El sector del metall no és, a primer cop d'ull, un món tradicionalment femení. Les plantilles de les empreses que s'hi dediquen són eminentment masculines i l'entorn és dur, com en moltes indústries, i també brut. Tot i aquests preàmbuls, l'enginyera industrial Ana Hernández Rivera, sempre ha treballat en empreses siderúrgiques. La primera, en una foneria de peces de ferro colat per a l'automoció. Hi va començar fent pràctiques per un projecte de xarxes neuronals i s'hi va quedar nou anys, fins que li va sortir l'opció de treballar al Celsa Group. "Era una bona oportunitat de creixement a una indústria gran", explica en una entrevista a Fulls d'Enginyeria.
A l'Ana sempre li havia agradat tot aquest àmbit i, de fet, va fer la doble titulació i es va especialitzar en materials. Ara, fa quatre anys que és la Process manager de la planta de Celsa Barcelona (Castellbisbal) que s'encarrega de transformar la ferralla a semielaborats que són matèria primera per al procés de laminació. Treballa a la mateixa unitat que l'Elisabeth Mansilla, també enginyera de processos que ja fa set anys que està en aquesta feina. Ella s'encarrega de l'optimització dels processos, és a dir, d'intentar reduir els consums, millorar els rendiments d'algunes de les plantes i intentar reduir la petjada de carboni, entre altres.
És enginyera química i es va traslladar a Barcelona, després de fer la carrera a Castella-la Manxa, per treballar precisament a Celsa. "A mi m'agradava l'enginyeria clàssica, de base molt tècnica", diu l'Elisabeth, que creu que Celsa és una indústria que permet desenvolupar aquestes funcions. "Si tens base d'enginyeria, és una sala de jocs perfecta", afegeix. L'Elisabeth valora molt poder comptar amb pressupost per a desenvolupar projectes nous, innovadors i intentar traslladar un sector tan clàssic com l'acer "un pas més enllà". "La indústria de l'acer no defrauda", diu convençuda.
Té 35 anys i tot i reconèixer que és una indústria "clàssicament masculinitzada" té un "fil d'esperança" perquè han començat a entrar més noies a la fàbrica. És el cas de la també enginyera industrial Nerea Fernández Ibarz, que té només té 26 anys, però ja és encarregada del manteniment i la gestió industrial de la planta de Ferimet Granollers. És la seva segona feina com a enginyera, després d'estar un temps en una oficina tècnica. Té clar que li interessa més el tipus de feina de CELSA Group i hi veu molts avantatges. "No és una companyia per avorrir-se", diu Fernández Ibarz, "el sector t'endureix com a dona".
Women30/30
Actualment, només el 12% de la plantilla -de 10.000 empleats- són dones i una gran part formen part de departaments de suport com ara finances, recursos humans o administració. La companyia s'ha fixat arribar al 30% de dones el 2030 en el que anomenen objectiu Women 30/30, inclòs dins el seu Pla Social (ESG. La companyia s'ha proposat escoltar la veu de les dones de la plantilla, però també altres accions com ara atraure talent femení, visibilitzar les dones que formen part de l'empresa i incrementar la presència de dones en lloc de treballs estratègics o de responsabilitat.
En el marc del Dia Internacional de les Dones, el 8M, de l'any passat es van organitzar alguns focus grup de dones de diferents unitats de negoci per, precisament, establir diàlegs per millorar el paper de la dona a la companyia. D'aquestes reunions, com a part de la campanya #WomenOfSteel, han sortit plans d'acció concrets com ara la millora de la comunicació de les vacants internes i la creació d'una guia de llenguatge inclusiu i d'altres petites accions com ara oferir equips de protecció individual (EPIs) en talles femenines i en patrons d'embarassades o posar a disposició de les dones de la plantilla, kits sanitaris femenins als lavabos per a dones.
Precisament, la imatge de la dona al sector d'acer li va costar una mica d'acceptar a la Laia Rascón, quan li van dir que cada dia s'havia de treure totes les joies per entrar a treballar, un requisit que se suma a la roba taronja característica de la planta. Té només 23 anys i va començar a CELSA Group en unes pràctiques per aconseguir la certificació ISO14001 a la planta Aceros de l'Arboç sobre sistemes de gestió mediambientals, però va acabar portant el projecte. Des del gener passat és enginyera de processos a la planta i ara està liderant la implantació d'un nou sistema per millorar el control de la producció. El sector no l'atreia, explica, però l'experiència inicial la va convèncer. "Puc ser igual de vàlida vestida de taronja i bruta", diu Rascón. Va estudiar Enginyeria de disseny industrial i Desenvolupament de Producte i l'acer no l'atreia, però en conèixer-lo va començar a veure-li les virtuts. "M'ha anat agradant i ara ja m'atreu més la indústria que el disseny", conclou aquesta jove enginyera.
Deixar de ser 'la nena', el gran repte
Ser dona (i jove) en un entorn masculí no sempre és fàcil. D'una banda, el canvi social i generacional no ha arribat a unes plantes ocupades eminentment per homes. Laia Rascón explica que això la va condicionar en uns inicis i patia per haver de dir a treballadors que podien ser el seu pare que canviessin maneres de treballar. "Fer-ho m'ha donat molta seguretat en mi mateixa i comprovar que, si jo crec el el que dic, ells també", diu Rascón. El gènere influencia però també l'edat. De fet, Hernández creu que s'han de fer valer més i demostrar aspectes que als homes se'ls pressuposen. "Has de demostrar que saps, que ho fas bé, que aguantes l'entorn, que t'integres i que no tens por", resumeix l'enginyera.
Nerea Fernández reconeix que algunes persones se sobten quan la veuen a planta, on n'hi ha realment poques i que als homes i sobretot als més veterans, els costa "acceptar que siguis enginyera perquè soc la nena". "A mi no em fa res", diu Fernández, "però són comentaris que sobren".
La transformació d'una indústria pesant
La robòtica, l'automatització i altres tecnologies innovadores estan transformant la indústria, també la del metall, que situa aquestes noves eines com un aliat per a la feminització. Tal com diu Ana Hernández, "que hi hagi dones enriqueix la cultura" i la indústria del metall també ha de plasmar tota aquesta evolució. En aquest sentit, el talent femení pot començar a sentir-se més atret per la siderúrgia si es pot ensenyar com una "indústria moderna i actualitzada" que ja no necessita només la força física. Mansilla coincideix "cal un canvi social perquè hi hagi més dones". Per això, creu que és important no fixar un "sostre de vidre" i superar tots els estereotips. "Com a companyia hem de ser conscients que és una indústria viva amb molts processos interioritzats", diu Mansilla, "cal fer èmfasi en aquest canvi".
