Si la tecnologia de l’hidrogen té, a Catalunya, algun nom propi, aquest és la Universitat Rovira i Virgili que ha aconseguit articular la Vall de l’Hidrogen, que ja s'ha convertit en una estratègia de país. A més de ser una peça clau per a la transició energètica, la iniciativa busca impulsar el desenvolupament industrial que permeti retenir el talent, també arreu del territori. De moment ja hi ha 200 agents involucrats - entre ells la Demarcació de Tarragona d'Enginyers Industrials de Catalunya- i una seixantena de projectes en cartera que han de començar a donar els seus fruits els propers anys i contribuir a reduir, per exemple, les emissions de CO2 al complex industrial de Tarragona. En aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria, la rectora de la URV, María José Figueras, desgrana tot el que pot suposar per la universitat, la demarcació i el país el desenvolupament d’aquesta tecnologia.
La Universitat Rovira i Virgili és una de les institucions implicades amb la Vall de l’Hidrogen, què els va fer assumir el lideratge d’aquest projecte?
Nosaltres som els agents que impulsem la iniciativa, que reconeixíem com a necessària ja que el polígon industrial de Tarragona és un dels que consumeix més residus sòlids. I a més, produeix i consumeix hidrogen gris, precisament que valdria la pena transformar-lo en verd. En aquest sentit, nosaltres enteníem que podíem cohesionar els agents públics i privats del territori. Però amb essència no és només un projecte de Tarragona sinó que és de Catalunya. El mateix Govern identifica la Vall de l’Hidrogen com la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Per tant, és un projectes que involucra el territori però també tot el país.
Què n’hem d’esperar del projecte a nivell de país?
Ha de ser el motor per la transformació energètica que necessitem per assolir el compromís de neutralitat el 2050 de gasos d’efecte hivernacle. El complex químic consumeixen unes 10 tones/hora d’hidrogen gris. Això es tradueix en 90 tones/hores d’emissió de CO2 a l’atmosfera. I això és precisament una de les coses que hem de revertir. És un objectiu que aconseguirem amb energies renovables i que ajudarà altres sectors com ara la mobilitat, amb projectes com els de l’AMB o l’Ajuntament de Tarragona. Realment, la definició d’una vall aglutina tota la cadena de valor, des de la producció fins al consum. Aquesta és la gran idea de la transició que necessita tot el polígon industrial tarragoní. Les dades d’emissió i consum són les més altes de tot Espanya i sud d’Europa i és important que ens puguem d’alguna manera posicionar-nos en relació a la transició.
És un projecte, doncs, molt global perquè implica molts agents diferents. Ho fa més complex?
Jo crec que realment és el bonic. El projecte ja té definida la construcció d’una central de producció d’hidrogen verd que serà la més important de Catalunya i de l’Estat de 150 MW d’electròlisi que es calcula que produiran unes 25.000 tones d’hidrogen verd per entrar a tots els àmbits. Ara hi ha entre cinquanta i seixanta projectes madurs i la universitat no els lidera sinó que ho lideren les empreses i les administracions que han dissenyat projectes específics per cofinançar a través de fons Next Generation.
Tants projectes, ja?
Sí, i tots els projectes actuals tenen un valor econòmic d’entre 1.000 i 1.500 MEUR amb el repte de reduir en unes 325.000 tones les emissions de CO2. Alhora, es calcula que generarien uns 2.400 llocs de treball directes i uns 6.000 d’indirectes. Són projectes que han d’estar finançats pels fons europeus a mitjà termini, perquè és un projecte a tres dècades vista. Un dels objectius finals és la creació d’un Institut de l’Hidrogen.
És, doncs, una mostra del tipus de col·laboració publicoprivada que genera impacte?
N’és un clar exponent. Com a universitat ens hem alineat amb els ODS i l’últim, el 17, advoca pels projectes col·laboratius. Com a agent públic volem impulsar les majors col·laboracions perquè la transició generarà un desenvolupament social i cultural del territori i noves oportunitats de llocs de treball pels nostres estudiants que no hauran de marxar per trobar feina, un els reptes importants com a universitat.
Ara us trobeu que no hi ha prou indústria a Tarragona?
No és ben bé això, és més genèric. Estem molt orgullosos que les indústries del territori tenen, fins i tot en posicions de lideratge important, molts exestudiants de la nostra institució, en àmbit de la química, per exemple... Fa un temps ho vam estimar amb un 8%, en pràcticament tots els àmbits. Però és veritat que no cal només ocupar els nostres estudiants sinó atraure gent que vulgui venir al nostre territori. Les zones urbanes estan molt poblades no en altres com ara a les Terres de l’Ebre. És important el desenvolupament industrial per retenir el talent. A Catalunya tenim una fuga de talent important com a país, els nostres estudiants bons acaben anant fora perquè potser no tenim ni els àmbits ni els recursos suficients per retenir-lo o recuperar-lo després.
