«Donem accés a la innovació i la tecnologia perquè tenim una massa crítica que ens permet invertir en la cerca i desenvolupament de coneixement»
Per ,
[ENTREVISTA] Manuel Cermerón, director d’Estratègia i Desenvolupament d’Agbar i director general de Suez Advanced Solutions per Espanya
Grup Agbar està format per 128 empreses que operen en el sector dels serveis del cicle integral de l'aigua. L’any vinent en complirà 150 d'història. Manuel Cermerón, director d’Estratègia i Desenvolupament d’Agbar i director general de Suez Advanced Solutions per Espanya, ens aproxima aspectes claus de la gestió, l’organització i reptes tecnològics que tenen al davant el grup i el sector global de l’aigua.
Quines són les claus per entendre l’organització i el funcionament de Grup Agbar?
El nostre focus es dirigeix cap a l’excel·lència i l’eficiència. Dit això, el tret diferencial que permet entendre'ns i ens caracteritza és la habilitat que tenim de generar capacitats dinàmiques. Ens adaptem a l’entorn a mesura que va evolucionant, tant des del punt de vista de models de negoci, tecnologies o altres requeriments .
L’any 2017 en farà 150 que ens dediquem a proveir aigua i la tecnologia vinculada. I com ja apuntava Darwin, ha estat possible gràcies a una gran capacitat d’adaptació.
Quins eixos principals podem destacar de l’estratègia del grup empresarial?
L’estratègia ve marcada pel que anomenem DISS, és a dir, Digital, Innovation, Sustainable & Social. Per tant, som una empresa amb una visió estratègica en la qual l’entorn digital, la innovació, la sostenibilitat i la vessant social són els nostres eixos de transformació. Tots els projectes que vehiculem dintre de l’organització tenen present algun d’aquests vectors, si no tots.
Com us heu aproximat a la solució i la problemàtica que pot arribar a representar el big data?
La nostra aproximació, que ha tingut cert grau d’èxit, es basa a saber quina és la pregunta que has de respondre. Has de tenir focus, saber cap a on vas. Aquest és el punt. Estic fent big data però, per què?. Estem parlant de si sóc capaç, per exemple, d’aportar un grau d’eficiència superior per al municipi a l’hora d’avaluar els ajuts socials que pugui arribar a donar. El big data et pot ajudar en això. Gartner ha explicat que el cercle virtuós que segueix el big data es basa en el give, take and multiply de la informació, sense una aproximació oberta el big data perd molta potència. És a dir,
el big data no serà big data si no fem un marc col·laboratiu que ho permeti. En aquí l’Administració té un paper important com a catalitzador.
Un dels atractius que té la indústria 4.0 per nosaltres és la capacitat d’arribar a gestionar millor diferents tipus de recursos per incrementar la sostenibilitat, basats en l’economia circular.
De quina manera valoreu les possibilitats d’aplicació del BIM en els projectes d’enginyeria?
Nosaltres valorem el BIM com a una eina d’excel·lència, eficiència i transparència. Fins el punt que ja s’ha convertit en una eina central en la nostra direcció d’enginyeria. El que estem fent és implementar-lo per a que sigui l’estàndard a seguir en tots els projectes que ho permetin. Hi ha projectes petits en què el BIM no té sentit.
La transparència del BIM rau en què quan algú et demani un reforma a l’obra veuràs els impactes i hi deixaràs traça i, per tant, podràs reconstruir la història de per què has arribat a on has arribat i per què es van prendre aquelles decisions. A més, el BIM redunda en un millor manteniment.
Com creieu que es podrà beneficiar el sector de l’aigua de l’anomenada Indústria 4.0?
La indústria 4.0 és quelcom que encara s’ha de consolidar i està sent definit per molts sectors. Un dels atractius que té per nosaltres és la capacitat d’avançar cap a una gestió més territorial, eficient i intel·ligent de diferents tipus de recursos. És a dir, tindrem més informació, per exemple, de l’energia que s’està produint en un lloc determinat. l fonts d’energies alternatives, necessitats de diferents recursos al teu voltant, residus industrials que pugin convertir-se i valoritzar-se dintre de la cadena de valor, etcètera. La integració de la informació de tot aquest ecosistema més complex és la gran oportunitat, amb l’objectiu d’aconseguir una gestió més sustentable basada en l’economia circular.
