Soc enginyera, fa 27 anys que estic a l’administració pública i actualment ocupo el càrrec de subdirectora d’edificació a la Diputació de Barcelona. Al llarg de la meva trajectòria he passat per quasi tots els nivells: des de tècnica base, passant per responsable, comandament intermedi i el dia d'avui ocupant un càrrec directiu. He crescut professionalment dins de l’administració pública mitjançant criteris de mèrit i capacitat i tinc la sort de poder dir que mai he viscut de primera mà una discriminació explícita pel meu gènere. Recordo perfectament una de les meves promocions l’any 2002 en la que jo estava embarassadíssima de la meva primera filla.
Tot i això, la fotografia global de la representació femenina en espais de decisió mostra que encara hi ha camí per recórrer. A Catalunya, malgrat la presència majoritària de dones en la funció pública, la seva representació en llocs de direcció continua sent inferior a la proporció que ocuparien si no existissin barreres estructurals. Segons dades de l’Observatori de la Igualtat de Gènere, només el 33,4% dels càrrecs directius i gerents a Catalunya estan ocupats per dones (govern.cat).
Aquesta fractura entre igualtat formal en l’accés i desigualtat real en la presa de decisions exigeix una mirada més profunda. Com afirma Soledad Murillo, sociòloga especialitzada en igualtat, “denota la importància de reconèixer els obstacles estructurals i culturals que limiten la plena participació de les dones, malgrat la legislació i les polítiques formals d’igualtat”.
Si les dones són majoria en molts àmbits de l’administració pública, però quan mirem els llocs de màxima responsabilitat, la proporció no es manté... Ens trobem davant d’un sostre de vidre també dins les institucions públiques?
El concepte de sostre de vidre descriu aquelles barreres invisibles —no escrites, però reals— que dificulten l’accés de les dones als llocs de màxima decisió. No és una exclusió formal, sinó un conjunt de factors acumulatius: biaixos inconscients en la valoració del lideratge, xarxes informals de confiança, patrons de disponibilitat associats a determinats rols o trajectòries professionals que penalitzen interrupcions o dedicacions parcials.
"Fins i tot en entorns altament professionalitzats i orientats al mèrit com el nostre, el sostre de vidre pot ser més discret, però encara existeix"
En el cas de l’enginyeria, el repte és doble. D’una banda, la presència femenina en determinades especialitats tècniques continua sent inferior a la masculina, fet que redueix la base de professionals que poden optar, amb els anys, a càrrecs directius. De l’altra, fins i tot quan la incorporació femenina augmenta en les noves promocions, la representació es va diluint a mesura que s’ascendeix en l’escala de responsabilitat. A Catalunya, malgrat la presència significativa de dones en el conjunt del sector públic, la proporció femenina disminueix en els nivells executius més alts. Això suggereix que, fins i tot en entorns altament professionalitzats i orientats al mèrit com el nostre, el sostre de vidre pot ser més discret, però encara existeix.
Dins del sector públic, i això és important!, el perfil del professional de l’enginyeria té el talent i capacitat per afrontar responsabilitats de direcció. La nostra formació tècnica, combinada amb l’experiència en resolució de problemes complexos i gestió d’equips, ens fa perfils versàtils i molt preparats per contribuir de manera efectiva a la presa de decisions estratègiques i a la millora dels serveis públics.
A l’administració pública catalana s’han impulsat mecanismes per fomentar la igualtat, com ara programes formatius específics, indicadors de gènere i mesures de sensibilització. Hi ha progressos visibles: l’augment de dones en alts càrrecs en alguns departaments supera la paritat formal, però alhora moltes entitats o nivells intermedis encara resten desequilibrats (catalunyapress.cat).
Des de la meva experiència personal, he vist el valor que aporta la diversitat de perspectives en decisions complexes, una riquesa més gran de solucions i una gestió més integral de l’equip. Però per aconseguir que aquestes experiències es reprodueixin de manera sistemàtica, cal anar més enllà de la igualtat formal i impulsar una igualtat real en trajectòries i oportunitats de lideratge, tant en la selecció com en la provisió de llocs de responsabilitat.
El sostre de vidre no sempre és un obstacle explícit o intencional. És, sovint, una combinació de normes no escrites, expectatives culturals i pràctiques organitzatives que posen traves subtils al progrés professional. Trencar-lo és un repte que requereix visió, voluntat i accions concretes. Perquè el sector públic, que ha de ser exemplar en igualtat, tingui una direcció que reflecteixi plenament el talent i la diversitat que existeix.
