En els dos articles anteriors he plantejat dues reflexions clau des de l’àmbit empresarial:
- La necessitat de completar una transformació digital real, més enllà d’incorporar IA.
- La urgència de repensar el lideratge i la gestió del talent en un context de transformació tecnològica accelerada.
Però aquestes transformacions no es produeixen en el buit. Es produeixen dins d’una societat concreta, amb regles, expectatives i equilibris que també estan sent profundament tensionats.
La conversa sobre IA, per tant, no pot quedar-se en el perímetre de l’empresa.
Productivitat i progrés… amb efectes col·laterals
Des d’una perspectiva econòmica, la IA encaixa bé en la lògica que explica Xavier Sala i Martín en llibres com De la sabana a Mart o Entre el paradís i l’apocalipsi: el progrés econòmic sorgeix quan noves idees permeten produir més amb menys recursos.
En aquest sentit, la IA promet increments molt rellevants de productivitat.
El repte apareix quan analitzem com es reparteix aquest progrés. L’automatització avançada i els agents d’IA permetran generar valor amb menys ocupació directa, tensionant sistemes que s’han construït històricament al voltant del treball assalariat: fiscalitat, sostenibilitat del deute públic, pensions i mecanismes de protecció social.
La qüestió va més enllà del valor que es genera; transcendeix a com es redistribueix.
Educació, ocupació i cohesió social
Un altre àmbit crític és l’educació. Quan el coneixement i el contingut són accessibles de manera gairebé universal, és legítim preguntar-se, sense dogmatismes:
- Quin paper han de jugar les institucions educatives.
- Com avaluem l’aprenentatge.
- Quines habilitats són realment diferencials en un món augmentat per la IA.
Pel que fa a l’ocupació, el debat no hauria de centrar-se únicament en quants llocs de treball es destrueixen o es creen. La qüestió de fons és com acompanyem les transicions, com evitem exclusions prolongades i com generem oportunitats reals per a aquells que queden desalineats del nou model productiu.
La cohesió social passa, en bona mesura, per la capacitat de gestionar bé aquestes transicions.
Responsabilitat corporativa i conversa col·lectiva
Com assenyala Genís Roca a La revolució inevitable, el problema de fons no és tecnològic, és institucional. Continuem utilitzant regles dissenyades per al món industrial en una economia digital, global i accelerada.
Aquí entra de ple la responsabilitat corporativa. Les empreses, i en particular els seus consells d’administració, no poden limitar-se a optimitzar resultats a curt termini. Tenen un paper rellevant a l’hora d’obrir debats, impulsar noves regles i contribuir a un progrés que sigui econòmicament viable i socialment sostenible.
Es tracta d’exercir el lideratge que els correspon, participant activament en un debat que ja és estructural i que impacta directament en el futur econòmic i social.
No tinc respostes tancades. Però sí una convicció clara:
- Hi ha un risc més gran que equivocar-se, i és no afrontar aquestes converses.
La IA és una revolució extraordinària. I precisament per això exigeix alguna cosa més que entusiasme tecnològic: exigeix visió, responsabilitat i debat col·lectiu.
Estan les empreses, i especialment els seus màxims Directors Generals i Consells d’Administració, preparats per assumir un paper actiu en la redefinició de les regles econòmiques i socials que la IA està posant en qüestió, o continuaran delegant aquest debat en tercers fins que l’impacte sigui irreversible?
[Article lleugerament adapat a partir de la traducció de la seva publicació recent a Transformant (Tech & Talent) | Newsletter de Xavier Rovira de LinkedIn]
