El juny passat traspassà en Paco Solé Parellada, enginyer industrial i economista. Professor extremadament reconegut i apreciat en el sistema universitari català però també a moltes universitats d’arreu del món.
Els Fulls d’enginyeria se’n varen fer ressò i de manera molt pertinent resumien que el professor Solé havia fet una contribució majúscula a la formació d’enginyers industrials i que havia estat pioner en la creació i la difusió del coneixement sobre la contribució de la universitat al desenvolupament econòmic i social, fet pel qual el Govern li va atorgar el 2023 la medalla al treball president Macià. Així i tot, la majoria de les ressenyes publicades en aquell moment varen emfatitzar preferentment el fet de la seva dedicació al seu restaurant, Les 7 Portes, i la seva aportació a la gastronomia catalana. Des del convenciment que està per fer, en profunditat, el balanç de la trajectòria universitària d’una persona que ha estat molt rellevant en els darrers quaranta anys del sistema universitari català voldria fer una primera aproximació al seu llegat. No em referiré a les seves activitats docents o de recerca sinó que posaré l’accent en la feina feta com a gestor i/o promotor d’iniciatives orientades a contribuir a la innovació, a la transferència de coneixement a la societat i, de manera general, a la millora de les universitats.
Els anys vuitanta foren un període cabdal de canvis per al sistema universitari, marcat bàsicament pels esdeveniments següents: la Llei de Reforma Universitària (LRU) del 1983, l’entrada d’Espanya a la Unió Europea el 1986, el traspàs de les universitats a la Generalitat de Catalunya el 1988... però també cal tenir present que a mitjan dècada emergeixen amb força les aleshores anomenades “noves tecnologies” (electrònica, nous materials, biotecnologia, etc.) que canviaran de manera decisiva la societat les dècades següents i posaran en evidència la necessitat de la gestió de la tecnologia i de la innovació com a element rellevant de la competitivitat empresarial. És en aquest context de canvis dels vuitanta en el que el professor Solé esdevé un agent actiu, amb capacitat d’incidir i de donar joc. Un rol que quedà consolidat des d’aleshores en múltiples tasques i fronts d’acció que comentaré a continuació.
El desplegament de la Llei de Reforma Universitària fou, entre moltes altres coses, una oportunitat per modernitzar els departaments universitaris i promoure les activitats de recerca i de transferència del professorat. En el cas de la UPC es creà el Departament d’Organització d’empreses del qual el professor Solé n’esdevingué el primer director. Veníem d’un model caduc, convencional i jeràrquic on hi havia tres “càtedres” a les escoles d’enginyeria: Economia, Empresa i Producció que emparaven les assignatures pròpies del món empresarial. Fou també una oportunitat per promoure assignatures i/o impartir temaris dels nous temps com emprenedoria, innovació empresarial, gestió de la qualitat, sistemes d’informació, etc. L’enginyeria d’organització industrial guanyà en reconeixement. Finalment, la incorporació a la Unió Europea facilitava la internacionalització de les activitats universitàries. La primera xarxa internacional a la qual participà, a finals dels anys vuitanta, fou tota una declaració d’intencions: “Groupe de Recherche Européen sur les Milieux Innovateurs” (GREMI).
El canvi de marc legal també feu possible el desplegament d’una formació contínua moderna per part de les universitats. En el cas de la UPC això fou possible a partir de la Fundació Politècnica en la creació de la qual el professor Solé hi intervingué.