Algunes de les tendències que sembla que arribaran en el sector de l’aigua és l’aparició de nous models de negoci. Quina valoració en feu?
Ara mateix no sabem què pot passar ni quines seran les tendències, però sí és evident que hi han senyals molt clars. La societat i els clients demanden uns serveis molt responsables des del punt de vista mediambiental; per tant, l’increment i la pressió al voltant de l’ús respectuós dels recursos és molt important. Això s’aplica a l’aigua i s’aplica a qualsevol indústria.
A més estem veient que el model contractual amb els municipis i en el territori es veurà modificat, amb un partnership probablement molt més intens, atès que la necessitat de col·laboració es veurà significativament augmentada i on la tecnologia hi juga un paper vital.
El que ve és molta més tecnologia, la generació de coneixement avui en dia és senzillament espectacular, en models molt més col·laboratius, en què la capacitat d’integració de la tecnologia no estarà a l’abast de qualsevol.
Hi ha molts municipis que, donada la seva dimensió, tenen un accés limitat o molt limitat a la nova tecnologia i al nou coneixement. Crec que és un punt en el que no se li posa suficient èmfasi. Per exemple, el desenvolupament de nanopartícules per incrementar l’eficiència energètica d’un digestor en una depuradora no és quelcom que un municipi mitjà pugui ni hagi de desenvolupar. O, si fa això, no farà res més. Per tant, un dels valors que aportem com a grup és justament aquest accés al coneixement perquè, al final, tenim una massa crítica que ens permet invertir reiteradament en la generació de coneixement que s’acaba convertint en tecnologia al servei de la societat .
A més a més, si disposes de col·laboracions publicoprivades potents i amb esperit de permanència, aquestes iniciatives queden al marge de les conjuntures polítiques.
Segons un estudi de Deloitte la demanda d'aigua l’any 2030 serà un 30% superior al subministrament
Tots els estudis apunten a la mateixa tendència. Un estrès superior en el recurs natural. És innegable. Per tant, hem d’innovar i implementar tecnologia per garantir un grau d’eficiència en l’ús del recurs. S’ha de fer sí o sí.
Tanmateix, hem de saber que el consumidor d’aigua més gran que hi ha és l’agricultura, amb un 70%, si parlem del nostre país. Que ningú no pensi, doncs, que la innovació i la tecnologia s’ha d’aplicar només a les ciutats, que representen entre un 15% i un 20% del consum global. L’altre 15% és el sector industrial.
No obstant això, no tot és tecnologia. Hi ha un vector bàsic que és la governança de l’aigua. Quan mires els balanços globals, veus que hi ha suficient aigua, el problema resideix en la localització. Una millor governança facilitaria que aquelles zones que tenen un excedent d’aigua pugin aportar-la a zones on manca, com ja està passant. Hem de fer un esforç més atrevit des del punt de vista de la governança.
Grup Agbar presideix el comitè organitzador de la fira iWater, que viurà la primera edició el 15 de novembre a Barcelona. Què n’espereu d’aquest saló?
Efectivament, el President Executiu de Grup Agbar, l’Àngel Simon, presideix el comitè organitzador de la fira iWater i és el president del saló. És un saló que neix amb la vocació claríssima de ser el referent del sud d’Europa perquè tenim actors i experiència rellevants en el sector de l’aigua. Hem aconseguit generar les voluntats necessàries perquè la fira tingui èxit i continuïtat. Es presentaran les darreres innovacions tecnològiques, i tindrem un fòrum on debatre les preocupacions principals del sector de l’aigua en el sud d’Europa. Serà una fira on es parlarà d’indústria, agricultura i ciutat. La governança, la resiliència i el finançament seran els eixos de discussions principals amb actors de primeríssim nivell mundial.
TEXT: ALBERT LÓPEZ