En aquest cas, doncs, a més de l’impacte en llocs de feina la Vall de l’Hidrogen pot contribuir també al despoblament d’algunes zones?
Sempre ho dic! Mira, a les Terres de l’Ebre tenim justament tenim molts estudiants de Castelló i València que es queden al territori perquè troben feina a l’acabar el curs. Acaben trobant parella i s’hi instal·len. És un valor afegit que la universitat es trobi també distribuïda al territori amb els quatre campus a Tarragona, a les Terres de l’Ebre, Vila-Seca, Reus i Baix Penedès. És bonic per la gent que estudia a un lloc no d’haver d’anar lluny de casa per trobar una feina de qualitat.
Com espereu que la Vall reverteixi en la universitat?
D’una banda amb la docència. Podem atraure nous estudiants amb estudis com el nou màster en Tecnologies de l’Hidrogen que coordinem des de la URV amb la participació de les universitats de Mondragon, Saragossa i la UPC. Per apropar-nos a aquesta nova tecnologia la formació contínua és molt important; fa deu anys ningú no pensava en hidrogen verd i ara sembla que serà revolucionària i permetrà fer la transició energètica de forma molt efectiva. Amb aquest màster, on hi participen centres d’FP, de fet, ens aproximem a un sector tècnic que necessita un cert valor afegit i genera una continuïtat en el coneixement. Apropant-nos a ells es pot fer un continu de formació perquè necessitarem enginyers però també personal tècnic qualificat.
I en la recerca?
En aquest moment molta de la tecnologia de l’hidrogen és d’origen alemany però podem acabar generant tecnologia pròpia que es pugui materialitzar en el desenvolupament de patents i, per tant, ser líders també en aquest àmbit. Per això també potenciarà la recerca i la idea de l’Institut de l’Hidrogen, obert a l’entrada d’investigadors en programes de mobilitat, respon a aquest objectiu. I també, per últim, reverirà amb el compromís social per donar a conèixer els avantatges de l’hidrogen. De fet, ja ho fem, mostrant els cotxes de joguina que es belluguen amb hidrogen. És el projecte de socialització per apropar l’hidrogen a la ciutadania. Això és el que visualitzem. Tot el projecte ens apropa, encara més, a la indústria del territori i als agents de coneixement de forma regular. Al grup promotor ja hi ha grans companyies com Enagás, Repsol, s’hi ha sumat la Diputació, l’AMB, el Port, etc., i altres actors de coneixement com són els instituts vinculats a la universitat com Eurecat. Tots ells, en projectes transversals, ja estan col·laborant per generar pol per atraure i exportar coneixement.
Tornant al terreny de la universitat, actualment oferiu uns dotze títols d’enginyeria. Us voleu especialitzar en l’hidrogen?
Ens hem d’anar especialitzant i el màster de l’hidrogen és un primer pas. Sí, tenim moltes enginyeries però la nostra política és donar resposta a les demandes social. Per exemple, vam crear una Enginyeria Biomèdica perquè es va veure clar l’enginyeria era una de les bases també dels dissenys de molts dispositius mèdics i estructura. Que era important el lligam i és un dels més demandats en aquest moment. La informàtica, també. Com més en generéssim, d’informàtics, més n’ocuparíem. A més, s’estan fent moltes dobles titulacions que tenen molta sortida perquè cada vegada es veu que el coneixement ha de ser menys estanc i més transversal. I tenim combinatòries clau en algunes enginyeries, ja que els estudiants amb doble grau se senten més apoderats. També hem començat aquest any Enginyeria Matemàtica i Física, la base de la intel·ligència artificial que al seu torn és la base de moltes coses del futur.
Teniu noves propostes doncs?
Ara estem treballant amb formació que complementa les motxilles dels estudiants, en sostenibilitat, canvi climàtic, perspectiva de gènere... tots els valors que en aquests moments han de tenir en compte tots els professionals, tenir petites assignatures per apoderar-se capacitats de lideratge i de treball en equip que demanen les empreses.
I en enginyeries?
De moment no tenim cap grau nou en enginyeria però estrenarem el Grau de Estudis de Gènere i Política d’Igualtat, uns estudis molt transversals que involucren la meitat dels departaments de la universitats. Està adreçat a poder respondre la necessitat d’empreses i indústries que han de fer els plans d’igualtat. Necessitaran experts. Ara, s’estan subcontractant els experts però va a més...
Justament l’enginyeria és un dels sectors amb més feina per fer en aquest àmbit...
Nosaltres també treballem per incentivar les vocacions STEM amb iniciatives com la Setmana de la Ciència i una de les tasques és posar en contacte enginyeres amb estudiants més joves. Però crec que segueix faltant que enginyeres d’especialitats amb poques dones, com és l’Elèctrica, expliquin perquè l’han escollit, què han trobat, què els ha aportat, si la recomanarien... Ens falta aquest convenciment des de molt més petites.
