Es considera molt afortunada perquè la situació que viu, actualment, és de plenitud: fa una feina que l’apassiona, amb una flexibilitat que li permet conciliar i tenir cura dels seus dos fills, i amb molts reptes engrescadors al davant. L’enginyera industrial Gemma Font treballa més que mai, però això no li impedeix valorar-ho positivament. “Estic encantada”, reconeix Font.
Com a curiositat, explica que va conèixer la qui és la seva cap actual en un casament. “Quan la vaig sentir vaig pensar que jo volia parlar de la meva feina amb la mateixa passió que ho feia ella”, explica Font. En aquell moment, no estava buscant un canvi professional, però Fundcraft va acabar sent la seva següent empresa. Ara ja fa quasi quatre anys que hi és. Va començar fent producte i actualment n’és la cap del departament i s’hi projecta en un futur. “És una companyia molt jove i amb l’ambició de revolucionar la indústria de la gestió de fons”, explica Font entusiasmada. Amb plans per obrir-se a nous mercats i visió d’unicorn, Font veu Fundcraft com “un projecte molt engrescador”.
El sector financer ha estat la tercera parada d’una trajectòria que, malgrat la seva joventut, ja és àmplia i diversa. “He passat de moure peces de cotxe a ajudar a construir una plataforma digital passant per les patates fregides”, diu fent broma. La veritat és que just acabar els estudis a l’ETSEIB, Font va entrar a l’equip de Nissan a través d’un programa formatiu i hi va ser durant una mica més de sis anys, concretament al departament de Logística de Recanvis. Els primers dos va exercir d'enginyera logística al magatzem i, progressant dins l'empresa, va participar en un projecte de transformació digital a nivell logístic global com a líder de la planta de Barcelona. Explica que aquesta etapa va ser un punt d'inflexió en el seu aprenentatge professional gràcies a la dimensió i l’impacte global del programa. Després de dos anys de procés i amb el projecte acabat, el següent pas era un moviment internacional dins la companyia.
Per circumstàncies personals no va poder acceptar l’oferta de traslladar-se a fora i això ho va viure com una oportunitat per tancar l’etapa i començar-ne una de nova. Tenia només 28 anys i després d’haver adquirit experiència en logística i gestió del canvi, va voler guanyar coneixement i va escollir un rol a producció. A Frit Ravich va trobar una posició de nova creació com a responsable de processos, però altra vegada les circumstàncies personals – va ser mare- i el context – va arribar la COVID-19 - li van fer canviar el rumb fins a la posició actual. “No té res a veure tot el que he fet, però sempre hi ha hagut una línia de creixement i maduració”, diu Font.
Adaptar-se al medi sense rendir-se
Tot i que des de la seva experiència veu que la presència de dones en llocs directius és cada vegada més alta, més naturalitzada i fins i tot valorada pel punt diferenciador que aporten, també ha comprovat que les situacions masclistes no desapareixen en ple segle XXI. Tots els sectors on ha treballat són encara força masculinitzats i aviat va tenir clar que no podia deixar passar res perquè cada comentari fora de lloc que no es respon és una oportunitat perduda de canviar alguna cosa. Des de contestar comentaris en una fàbrica on va començar sent l'única dona entre 150 treballadors, fins a optar per posar-se la granota de treball per tallar d’arrel qualsevol situació. Font creu que s'ha hagut "d'adaptar al medi", però que aquesta adaptació mai no li ha impedit créixer ni progressar.
Font ho viu amb optimisme: la presència femenina en llocs directius ja no sorprèn, i això és un canvi real. “Les coses milloren”, diu, “i nosaltres en som part”.
Aprendre per estructurar la ment
El pare de Font és enginyer, però ella diu que no va escollir Enginyeria Industrial per la seva influència. Tenia clar que volia treballar en una empresa gran i en rols d'organització, i va escollir Enginyeria precisament per la flexibilitat que li oferia: una carrera que obre portes en sectors i àmbits molt diversos. "Vaig valorar molt aprendre a solucionar problemes, tant si eren de fluids com de màquines", explica. "Per mi el més important no és el contingut tècnic en si, que també està bé, sinó que aquesta carrera t’ajuda a estructurar la ment per analitzar qualsevol problema i trobar-ne la solució." Aquesta capacitat d'adaptació és, per a ella, el veritable valor afegit d'uns estudis que, al final, acaben portant part dels seus titulats cap a rols de gestió i no només a àmbits tècnics.
Per motivar nois, però sobretot, noies a escollir Enginyeria Industrial, creu que s’ha de donar a conèixer molt més aquesta faceta de la carrera. “Repetiria al 200% la carrera d’Enginyeria i recomano aquests estudis a tothom”, diu entusiasmada, Font, “el valor de l'enginyeria, per mi, és l’aprenentatge inherent per construir un marc mental determinat”.
