“Hem de repensar les infraestructures de gestió de l’aigua en clau de canvi climàtic”

La sequera actual és històrica i ha posat sota les cordes el sistema hídric català. Les restriccions arriben a prop de 500 municipis, el Canal d’Urgell no pot garantir el reg per la supervivència de l’aigua. Les darreres pluges han estat del tot insuficients mentre les plantes de dessalinització han treballat com mai. En aquest context, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports demanen forjar acords entorn a les solucions que han de permetre aportar resiliència i flexibilitat als sistemes del cicle de l’aigua. Així ho recullen en un manifest fet públic aquest dilluns, on reclamen polítiques transformadores en infraestructures i gestió perquè l’aigua i els efectes del canvi climàtic en siguin els vectors principals.

En declaracions a Fulls d’Enginyeria el president de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular, Marc Oliva, destaca que a l’hora de redactor el manifest “el punt de partida és la sequera actual però cal una perspectiva a llarg termini”. Aquesta serà la primera sequera de totes les que vindran”, afegeix, “el canvi climàtic cada vegada ens afectarà més i hem de repensar les infraestructures de gestió de l’aigua en aquesta clau”.

Els professionals de l’enginyeria tenen en compte que un 38% de la demanda d’aigua a Catalunya es produeix a les conques catalanes internes i un 76% és per a usos agrícoles. Alhora, reconeixen que els consums domèstics d’aigua se situen ja als llindars recomanats per l’OMS i, en canvi, preveuen una disminució del 20% dels recursos hídrics provinents del cicle natural. Per tot això, demanen:

• Incrementar la dessalinització i la regeneració. Seguir impulsant l’aportació de noves fonts de subministrament d’aigua no dependents del cicle natural de l’aigua.
• Aprofundir en la connexió de les xarxes regionals d’abastament per aportar resiliència i flexibilitat al sistema català en situacions d’emergència i sempre considerant el cabal ambiental de cada conca com a element essencial.
• Abordar la millora de l’eficiència i la reducció de pèrdues al sistema, en especial als usos agrícoles on es consumeix la majoria d’aigua.

Oliva especifica que un sistema interconnectat i “ben mallat” permetrà  tenir “capacitat de reacció en cas de sequeres severes però també quan hi hagi problemes d’operacions”. Pel president de la Comissió, aleta que la major part de la costa catalana forma part de les conques internes i per això veu provable que d’aquí 20 o 30 anys, amb més dessalinització, les necessitats canviïn respecte les actuals.

Aquests tres eixos es complementen amb la necessitat de construir un projecte transformador i de consens per aprofitar els recursos provinents dels fons europeus. Oliva defensa que ha de ser un “projectes de país de llarg recorregut” i per això, els enginyers industrials i els enginyers de camins fan una crida a altres col·legis, com ara el Col·legi d’Enginyers Agrònoms i el Col·legi d’Economistes, perquè sumin esforços per aquest mateix objectiu.

Els dos col·legis signants del manifest es comprometen a constituir una comissió estable de col·laboració entre col·legis per debatre i fer públics posicionaments conjunts – i tenir un impacte i repercussió major-, seguir de prop les actuacions que faci l’administració en matèria de gestió de l’aigua per tal de contribuir-hi i tenir una visió àmplia i encoratjar a altres col·lectius professionals a participar en aquests debats.

Preocupació dels dos col·legis

Tant el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports com Enginyers Industrials de Catalunya ja s’havien posicionat anteriorment respecte la situació de crisi hídrica. Des de Camins, fa encara no dos mesos van fer públic un posicionament on s’alertava que les infraestructures actuals no són suficients per fer front a les sequeres i lamentava que no se n’haguessin construït de noves els darrers anys. Per la seva banda, Enginyers Industrials de Catalunya va publicar, el setembre passat, l’estudi Canvi Climàtic. Incidència en la gestió de l’aigua i els ecosistemes fluvials on ja apostava per incrementar les mesures que suposen desvincular l’obtenció de recursos hídrics del cicle natural de l’aigua, com són la dessalinització i la regeneració.