Aquest any es compleixen dos aniversaris que demostren el compromís dels enginyers industrials pel món de la cultura, la ciència i la tècnica: 40 anys del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) i 45 anys de I'Associació del Museu de la Ciència i la Técnica (AMCTAIC).
La història ve de lluny. Tot va començar l'any 1934 quan la Generalitat republicana promulga la Llei de Patrimoni Històric, Artístic i Científic de Catalunya, que, entre altres coses, va donar lloc al fet que en el 1937 es promogués la creació d'un Museu de Ciència i Tècnica de Catalunya. Es va nomenar Santiago Rubió i Tudurí, enginyer industrial i director de l'escola d'enginyers durant la guerra civil, primer director. Aquest projecte primerenc va quedar estroncat per la guerra civil, com tants d'altres.
Quaranta anys més tard, el 1977, l'Associació d'Enginyers va recuperar la idea, i va començar a treballar per la creació d'un nou museu. Els impulsors van entendre que, per donar més força al projecte, calia incorporar altres protagonistes de la societat civil que hi estiguessin interessats, i van decidir crear l'any 1979 I'Associació del Museu de la Ciència, de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC), oberta a totes les persones interessades, pocs anys després de la creació en el 1973, de la "Association for Industrial Archaeology'' a Anglaterra, amb l'objectiu de protegir el patrimoni industrial britànic.
Els enginyers industrials varen ser molt actius, ja que no tan sols activaren els contactes polítics per aconseguir el museu, sinó que també anaven recollint peces, que serien la base del futur museu, buscant llocs on guardar-les.
Finalment, es va aconseguir l'objectiu. L'any 1983 la generalitat va comprar la fàbrica Aymerich, Amat i Jover, antic vapor tèxtil llaner de Terrassa, que havia estat en funcionament de 1908 a 1978, per poder-hi instal·lar el Museu. L'equipament es va inaugurar oficialment el 1984. Al mateix temps, es va nomenar Eusebi Casanelles i Rahola, enginyer industrial, primer director del museu.
Hi ha dues dates també significatives a retenir: el 1990, quan el Museu de la Ciència i de la Tècnica, és declarat Museu Nacional, junt amb el MNAC i l'Arqueològic, començant a anomenar-se MNACTEC, i també, el 1991 quan s'inicien les activitats educatives. Durant els últims anys la AMCTAIC ha treballat per a la consolidació del museu i la defensa del patrimoni industrial.
En la seva trajectòria, el museu no ha tingut mai una voluntat centralitzadora, ben al contrari: ha impulsat les iniciatives museístiques que s'anaven creant arreu de Catalunya per ajudar a explicar el context industrial del seu territori. El 1998 es va crear el Sistema Territorial del MNACTEC del qual actualment formen part vint-i-nou museus, que té com a finalitat conservar, investigar i realçar l'important patrimoni de la industrialització a Catalunya.
I de cara al futur, què hem de fer de cara el futur? Tenim un bon relat fins a I' aparició dels xips i l'inici de la robòtica. Però els enginyers hem de pensar com volem que la societat ens vegi d'aquí a trenta anys. Com fem que els progressos científics, tècnics i industrials actuals tinguin un relat coherent? Com conservem la documentació, tant dels avenços com de les empreses? Com afectarà la digitalització i la intel·ligència artificial? Què volem conservar i com?
Els Museus es plantegen aquests mateixos reptes. Per això, convocarem l'any vinent les XIII Jornades del Patrimoni Industrial, triennals, amb el lema: Patrimoni Industrial al segle XXI per debatre tots aquests temes. Els enginyers hem de ser protagonistes. Per això, us animo a participar i a compartir aquesta preocupació per crear un debat i treballar alternatives de futur.
Més Opinió
- Respon
Enllaç permanent