístic, per tant, a tot el que envolta l'operativa diària ja tenim una cultura de la dada molt important. També hem incorporat aquesta cultura a la promoció i a la gestió i, per tant, som capaços de poder extreure molta informació. Prologis gestiona més de 116 milions de metres quadrats en tot el món, això equival a què, cada any, el 2,3% del PIB mundial cada any circula en mercaderia pels nostres magatzems.

Aquesta capacitat d'escala i la plataforma que tenim ens permet recollir moltes dades per saber què estan consumint els nostres clients, quins són els sectors més emergents, com s'estan comportant aquests sectors envers el consum d'energia o envers els seus propis hàbits de cara a la descarbonització. Això ens ajuda molt a poder optimitzar el nostre procés i oferir unes naus cada cop més descarbonitzades i, sobretot, a poder valorar quina inversió i quin repte estem afrontant per poder arribar a aquests objectius.
 

Respecte a Catalunya, com creu que avança el sector industrial real estate?

La demanda d'espai a Catalunya sempre ha existit i continuarà existint. Ens hem estancat i s'ha començat a obrir algun altre tipus de mercat a Catalunya, sobretot a Tarragona, on hi ha un gran potencial de desenvolupament que no s'està absorbint. Per tant, crec que Catalunya encara necessita metres quadrats. La política que s'ha fet fins ara de lliurar espai potser ha sigut insuficient, i ens hem trobat que hi ha determinades operatives que s'han d'implementar a Catalunya. Per tant, pot haver-hi una pèrdua de competitivitat. El fet que no hi hagi sol, tensa el preu del sol, i és més car operar a Catalunya que, per exemple, a Madrid. Si jo soc una empresa i he de pagar més car per estar a Catalunya, si no necessito indispensablement estar allà, me n'aniré a Madrid o a Saragossa.

La logística cada cop és més intensa en mà d'obra. Estem perdent oportunitats de generació de llocs de treball, i avui, la indústria logística ha demostrat que és un sector que genera riquesa, i que funciona. És consumidor d'espai, però genera feina, volum i estimula l'economia. Si tens una economia basada en el teixit productiu, s'ha d'emmagatzemar matèria primera per després distribuir-la. Per tant, la logística hi ha de ser sempre, tinguis més o menys indústria productiva. Aquest és un fet important que l'administració cada cop està entenent i connectant millor. Jo defenso la col·laboració i les iniciatives publicoprivades però perquè això pugui ser real i sorgir de forma efectiva, cal fer una connexió, prèviament.

Això és el que demana a l'administració?

A l'administració li demano connectar més i ser més sensible al sector de la logística, entendre millor què genera aquesta indústria i, per tant, actuar amb responsabilitat per accelerar els tràmits, buscar solucions, intentar alliberar sol i que els canvis d'ús siguin més àgils i ràpids. També demano una política de generació d'espai ben planificada, que avui no existeix. Hem d'actuar a reacció i hem d'intentar conèixer el públic molt bé. 

I en aquest context, quin considera que és el valor fonamental que pot oferir Prologis?

El que pot oferir Prologis és un servei adaptat a les necessitats dels seus clients. Això és el primer que fem. Un client que vulgui implantar-se ens trobarà a nosaltres. Com hem comentat abans, el valor afegit de Prologis és la dada. Som una plataforma enorme i coneixem bé les tendències, el què pot passar i les necessitats. Ens enfoquem en la fiabilitat. Portem amb això de la sostenibilitat des de l'any 2006 i per a nosaltres no és una moda, el que ens ha permès experimentar, avançar i entendre quins reptes tenim i com podem adaptar els edificis.

Fem edificis sostenibles, de zero emissions si és necessari. A tot el món hem implementat més de 500 MW de plaques fotovoltaiques que estan donant serveis als nostres clients. Hem llançat un programa de comunitat solar de 10 MW, que posarem en marxa aquest any. També treballem en un pla de mobilitat i, sobretot, de carregador elèctric per mobilitat individual. Això ja ho estem implementant per vehicle domèstic personal i estem posant en marxa iniciatives per poder dotar de carregadors per camió. Així i tot, al sector encara li falta un punt de maduresa, no sabem encara si el futur és l'hidrogen, l'elèctric, la llarga distància, la curta distància... Hem de continuar treballant.
 

