Tot i que no hi ha dades concretes de l’ajuda que suposa participar al programa de mentoria M2m del Club de Dones Politècniques de la UPC, les seves impulsores estan convençudes que funciona. El retorn que reben de les participants és encoratjador perquè moltes enginyeres i titulades en graus tècnics expliquen que s’ha postulat per posicions i feines que, sense el suport de la mentora, potser no ho haguessin intentat. Així ho explica Mireia Hernan, coordinadora del programa que, aquest mes de juny, ha tancat la desena edició. “Tenir una mentora ajuda molt a presentar-se, a enfocar les entrevistes i, en definitiva, a empoderar-se”, diu Hernan en declaracions als Fulls d’Enginyeria.
Precisament l’empoderament és l’objectiu principal de l’M2m. Hi arriben estudiants o recent graduades a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i, en un 80 % són enginyeres de diferents especialitats. Hernan reconeix que veuen com, sovint, les enginyeres ja no es presenten en determinats processos de selecció “ambiciosos”, un fet que posa de manifest, segons Hernan “que tendim a autorebaixar-nos”, una situació que no es dona, en canvi, en els homes.
Per això, s’ha anat perfeccionant el programa i, en l’edició que acaba de finalitzar, s’hi ha introduït activitats i programes d’oratòria perquè les joves enginyeres desenvolupin competències d’explicar-se i donar-se a conèixer “a elles, als seus projectes i a la seva propsota de valor”. “Ho han agraït moltíssim”, diu Hernan. A més, la coordinadora del programa assenyala que les mentores també han reconegut que ha ajudat “a créixer” a les seves parelles tot i que “el nivell ja és altíssim”.
L’M2m ha fet un curs marcat per la virtualitat a causa de les restriccions COVID-19 però tot i això, fins a una trentena de parelles s’hi han apuntat. De cara a l’any vinent, es proposen arribar a un màxim de 34, per no créixer de forma exponencial com ho han fet fins ara i consolidar la qualitat del programa. De fet, ja tenen llista d'espera i, a més, es comencen a trobar amb mentorades que volen repetir l’experiència i, en aquests casos, canvien de mentores perquè puguin tenir “més referents femenins i altres visions”.
De cara al curs vinent, Hernan confia en poder recuperar la presencialitat i amb ella totes les activitats que es feien anteriorment, com poder ser trobades o visites a fàbriques i empreses que, amb la pandèmia, s’han hagut de suspendre.
