Les empreses catalanes amb relacions comercials amb els Estats Units afronten amb inquietud les conseqüències d’un augment dels aranzels. Segons el darrer Mòdul d’actualitat empresarial del primer trimestre de 2025, elaborat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i la Cambra de Comerç de Barcelona, un 15% de les empreses del país mantenen vincles econòmics directes o indirectes amb el mercat nord-americà, i d’aquestes, un 60% es declaren preocupades per l’impacte d’aquesta pujada aranzelària.
El sector industrial és, de llarg, el més exposat i afectat. El 43% de les empreses d’aquest àmbit tenen relacions comercials amb països de fora de la Unió Europea, i un 23% d’elles treballen específicament amb els Estats Units, xifra molt superior a la registrada en sectors com el comerç (10%) o l’hostaleria i altres serveis (12%).
Aquesta situació té una explicació clara: moltes empreses industrials catalanes formen part de cadenes globals de valor, on els béns intermedis travessen diverses fronteres abans d’arribar al consumidor final. Els canvis aranzelaris o de tipus de canvi, com la recent depreciació del dòlar, poden afectar la competitivitat d’aquests productes o fins i tot provocar, com ja ha passat en el sector turístic, cancel·lacions massives de reserves per part de visitants nord-americans.
Les petites empreses, les més vulnerables
Un altre element rellevant és la mida de les empreses. Les grans empreses, tot i tenir més vincles amb l’estranger, es mostren menys preocupades, ja que disposen de més recursos per absorbir l’impacte dels aranzels. En canvi, les microempreses i petites empreses, que representen una part significativa del teixit productiu català, es declaren molt més vulnerables. Aquestes entitats, amb recursos limitats i marges de benefici estrets, tenen menys capacitat per fer front a increments sobtats dels costos de producció o canvis en les condicions de mercat.
Un 67% de les empreses amb relacions internacionals esperen que l’augment aranzelari tingui un impacte directe en els seus costos. Davant d’això, la reacció principal serà repercutir parcialment aquest cost en el preu final dels productes, com afirmen el 73% de les empreses enquestades. Paral·lelament, un 54% preveuen absorbir part del cost reduint els seus marges de benefici, una estratègia que pot comprometre la seva viabilitat a mitjà termini.
Només un petit percentatge (6,7%) preveu beneficiar-se de la nova situació. Aquest escenari es podria donar, per exemple, si l’augment dels aranzels a altres països desviés la demanda cap a empreses catalanes, o si l’enfortiment del dòlar millorés la competitivitat dels seus productes al mercat internacional.
Noves estratègies empresarials davant el nou escenari global
En resposta al nou entorn geopolític i comercial, les empreses catalanes estan redefinint les seves estratègies. Més de la meitat (54%) preveuen intensificar les seves inversions i vendes dins del mercat de la Unió Europea, una decisió que reflecteix una tendència cap al regionalisme econòmic i la reducció de la dependència de mercats extracomunitaris. A més, el 54% també optaran per diversificar els seus proveïdors per reforçar les cadenes de subministrament i reduir riscos.
En canvi, només un 12% contempla traslladar totalment o parcialment la producció al país que imposi l’aranzel, una mesura que implica inversions importants i riscos afegits, especialment per a les empreses més petites.
Davant d’aquest panorama incert, les empreses coincideixen en les accions que hauria d’emprendre el govern per minimitzar l’impacte de l’augment dels aranzels. En primer lloc, el 90% dels enquestats reclamen iniciatives de diplomàcia comercial i negociació política per evitar tensions comercials i reduir barreres. També demanen un major suport a la producció local, mitjançant la simplificació de tràmits administratius i la millora de les infraestructures logístiques, així com una reducció dels costos duaners.
Altres mesures destacades inclouen ajudes per explorar nous mercats fora de la UE, suport per localitzar nous proveïdors i la implementació d’incentius fiscals que permetin fer front als nous reptes del comerç internacional.
