El turisme d’alta muntanya s’està convertint a poc a poc en un problema de sostenibilitat molt greu, i cada vegada hi ha més afició. Les llargues estades, l’evocació de residus al medi, el desgast natural causat per la petjada ecològica... Totes aquestes accions quotidianes que es duen a terme diàriament a la muntanya està fent que el medi no sigui el mateix, i, que des de l’enginyeria es busquin solucions per conservar i disminuir el màxim possible el desgast de l’entorn natural.
En aquesta situació d’emergència, on més es posa el punt de mira és al camp base de l’Everest. El pic més alt del món ha guanyat molta fama amb el pas dels anys, i per tant, moltes escaladors i alpinistes s’atreveixen a fer el cim. El problema que es presenta és que per ascendir i descendir 8.849 metres es necessita més d’un dia, ja que, s’han de complir un seguit de climatitzacions i descansos que moltes vegades deriven en una estança d’uns tres mesos en els camps de descans.
Amb aquest context de sostenibilitat a l’Everest, l’escola de disseny i enginyeria de Barcelona, Elisava, va col·laborar amb The NeverRest Project, la companyia d’enginyeria mediambiental i tecnològica, per proposar als estudiants matriculats del Treball Final de Grau la creació de prototips hàbils per millorar la sostenibilitat del Camp Base de l’Everest (5.364m). En aquest marc de creació de prototips, Elisava ha presentat quatre dels projectes millors valorats a Nepal Tourism Board, de la mà de The NeverRest Project.
Aquests projectes consisteixen en: Tendes d’acampar portàtils amb plaques solars flexibles, urinari portàtil que recicla l’orina fins a convertir-la en aigua, un sistema de tendes modulars en forma de cúpula geodèsica que es complementen amb un mòdul passadís que les interconnecta i un manual d'ús de l'espai del camp base de l'Everest.
Nourea és el prototip de reciclatge d’orina ideat per Paula Santacana, estudiant del Grau en Disseny i el Grau en Enginyeria de Disseny Industrial d'Elisava. Aquest projecte soluciona el problema de l’acumulació d’orina a la glacera de Khumbu i evitar així la propagació d’infeccions. “Vaig començar la recerca parlant amb The NeverRest Project, excursionistes i sherpes, el que tots compartien era que un dels problemes era el tractament de residus orgànics, ja que els plàstics o altres objectes ja tenien una manera de reciclar-se, però l’orina o la femta no” diu Paula Santacana. Aquest prototip funciona a partir de filtres que netegen l’orina fins eliminar els compostos que perjudiquen la salut. Cada filtre té uns 240 usos. Actualment, Santacana no ha abandonat el seu projecte, sinó que està col·laborant amb The NeverRest Project. “M’he aplicat molt i vull fer un seguiment del meu prototip perquè sigui funcional l’any que ve”, diu Santacana.
Makura és el projecte d’Irene Morera, estudiant del Grau de Disseny d’Elisava. Aquest consisteix en un sistema de tendes que es connecten entre si, com que són modulars i interconnectables les peces que les conformen passen a ser universals i intercanviables, promovent la sostenibilitat i reduint els costos econòmics i ambientals. Amb aquest prototip es va voler “crear algun tipus de sistema de tendes de campanya que intentes innovar en sostenibilitat, conservació de la calor i, també, implementar altres temes com és el cohabitatge” diu Irene Morera.
Sunmit. Solar tent de Marina Guzmán és un altre dels projectes presentats a Nepal Tourism Board, es tracta d’una tenda d'acampada portàtil amb un panell solar flexible. El sistema està dissenyat per a suportar condicions climàtiques de fred extrem i és fàcil de transportar i muntar, de manera que els alpinistes poden portar la tenda a sobre i reduir el seu impacte mediambiental. Sunmit compta amb dos dies d'autonomia, permet encendre vuit bombetes durant sis hores i la càrrega d'11 telèfons mòbils i dos ordinadors. Aquesta solució reverteix l'ús de generadors i combustibles per a obtenir energia, i evita la contaminació que generen.
Kapas, d’Adrià Fàbregas, és un manual d'ús de l'espai del camp base de l'Everest. Les empreses responsables de muntar les tendres i urbanitzar el territori del camp base no tenen una organització eficaç i Kapas planteja un procés d’organització coherent, justa, resolutiva i ambiental responsable.
Amb aquests projectes que s’estan testejant per posar-los en pràctica l’any que ve, la vida sostenible al Camp Base de l’Everest començarà a ser una realitat en comptes d’un somni. La pràctica de l’escalada i alpinisme a l’alta muntanya, una pràctica cada vegada més comuna, es convertiran a poc a poc, en esports responsables que cuiden la sostenibilitat i el mínim desgast del medi.
