El repte de repensar els màsters universitaris

En els darrers anys hem vist un increment de màsters universitaris (MU) a totes les universitats catalanes i, alhora, una davallada en el nombre d'estudiants matriculats. Amb aquesta nomenclatura, i segons el decret 822/2021, es recullen les titulacions oficials que tenen com a objectiu proporcionar una formació avançada, especialitzada o multidisciplinària, que pot ser acadèmica, professional o orientada a la recerca. Sovint es parla, en llenguatge col·loquial, de màsters de continuïtat. A la major part de les titulacions de màsters ofertes per les nostres universitats, els tres àmbits estan força barrejats. A més, aquests màsters poden ser de 60, 90 o 120 ECTS, sense que la durada del màster impliqui, la major part dels casos, res més que una decisió de la universitat. És veritat que en certes professions regulades, com l'Enginyeria Industrial, el màster que regula l'exercici de la professió és de 120 ECTS, però és l'excepció. Aquest fet comporta confusió entre els possibles candidats a estudiar un MU.

La regulació de l'estat espanyol, diferent respecte a la major part d'estats que conformen l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (4 +1 vs. 3+2), afegeix també un grau de confusió. No són pocs els nostres graduats de quatre anys que opten per fer un màster a qualsevol estat de la UE (Dinamarca, Països Baixos i Alemanya són els preferits), malgrat que han de cursar 120 crèdits (dos anys). En canvi, a l'inrevés és menys habitual, malgrat que seria possible tenir un grau i un màster en només quatre anys.
 

subscriu-te

 

La pregunta que sorgeix és: què busquen els nostres graduats en els màsters que no som capaços d'oferir de manera explícita? Estaríem d'acord que un màster permet aprofundir en una àrea específica d'un camp d'estudis (especialització), millorar les competències professionals i accedir legalment a la realització del doctorat. No és tan clar que els dissenys dels màsters actuals facilitin un augment significatiu d'oportunitats laborals: quina interacció hi ha entre els màsters oferts i les empreses que han de contractar els graduats? O de quina manera s'afavoreix que l'estudiant aconsegueixi una xarxa de contactes que li permeti conèixer professionals del sector i obrir la porta a noves oportunitats laborals?

"No és tan clar que els dissenys dels màsters actuals facilitin un augment significatiu d'oportunitats laborals."

Si s'observa l'esmentat exemple de Dinamarca, la major part dels màsters estan enfocats a afavorir la interacció dels estudiants amb el teixit industrial: classes concentrades en determinats dies de la setmana, pràctiques obligatòries i remunerades des del primer dia, oportunitat de fer el Treball Final de Màster (TFM) a les empreses i uns departaments de carreres professionals totalment orientats a enfortir la relació Universitat-Empresa.
Potser seria el moment de repensar de quina manera estem dissenyant i oferint els nostres màsters. De fet, els nous màsters d'IQS han estat inspirats en referents amb una forta dimensió pràctica i una destacada vinculació amb les empreses i organitzacions.

Pel que fa a l'accés al doctorat, pensem en un bon màster de recerca, el més transversal possible i on es faci èmfasi en les habilitats i competències necessàries per a realitzar una recerca de qualitat des del primer dia.

Pensem-hi.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.