L’enginyer industrial David Cervera (Barcelona, 1977) és sotsdirector de la direcció Nord-Est de Catalunya d’Elecnor, una companyia de desenvolupament i construcció de projectes i serveis en infraestructures, noves tecnologies i energies renovables. Precisament, en renovables, Cervera hi veu “oportunitats”. Després d’una pandèmia que diu que no ha afectat el sector tant com d’altres, Cervera -que està vinculat a la companyia des de fa més de vint anys- alerta que el problema actual és la crisi de preus a causa de la inestabilitat geopolítica i el cost de l’energia que pot posar en risc algunes inversions. En aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria després de participar, setmanes enrere, a l’Acte de Benvinguda dels nous col·legiats i associats d’Enginyers Industrials de Catalunya, Cervera també fa èmfasi a la manca d’enginyers i professionals tècnics que pateix el sector i, de retruc, també Elecnor i anima als futurs enginyers a treballar sobretot “amb actitud”.
Què diries a tot aquest planter d’enginyers que, en molts casos tot just comencen la trajectòria professional?
Els recomanaria tenir il·lusió, ganes de treballar en equip, apostar per la formació contínua i l’ autoaprenentatge i que siguin capaços d’escoltar la gent que els envolta. I tenir actitud més que aptitud. Perquè les aptituds s’aconsegueixen amb formació però si la gent que no té actitud positiva per fer la feina, es crea una barrera. I has de tenir il·lusió. Això es com una autopista, si la feina que fas no t’agrada, has de canviar de carril.
Quan vas començar et veies de sotsdirector d’una companyia com Elecnor?
Jo crec que al principi no has de tenir aquestes aspiracions sinó que t’has de situar, veure què t’agrada i esforçar-te per aprendre. A mi em va costar un parell d’anys veure la situació real de l’empresa i adonar-me del seu potencial. I vaig tenir la sort que Elecnor pensa molt amb la carrera professional dels treballadors i en la promoció interna. Al final això et fa veure el potencial que pots tenir. però al principi no has de pensar on pots arribar. És important situar-te on vols i amb el temps mirar endavant.
Explica’ns una mica la teva trajectòria professional...
Quan encara estava a la universitat vaig haver de triar si fer un Erasmus o començar a treballar de becari a una empresa. Vaig triar treballar i em va tocar a Elecnor. Vaig començar i ni sabia exactament l’activitat de l’empresa. Els sis primers mesos em van costar, però vaig buscar el meu lloc a la delegació i vaig començar a fer d’enginyer sense ni tenir la carrera acabada perquè érem pocs i els projectes creixien. I vaig començar a fer coses interessants que em van engrescar. Així vaig començar de cap d’obra, durant cinc anys. Després, cinc anys més, com a responsable de producció a càrrec de diferents projectes i caps d’obra i després, ja vaig fer el canvi a la corbata i el vestit de directiu, a la posició de delegat d’instal·lacions, construcció i sistemes.
Quants canvis!
Sí, la vida canvia perquè tens noves responsabilitat professional, signes els contractes i estàs implicat a la vessant comercial i financera de la companyia. En aquest punt vaig fer formació en direcció i lideratge, temes que no m’havien preocupat anteriorment. Així, vaig estar cinc anys més i, després, em van fer sotsdirector de la direcció Nord-est de Catalunya, una posició que es va crear per poder gestionar cinc de les nou delegacions que tenim a la direcció Nord-Est, responsables de les activitats d’instal·lacions, construcció, manteniment, sistemes i telecomunicacions. Ara el rol ha tornat a canviar i ajudo als delegats a situar-se com a directius de l’empresa i a gestionar altres reptes com la digitalització, innovació, diversificació, noves tecnologies o compra d’empreses..
Per tant, tota la vida a Elecnor, un estil que ara no es dona tant...
Ara les inquietuds de la gent jove són diferents. No tenen l’arrelament que teníem nosaltres. Tot i que depèn de les empreses i de les persones. Però tu ara dius a algú que es jubilarà a l’empresa on comença i et dirà que no. Volen viatjar, estudiar, etc. Ens trobem que no volen créixer dins d’una empresa i tenir responsabilitats. Ens demanen fer projectes fora, per exemple. I no tenen necessitat i inquietuds de pagar hipoteca tan d’hora. Penso que les empreses hem d’estar al cas de tot això per arribar a les necessitats que ells aprecien. No són tants els diners o creixement dins l’empresa sinó que volen altres coses. Ens hi hem de posar per no quedar enrere.
L’energia i l’electricitat, dos dels pilars dels vostres projectes, estan a l’ordre del dia. Com veieu la situació?
