L’investigador Guillem Alenyà és director de l’lRI, centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la UPC. Va obtenir un doctorat per a la UPC el 2007 amb un treball en navegació per robots mòbils mitjançant contorns actius, que va desenvolupar en part a la Robosoft Company de França, on va rebre el suport d'una beca Marie-Curie de la UE. Ha participat en nombrosos projectes de transferència científica i tecnològica relacionada amb la comprensió de les imatges, Next-best-view, l’aprenentatge de regles basades en humans i la planificació de tasques d’execució. La seva investigació actual està dedicada a facilitar la introducció de robots en entorns humans, principalment en els camps de la manipulació de la robòtica i les peces d’assistència, un tema que ha tractat aquest 2023 en la seva conferència a la Nit de la Robòtica d'Enginyers Industrials de Catalunya. És coordinador de diversos projectes sobre el desenvolupament de tecnologies qualificades per a la robòtica assistencial. 

Com veus el sector industrial català en l'àmbit de la robotització i l'automatització?

Jo veig un sector molt àgil i molt dinàmic. Hi ha moltíssimes empreses de robòtica clàssica, de robòtica industrial que tenen implantació a Catalunya. I el que és més important, hi ha moltes empreses d'integració d'aquests robots, que vol dir que entre l'empresa que fabrica el robot i l'empresa final que realment és la receptora del servei d'aquest robot, hi ha tota una xarxa que s'ha fet al voltant que d'alguna manera complementa tot el que es necessita per portar robots industrials a l'empresa. Jo crec que Catalunya té una molt bona posició en aquest camp i és molt dinàmic.

Tres anys enrere, amb la crisi de la COVID-19 i les que van seguir hi va haver molt debat sobre la importància de reindustrialitzar Catalunya. S'està fent prou?

A Catalunya encara fabriquen moltes coses. Si hi ha indústria robòtica implantada a Catalunya és perquè la regió és consumidora d'aquests robots, per tant, la reindustrialització acabarà passant. Aquí produïm i aquesta xarxa que comentava en l'anterior pregunta de serveis al voltant de la robòtica, realment la previsió és que continuï creixent.
 

Les pimes encara tenen moltes dificultats per introduir-se en aquesta automatització? Sempre es parla que els centres de recerca feu molt suport o servei en aquest tipus d'empreses.

Sí, nosaltres fem aquesta tasca, i també la xarxa de centres tecnològics que té Catalunya. L'automatització en robòtica té la problemàtica clàssica de ser relativament poc flexible, ja que implica una sèrie de línies de producció que perquè tingui sentit que siguin robotitzades hi ha d'haver una quantitat de producció raonable. El perfil de teixit industrial català, de pimes, no justifica l'automatització utilitzada en robòtica. Però ja no parlem només de robòtica clàssica, estem parlant dels nous robots que estan sortint, més lleugers i més ràpids, els robots col·laboratius. Però la introducció al mercat dels robots col·laboratius, també democratitza l'ús de robots en línies de producció que potser necessiten més flexibilitat i la manera d'introduir flexibilitat a aquestes línies de producció és fer que el robot i l'operari treballin colze a colze. Per tant, aquesta evolució del mercat de la robòtica industrial cap a la robòtica col·laborativa, per un entorn com Catalunya, que tenim moltíssimes petites i mitjanes empreses, és un factor que pot ser transformador. Ha guanyat competitivitat.

A quin punt aquesta robòtica o el coneixement que teniu amb aquesta robòtica industrial passa a la robòtica assistencial? És una cosa que creix en paral·lel?

Els robots van començar en el món industrial. En algun moment la recerca necessitava robots i els únics que es podien comprar eren els industrials i, per tant, els vam aplicar a un entorn diferent del que s'havien pensat. Es van començar a desenvolupar controladors segurs, controladors per força, sistemes de percepció per veure que hi havia un humà al voltant. Vam començar a intentar que els robots fessin coses noves com entrar a casa, obrir portes o neveres o posar objectes dins del rentaplats, etcètera. Per poder desenvolupar tota aquesta tecnologia vam haver d'inventar nous algoritmes de control, percepció i presa de decisions. Gràcies a aquests controls, la indústria va tornar a fer una revolució amb tot aquest coneixement i són els robots col·laboratius. La meva aposta és fer un pas més amb la robòtica assistencial per desenvolupar tecnologies noves de personalització, tecnologies d'explicació perquè els sistemes siguin més transparents, per fer-los molt més flexibles, que poden suposar un canvi per les indústries. Aquesta tecnologia que hem creat fora de les indústries podrà ser aprofitada per crear una nova generació de robots col·laboratius que permetran anar un pas més cap a la flexibilització i la simbiosi entre els operaris i els robots.

