Història constructiva de la Infraestructura de la xarxa del Ferrocarril Metropolità de Barcelona

Ignasi Patón Susín, responsable de desenvolupament d'Infraestructura de TMB, repassa la història constructiva de la Infraestructura de la xarxa del Ferrocarril Metropolità de Barcelona en una jornada organitzada pel Grup Engitren, de la Comissió de Cultura dels EIC. 

Els primers trams de la xarxa del Ferrocarril Metropolità de Barcelona es van inaugurar l’any 1924. Actualment, estan en fase de proves nous trams de la L10. Per tant, els diferents elements que constitueixen la infraestructura del metro són el resultat d’un segle d’història constructiva.

S’han enumerat les característiques i tipologies dels elements de la infraestructura més significatius (túnels, estacions, tallers-cotxeres i ponts) i la història dels mètodes i tècniques constructius emprats en la seva execució.

Com a principals fites més representatives d’aquest viatge per un segle d’història  podem destacar:

- Anys 20: Posada en servei del Gran Metro i del Metro Transversal.  Túnel de maçoneria i obra de fàbrica en el primer cas i túnels de formigó en massa en el segon. Estructures singulars metàl·liques (Pont a Plaça Catalunya del Transversal sobre el Gran Metro, túnel de les Rambles, pont de la bifurcació del Gran Metro).

- Anys 30: Perllongament dels túnels de la dècada anterior.

- Anys 50: Ampliació del transversal fins Fabra i Puig. Túnel de formigó en massa sense contravolta . Introducció del formigó armat als forjats de les estacions.

- Anys 60:  Construcció per part de l’Ajuntament de Barcelona del tram Sagrera-Horta. Planificació de nova línia, transversal alt (línia 5). Introducció de la tecnologia d’excavació amb pantalles (cut and cover). Perllongament del túnel de l’antic Gran Metro per les Rambles i el Paral·lel.

- Anys 70: Creació de la línia 4 a partir del perllongament del tram de Via Laietana del Gran Metro per ambdós costats. Generalització de l’excavació de túnel amb pantalles.
Ampliació de la línia 3 fins a Zona Universitària.

- Anys 80: Ampliacions de les línies existents fora del municipi de Barcelona:
L4 a Sant Adrià i Badalona
L1 L'Hospitalet i Santa Coloma
L5 Cornellà

- Anys 90: Posada en servei L2 en dues fases: Primer tram construït amb tuneladora 20 anys abans i segon tram construït recentment.
Perllongament de la L3 fins Nou Barris.

- Segle XXI: Construcció del metro lleuger (Línia 11).
Modificació d’infraestructures existents: Nova estació Maresme- Fòrum, Cobriment de vies a Santa Eulàlia-Mercat Nou, Intercanviadors Sagrera i Diagonal, Adaptació de la xarxa per l’accés de persones amb mobilitat reduïda (PMR).
Finalització perllongaments línies 2, 3 i 5 servei L2 Perllongament L3 fins Posada en servei L9 Nord i Línia 9 Sud.

Finalment, segons Patón, "hem posat de manifest que el coneixement de les característiques de la infraestructura no nomes té un interès històric. La funcionalitat d’aquests elements és tant important com la de la resta dels sistemes per tal d’assegurar que el servei de metro es pugui prestar amb les adequades condicions de seguretat".

Els elements de la  infraestructura, sigui quina sigui la seva naturalesa i utilització, pateixen en el temps una evolució que condueix, generalment, a una disminució de les prestacions. Això pot repercutir en la funcionalitat dels elements i, conseqüentment, sobre el coeficient de seguretat.

Aquesta degradació, pròpia de qualsevol estructura, segueix una evolució mes o menys ràpida i intensa segons diversos factors: materials i procediments constructius emprats, terrenys travessats per la traça del túnel, tasques de manteniment portades a terme durant la explotació, etc., manifestant-se els processos de degradació dels elements que formen part de la infraestructura  en l’aparició d’una sèrie de patologies.

La xerrada ha finalitzat amb la presentació d’una sèrie d’actuacions de reparació realitzades durant els darrers anys amb l’objectiu de retardar aquests processos de degradació i perllongar la vida útil de la infraestructura.