Reduir les pèrdues d’aigua i estalviar energia. Això és el que van aconseguir a Raimat després d’una inversió en les infraestructures de reg. Van fer el que s’anomena un entubat del canal i van aconseguir no requereix bombeig per regar cosa que comporta que el 75% de la superfície no necessiti energia per ser regada. Amb aquesta millora, l’empresa ha reduït un 15% les pèrdues d’aigua, les fuites i l’evaporació, s’ha estalviat 450.000 kw i ha evitat 60.000 kg d’emissions de CO2.
Així ho ha explicat l’enginyer agrònom de Raimat Joan Esteve durant la jornada ‘El canvi climàtic i la gestió de l'aigua al sector agrari’ organitzada conjuntament entre Enginyers Industrials de Catalunya i el Col·legi d’Enginyers Agrònoms per reflexionar sobre els canvis que necessita l’agricultura en un context de descens de la pluviometria. Esteve ha explicat que Manel Raventós va ser un “visionari” perquè va apostar per transformar una finca àrida en una finca vitivinícola de 3.000 Ha que doten a Codorniu d’una gran oferta de vins i caves d’alta gamma.
El reg, en el 99% dels cultius, està estretament vinculat en la producció i, per tant, en els ingressos. En canvi, a la vinya, no és així i per aconseguir segons quines varietats es pot fer regant de diferent manera. Per això, a Raimat, s’han fet diverses estratègies per aconseguir els resultats esperats. “En funció de l’estrès hídric tenim una varietat millor o no”, relata Esteve. Aquesta variabilitat s’ha de gestionar sobre el terrenyen funció de la vigorositat del sol. A Raimet, segons explica Esteve, ha implementat diversos sistemes a partir del qual han aconseguit reduir un 12% el consum d’aigua millorant, també, la qualitat i la producció.
Han utilitzat el que s’anomena PRD (Partial Root Drying) un sistema que rega de manera alterna dues zones d’una mateixa soca. Això provoca un fals senyals d’estrès, la planta consumeix menys aigua i el raïm resulta de més qualitat. “És un senyal d’estrès donant l’aigua necessària”, especifica Esteve. Amb aquest sistema es pot arribar a estalviar un 40% i, segons l’enginyer, es podria aplicar a altres cultius com ara el presseguer. Altres tipus de reg, com ara el reg enterrat localitzat o el mulching són altres maneres d’afrontar la necessitat de reg que redueixen un 25% i un 20% respectivament la necessitat d’aigua.
Reg i desenvolupament
Raimat és un exemple de l’ús eficient de l’aigua que, en el context actual de sequera, però també de canvi climàtic i sobretot tenint en compte que el zones agrícoles de Catalunya són les mateixes zones on plou menys. Antoni Enjuanes, enginyer agrònom del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, creu que els agricultors sempre han compensat el “dèficit hídric” ja que moltes tasques de les que fan van destinades a retenir aigua al sol. I és que, tal com recorda Enjuanes, l’activitat humana a les zones on s’ha disposat d’aigua s’ha multiplicat i ha contribuït al seu creixement econòmic. “El regadiu també és per reequilibri territorial”, diu Enjuanes, “és una eina de desenvopuament rural”. Posa d’exemple la incorporació de 120 joves al camp, a les Garrigues, després d’haver potenciat un projecte de regadiu que “amb tecnologia i coneixements” s’ha aconseguit fixar-hi una població.
Tot i això, Enjuanes reconeix que la major part del reg encara és per gravetat, una situació que s’ha de resoldre i aprofitar que la demanda agrícola és “més elàstica” que la industrial o de boca. Creu que s’han d’adaptar els conreus i els pagesos amb xarxes modernitzades que permetin aplicar l’aigua de la millor manera possible. “La modernització del regadiu és per gestionar la misèria”, assumeix Enjuanes.
La gestió dels plans hidrològics
La tecnologia i la modernització dels regs són un primer pas per estalviar aigua o fer-ne un ús eficient. Però en un esglaó per sobre, hi ha el paper de les comunitats de regants i els responsables de les diferents conques. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), per exemple, està treballant en un nou pla hidrològic que, entre altres aspectes, revisarà les dotacions d’aigua, l’estat de les masses i redefinirà els cabdals generadors màxims i les taxes de canvi en les masses d’aigua. Per exemple, el nou pla aportarà nous límits de captació però també de construcció de granges, que no s’autoritzaran si no garanteixen un tractament adequat del retorn. “S’han de fer les coses de diferent manera perquè ara no s’estan fent bé”, admet Ángel García Vera, de la CHE.
El regadiu i la sobirania alimentària
L’índex de sobirania alimentària de Catalunya està al 41%, actualment. La població del país, en paral·lel, augmenta. Per tant, tal com assenyala Ignasi Servià, enginyer agrònom del Col·legi, si no s’incrementen els valors de regadius, aquesta sobirania es perdrà. Per Servià, l’aigua és un recurs escàs però cada vegada hi ha més necessitat, però no només pel regadiu, sinó també per altres indústries com és la de l’hidrogen verd o els centres de dades, que exemplifica que necessiten l’equivalent a 100 Ha de blat de moro.
Servià ja havia alertat d’aquesta situació en aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria al costat de l’enginyer industrial Joan Gaya. Gaya coincideix amb Servià de la necessitat de modernitzar el regadiu, critica el reg per inundació i qüestiona que el cost de l’aigua no ha estat “un incentiu” per al seu ús eficient en aquest sector. A la vegada, Gaya alerta que l’abandonament dels conreus i el conseqüent augment del terreny forestal ha contribuït a la reducció de l’aigua que arriba als embassaments.
Aquesta mateixa conclusió la defensa Gabriel Borràs, Responsable de l'Àrea d'Adaptació de l'Oficina Catalana del Canvi, que posa sobre la taula que la capacitat dels boscos de capturar CO2 disminueix un 17% els darrers 25 anys perquè “estressats” alenteixen la fotosíntesis a més de generar menys aigua blava. Gestionar la muntanya i la massa forestal, diu Borràs, no només contribuiria a una millor gestió de l’aigua sinó també dels incendis. Posa d’exemple les franges de vinya conreades al Cap de Creus que van servir per aturar l’incendi l’hivern del 2022.
“La pitjor mesura d’adaptació al canvi climàtic és la no gestió del territori”, diu Borràs, que recorda que la disponibilitat d’aigua s’ha reduït un 54% els darreres 20 anys i que, per exemple, en molts llocs plou un 35% menys, els estius, que fa 73 anys. Per això, aposta per la gestió dels boscos i l’agricultura regenerativa. “Encara que els embassaments estiguin plens, posem-nos a fer els deures”, demana.