La robòtica neix de la indústria?

Sí, i la posem fora de la indústria per fer recerca. Per fer això, generem una sèrie de nou coneixement que resulta que també es pot aplicar a empreses i, per tant, l'empresa el torna a agafar i això reverteix a fer una revolució a la indústria perquè generem uns robots industrials col·laboratius. I continuarem investigant en tecnologies
dels robots assistencials. Estan fent robots que donen menjar, que monitoren els pacients. Això en algun moment tornarà a anar bé per tornar a canviar les fàbriques com són. La meva visió és que es repensaran els processos. No n'hi ha prou amb tenir un procés industrial i canviar una màquina per un robot, el que hem de fer és repensar aquests processos productius. El flexibilitzarem i en aquest sentit serà una oportunitat per a les petites i mitjanes empreses perquè cada vegada més serà més fàcil intervenir i canviar com els robots actuen i com es fa la cadena de producció dels productes, que cada vegada més barrejaran humans i robots. Els humans podran cada vegada més, reprogramar fàcilment aquests robots perquè no només facin coses per col·laborar millor amb l'humà sinó per canviar coses dels productes que estan fent.

El nostre company de feina del futur serà un robot, doncs?

No, s'ha de veure com que el teu tornavís serà molt més intel·ligent del que és ara.

Centrant-nos una mica en la robòtica assistencial, a l'IRI teniu diverses línies i projectes. Hi ha un horitzó?

El que tenim són prototips; no són tecnologies que podem posar demà a producció. El que estem fent és investigar les tecnologies que fan falta perquè robots d'aquest estil puguin treballar. D'aquesta comencem a veure i a investigar altres aspectes
que també són importants, com l'acceptació que les persones poden tenir d'aquest robot, la manera de millorar aquestes acceptacions, com mesurar certs paràmetres que no són evidents i també l'eficàcia de la tecnologia que tenim. Estem acostumats que al final de tota la producció tenim un cotxe. Però en robòtica assistencial si tot ha anat bé, al final no és tan què tinc sinó com ho tinc. Això vol dir moltes vegades tractar amb les preferències de les persones, amb nivells de perillositat, amb nivells d'utilització de la informació o nivells d'adaptació a normes socials que a vegades són difícils d'incorporar als robots. Volem que el robot ho faci el més adaptat possible i mesurar això moltes vegades és molt difícil. Exemplificar les nostres tecnologies en robòtica assistencial permet investigar com mesurar, com interaccionar amb les persones i com fer millors decisions en entorns que són moltes vegades molt poc controlats.

A l'IRI investigueu les tecnologies i després una altra empresa desenvolupa l'aparell?

Això és el que intentem. Els prototips que desenvolupem en recerca no tenen una vida més enllà del projecte, és a dir, no tenen un impacte real a la vida de les persones. En el nostre grup, preocupats per aquesta qüestió i per intentar acostar més el tema de la recerca que fem a una solució realista, per fer transferència, hem proposat reunir tota una sèrie d'actors per poder discutir, veure, valorar i crear tota aquella tecnologia per estar més a prop de les persones. Això vol dir que la recerca, els centres tecnològics, els hospitals, les associacions de cuidadors, els usuaris i l'administració pública hem de seure a la mateixa taula perquè el mercat es comenci a desenvolupar. Així com en la robòtica industrial podem comprar tots els robots que ens facin falta en robòtica assistencial encara no hi ha mercat. I això és un problema per nosaltres, però des del punt de vista del teixit empresarial de Catalunya és una oportunitat, ja que podem estar al capdavant per poder-la crear. Però per poder-la crear necessitem crear un teixit que ens digui on podem anar, com podem solucionar aquests problemes, quins són els paràmetres que s'han d'aplicar, quines tecnologies són les que encara ens falten, quines industrialitzacions requereixen que canviem la manera de veure les tecnologies i com les desenvolupem. I això no ho podem fer nosaltres sols. Però sí que ho podem fer en el laboratori obert de robòtica assistencial on intentem trobar respostes a partir de tenir un punt comú amb tota una sèrie de diferents actors del panorama.