Com a empresa el canvi cap a les renovables ens dona oportunitats. Fem molts projectes de parcs fotovoltaics, eòlics i d’eficiència energètica, malgrat que a Catalunya ens està costant una mica, sobretot els grans parcs eòlics i fotovoltaics. Altres mercats, de fet, estan més desenvolupats en aquesta línia. Elecnor hi ha de ser perquè al final no deixa de ser una empresa potent i referent amb compromisos amb la sostenibilitat i la transició energètica. També intentem ser un reflex pels nostres clients amb iniciatives com la instal·lació d’autoconsum a les nostres oficines i tenir certs aspectes definits criteris de sostenibilitat sobre el mercat, clients o les persones.
La vostra activitat es concentra en parcs eòlics i fotovoltaics, doncs?
A Elecnor estem molt diversificats i treballem en molts sectors, d’instal·lacions, construcció, sistemes, manteniment, telecomunicacions, ferrocarrils, espai, generació d’energia,.... I Elecnor participa com a promotors o constructors de tenim plantes de generació d’energia a tot el món, els fotovoltaics o eòlics són uns les més potents actualment.
Quin paper ha de tenir una companyia com la vostra en la transició energètica?
És molt important perquè es un repte de tots, de govern i de la societat. Som un dels actors, som constructors d’aquest tipus de plantes i tenim una empresa al grup que s’encarrega de la promoció d’aquest tipus de negoci.
Quins reptes teniu per davant?
No hem patit tant la pandèmia al nostre sector. El problema que tenim ara és la situació geopolítica, el canvi de preus i la volatilitat del mercat, sobretot a l’hora de donar servei als clients. El problema és greu. Els clients volen estabilitat de preus i nosaltres no ho podem donar. I aquest és un repte que ara tenim, fer-ho rendible tant per clients com per nosaltres. És la lluita que tenim ara, veure com ho fem i com regulem la variació d’acord a les inversions i a la nostra rendibilitat de negoci.
Treballeu amb la hipòtesi que això s’allargui, doncs?
El problema que tenim és que els preus mai no baixen. Penso que s’acabaran estabilitzant però no hi podem fer gaire perquè depenen de la situació geopolítica, cost energia... Si la guerra dura més temps, els principals materials continuaran amb una inestabilitat molt gran i des de la nostra posició és més complicat poder-hi influir.
Patiu que projectes es tirin enrere per aquest?
Es poden regular de dues maneres. Una és amb obra pública, i això ho estem intentant lluitar, és a dir, aconseguir que les administracions posin regles, clàusules, dins els contractes que puguin regular les variacions de preu. Això ja s’està començant a moure amb alguns reials decrets. Amb els clients privats, cal trobar un marc regulatori estable per a tots, per posar els preus d’acord a les seves inversions. Clar, amb els clients privats pot ser més difícil, perquè si els preus pugen molt, pot ser que la inversió no sigui rendible.
Així si que hi ha projectes que perillen, doncs?
Hi ha moltes inversions o que es quedaran a meitat o es podran retardar. Amb alguns clients estem esperant si la situació s’arregla i els preus s’estabilitzen.
Darrerament es parla sovint de la manca de vocacions tècniques i d’enginyers superiors, malgrat ser un sector amb alta ocupació i bones condicions. Vosaltres us hi heu trobeu?
Trobar enginyers, avui dia, és difícil. I també operaris; encara tenim més problemes. El nostre sector no té el mateix glamur que altres i els joves volen treballar més en temes informàtics o tecnològics, per exemple, que no com a instal·ladors frigoristes... Però sí, amb els enginyers som conscients que n’hi ha molts però que també hi ha molta feina. I com que som l’engranatge de tot i podem treballar en molts sectors i moltes activitats, no podem escollir el talent tal i com ens agradaria. A vegades trobem que no hi ha prou enginyers per escollir en funció de la projecció que ells tenen o de les necessitats nostres. I a vegades agafem enginyers per qui el nostre sector no és realment la seva vocació i acaben marxant. Els que no agafem acaben a la competència. És un mercat potent i no tenim prou mà d’obra per continuar creixent o per assolir reptes com la transició energètica.
I com es pot solucionar?
Amb formació i universitats. Si les empreses tenim unes necessitats de quantitats i qualitat, cal incrementar l’oferta d’estudiants. Les administracions han de col·laborar-hi i ara, l’oferta i la demanda no estan alineades. Si no hi ha formació, al final la inquietud que tenim és portar enginyers de fora, i la solució és incrementar la quantitat de carreres associades a aquest sector d’enginyeria perquè les empreses no hagin de buscar fora ni agafar-los de la competència.
Però hi ha fuga de talents...
Jo crec que hi ha gent que va fora perquè vol sortir. Però també hi van pel projecte, la gent vol veure món, fer projectes interessants, que els doni currículum i que els engresqui, el projectes renovables al estranger son un gran atractiu. I no és un problema que no els paguem bé, el que volen és veure món i fer projectes fora.
Però això no es pot evitar, no?
Però no tothom vol sortir fora. El problema és que no tenim suficient cartera per cobrir totes les nostres necessitats. La nostra empresa té problemes per cobrir totes les vacants d’enginyers i crec que el sector també.