La reforma universitària del 1983 va crear les actuals àrees de coneixement a les quals s’adscriuen els professors. En aquest marc les escoles d’enginyeria varen optar per agrupar les disciplines d’empresa a l’àrea d’organització d’empreses. Aquest fet portà que l’àrea fos compartida per Facultats d’Economia i Empresa i Escoles d’Enginyeria i feu palesa la necessitat d’integrar cultures de treball i enfocaments diferents. En paraules del professor Cuervo (Universidad Complutense): “un repte en la resolució del qual en Paco Solé va jugar un paper nuclear”. Contribuí a la recerca de consens i a la solució dels potencials conflictes sorgits a conseqüència del nou marc legal. Li serví també per aquest objectiu la seva doble afiliació a les associacions de professors universitaris d’enginyeria d’organització i d’empresa de l’estat espanyol (ADINGOR i ACEDE respectivament). Un altre exemple d’aquesta capacitat de crear ponts fou la seva implicació en la posada en marxa del primer MBA interuniversitari de les Universitats públiques catalanes (UPC, UAB; UB) a mitjans dels anys vuitanta.
En aquesta modernització de la universitat una de les seves preocupacions recurrents era la millora de la “governança”. Va participar, a la UPC, en la concepció i implementació del primer pla estratègic d'una universitat espanyola, així com en el contracte -programa origen del finançament per objectius. Va promoure i impartir, a Espanya i Llatinoamèrica, cursos de gestió universitària per a rectors que esdevingueren referents. La seva preocupació per la governança, pels models d’estructura organitzativa i el rol de la funció directiva de les universitats es mantingué activa al llarg dels anys.
"El professor Solé fou una persona amb un perfil d’excel·lència en recerca i docència que va treballar al llarg de més de quaranta anys per la millora de les universitats."
Quan a mitjans dels noranta la tercera missió universitària incorporà a la creació d’empreses com a instrument de transferència, va crear el programa Innova en la Universitat Politècnica de Catalunya. Un programa orientat a promoure i difondre l'esperit emprenedor i de la innovació entre els diferents col·lectius universitaris, fer valdre el coneixement intern i impulsar la creació de patents i spin-off. Un programa pioner a Espanya per dur a terme un canvi en la cultura universitària de transferència existent fins aquell moment. El programa Innova per la seva amplitud i ambició es convertí en un referent per a la majoria de les universitats espanyoles. En la mateixa direcció intervingué en el moment fundacional del parc Científic i Tecnològic, “Fundació Parc UPC”, que fou, en bona part, fruit de la seva inspiració i del qual en va ser el primer director.
En l'àmbit extern això es complementà amb la seva vinculació amb l’ecosistema innovador de Barcelona. Col·laborà, amb Barcelona Activa (on contribuí al primer pla estratègic i de formació de l’entitat, amb el 22@ i fou membre de l'equip d'Experts del RIS3 de la DG REGI de la Comissió Europea entre moltes altres activitats orientades a crear sinergies. En paraules seves “La meva especialitat sempre ha estat estudiar com un ecosistema prospera: primer creus que és per un tema de localització i de política industrial. Però després t'adones que té a veure amb moltes altres coses […]. Un territori on no hi hagi cultura meritocràtica, capital humà format i emprenedor és molt difícil que prosperi” (del llibre “Barcelona Startup” de Mar Galtés).
Finalment una referència obligada a la Fundació CYD. Una iniciativa de la qual va ser un dels impulsors amb Ana Botín i Francesc Santacana. Una fundació orientada a impulsar la contribució de les universitats espanyoles al desenvolupament econòmic i social. De nou, una iniciativa promoguda per ell convertida en referent i plenament consolidada. En fou vicepresident durant molts anys.
El professor Solé fou una persona amb un perfil d’excel·lència en recerca i docència que, assumint nombroses tasques directives i de gestió, va treballar, al llarg de més de quaranta anys, per la millora de les universitats, de la seva governança, de les seves activitats de transferència i valorització del coneixement i va promoure la reflexió i l’acció en relació amb els ecosistemes innovadors. La seva remarcable capacitat de comunicació contribuí sense dubte a portar endavant iniciatives i projectes amb consens i amb realisme. Una tasca ingent que, cal dir-ho, ha influït de manera decisiva a diverses generacions de gestors i professors universitaris i ha contribuït a la modernització de les universitats en els darrers quaranta anys.