Considera que la ciutadania és conscient de tota la feina que s'està fent en logística de mercaderies?

La ciutadania sí que se n'ha adonat perquè ha passat a ser client directe de la logística. En el moment que coneixen les possibilitats del comerç electrònic, no volen res més. La pandèmia, el que ha fet, ha estat catalitzar el comerç electrònic i posar en relleu la logística i la feina que estem fent entre tots. En conseqüència, hem de continuar-ho explicant, ja que un dels reptes que té ara la logística és el talent i la mà d'obra. En general, hi ha poca mà d'obra i poc talent però a la logística s'acusa molt més. Com ha resultat, hem de continuar treballant per fer atractiu el sector, donar-lo a conèixer perquè els estudiants que acaben l'ESO o el batxillerat i que potser no volen o no puguin optar per un camí universitari tinguin la possibilitat de reincorporar-se dintre de la logística.

Des d'aquí, hem llançat un programa de col·laboració públicoprivada amb la Universitat de Barcelona, l'Ajuntament de Sant Boi i Prologis. Aquests tres sectors, públic, privat i acadèmic ofereixen, amb aquest programa, una oferta formativa de tres cursos per donar una microcredencial universitària. Aquest és un fet diferencial molt motivant perquè gent que no ha passat la selectivitat, segons com, poden optar a una microcredencial. Oferim tres nivells per generar un efecte carrera. Si acabes un nivell, treballes, assoleixes els coneixements, pots anar avançant dintre de l'empresa fins a un tercer nivell. Volem generar carreres, gent que es dediqui per tota la seva vida.

Has parlat de l'entorn acadèmic, quin paper tenen els enginyers en aquest àmbit?

En aquests moments, la logística 4.0, la moderna i digital, és la que necessita la societat. El que està fent és madurar i en aquest procés de maduració s'ha adonat de tota la tecnologia que es pot incorporar, com pot ser l'automatització. Si volem ser competitius en productivitat, necessitem incorporar-la. Si volem planificar bé, necessitem coneixement. Estem buscant perfils cada cop més tecnificats, cada cop més experts, amb un nivell de coneixement més profund. Aquí juguen un paper molt important els enginyers. Amb l'enginyeria pots cobrir un rang molt important de perfils dins del sector logístic, des de la planificació, la dimensió, el disseny, fins a la conceptualització d'aquest procés de distribució en la cadena de subministrament.

La formació completa dels enginyers ofereix una percepció molt clara del risc i una resiliència en tots els àmbits, cosa que permet afrontar qualsevol repte i la logística en presenta molts. Per tant, el mindset d'un enginyer industrial és global, per poder atacar el problema des de moltes bandes. Els enginyers tenim la capacitat de poder aprofundir en un punt molt concret si és necessari. Aquesta és la polivalència que ens ofereix l'enginyeria. 

Abans hem parlat dels reptes presents i futurs. Per finalitzar, cap a on vol arribar Prologis superant-los?

La ruta és infinita. El camí cap a la descarbonització continuarà existint i no ho aconseguirem si no ens hi posem tots. Cada cop que hem de treballar cap a una millora en la productivitat de la demanda haurem d'adaptar aquests edificis. La ciutat, com et deia al principi, es densificarà. Sempre hem d'anar trobant solucions. L'evolució és constant i durant els últims anys l'edifici logístic ha evolucionat i s'ha estandarditzat. 

En una economia circular s'han de poder reutilitzar els espais, fer un consum més responsable de l'aigua i del sol, crear espais més flexibles i aprofitar millor els recursos naturals. Hem de poder integrar intel·ligència artificial aplicada als processos logístics, planificar bé, poder fer una bona classificació de rutes i una bona seqüenciació de preparació de comandes. El recorregut és cap al futur més verd, sostenible, eficient i productiu.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.