La revolució energètica a Espanya ha canviat de rumb. No només perquè les renovables s’han posicionat com a motor del sistema elèctric, sinó perquè el sector fotovoltaic ha iniciat un gir cap a la sostenibilitat integral. La generació d’electricitat neta ja no ha estat suficient: la nova exigència és contribuir positivament al territori. Aquest nou paradigma ha estat el fil conductor de la jornada Sostenibilitat i plantes fotovoltaiques: lliçons apreses dels 33 GW en operació a Espanya, organitzada per la Comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya i UNEF Catalunya (UNEFCAT).
En una de les taules centrals, sota el títol “Sostenibilitat ambiental en plantes fotovoltaiques: renaturalització i impactes positius en la biodiversitat”, quatre experts han compartit experiències innovadores que han demostrat que les renovables poden ser una eina de regeneració ecològica i social.
Durant la seva intervenció Mercedes Menéndez, Asset Manager de Sonnedix, ha relatat com el projecte fotovoltaic de Bonete, Albacete, ha passat de ser una instal·lació energètica a esdevenir un corredor ecològic funcional. El projecte ha començat amb una anàlisi ambiental rigorosa prèvia a la construcció, on s’han avaluat fins a set alternatives d’emplaçament per minimitzar els impactes ambientals i socials.
Un cop escollida la parcel·la, s’han desplegat mesures preventives i compensatòries, destacant la restauració de 222 hectàrees amb pastures naturals i gramínies per afavorir les aus estepàries, com el sisó i la ganga ibèrica. També s’han col·locat nius artificials, abeuradors i sistemes de rotació de cultius amb franges de no collita.
“El nostre compromís ha estat clar: no només complir amb la DIA (Declaració d'Impacte Ambiental), sinó superar-la i generar valor ambiental real”, ha afirmat Menéndez. Els resultats d’observació de fauna, realitzats anualment des del 2021, han evidenciat una recuperació significativa d’espècies vulnerables.
De la normativa a l’estratègia
D'altra banda, Andrés Velasco, director de Capital Natural a Azentúa, ha explicat que el disseny ambiental dels projectes ha evolucionat radicalment en només cinc anys. “Avui, ja no es pot començar un projecte sense abans fer un cicle complet d’avifauna”, ha dit. Aquesta pràctica ha permès detectar valors ecològics ocults, com zones de lek de l’alosa becuda, que han forçat el redisseny complet de projectes.
Amb experiència en més de 100 plantes i 7 GW tramitats, Velasco ha assenyalat que la vigilància ambiental ja no és una exigència burocràtica, sinó una eina viva de millora contínua. La seva empresa també ha començat a explorar nous instruments com els crèdits de biodiversitat, que podrien recompensar accions ambientals comparables als crèdits de carboni. “El repte és que les plantes no només no danyin, sinó que regenerin activament el territori. Això és el balanç net positiu”, ha conclòs.
Un territori organitzat per la sostenibilitat
Un dels exemples més destacats de la jornada ha estat el presentat per Ángel Collado, director ambiental d’OPDENERGY, que ha exposat el cas de Belinchón a Conca. Es tracta d’un projecte pioner que ha integrat la sostenibilitat ambiental en un entorn amb forta pressió agrícola, on s’ha desplegat un pla agroambiental a escala territorial. En total, s’han destinat 1.568 hectàrees a mesures compatibles amb la producció agrícola, implantades per agricultors locals, amb el suport d’un pla de coordinació dissenyat des de l’inici.
Entre les accions més impactants, s’han construït 36 basses artificials en una zona caracteritzada per l’escassetat hídrica. Aquestes basses ja han començat a generar cadenes tròfiques funcionals i han esdevingut punts de biodiversitat. A més, s’han restaurat 94 suports elèctrics amb l’objectiu de facilitar la nidificació d’espècies emblemàtiques com l’àguila imperial i l’àguila reial, contribuint a la seva conservació efectiva.
El projecte també ha inclòs un pla de recuperació del falcó mostatxut. S’ha reconstruït una antigua estructura de cria, que es trobava en ruïnes, i s’ha preparat per a la reintroducció dels primers exemplars, prevista per la setmana vinent. Paral·lelament, s’ha iniciat un programa de seguiment del milà reial i de l’arpella cendrosa, amb resultats prometedors: el primer any es van protegir vuit suports i sis nius, i el segon any, vint suports i deu nius. Les dades indiquen una tendència clarament positiva.
Aquest conjunt de mesures ha tingut un efecte multiplicador gràcies a una visió integrada del territori, que ha permès convertir les zones d’actuació en refugis efectius per a la fauna estepària. Segons Collado, aquest èxit ha estat possible gràcies a la col·laboració amb la Fundación Global Nature, que ha actuat com a entitat vertebradora entre promotors, administració i agents locals.
Noves eines per a un futur renovable
A més Raúl Martínez, responsable de desenvolupament de renovables a Engie Espanya, ha abordat el repte des del punt de vista del desenvolupador. Amb 2 GW en operació i 1 GW en desenvolupament, Engie ha assumit que la sostenibilitat ha de començar abans del projecte mateix.
Martínez ha admès que “massa vegades hem planificat des del mapa, sense trepitjar la terra”. Aquesta autocrítica ha estat compartida per altres ponents, assegurant que visitar el territori, parlar amb els veïns i adaptar el projecte a la realitat local són pràctiques cada vegada més esteses.
També ha posat en valor el paper creixent de la intel·ligència artificial i el seguiment per drons per monitoritzar la fauna sense interferències. En un projecte a Tarragona, Engie ha constatat que el problema no era obtenir dades, sinó analitzar-les correctament. Aquí, la IA obre un camp nou per millorar l’eficàcia de les mesures ambientals.
